Aung San Suu Kyi, de Nobel de la pau a defensora de genocides

BarcelonaLa cap del govern de Birmània, Aung San Suu Kyi, ha estat detinguda aquest dilluns a la matinada, juntament amb altres líders polítics, en un cop d'estat perpetrat per l'exèrcit. La històrica opositora del règim militar birmà va arribar al poder l'any 2016, després d'una victòria electoral que va ser interpretada com el trencament definitiu amb la fosca etapa anterior. Però la seva controvertida gestió, sobretot en el cas de la crisi dels rohingyes, ha deixat molt tocat el seu prestigi internacional.

Fins que va guanyar les eleccions del 2015, Aung San Suu Kyi era coneguda al món com una figura gairebé beatífica, elegant defensora de la pau i la democràcia. Filla del general que va aconseguir la independència respecte de l'Imperi Britànic el 1947 abans de ser assassinat, es va criar a Oxford. El 1988 va tornar a Birmània, on una junta militar governava des del cop perpetrat 26 anys abans. Suu Kyi es va implicar en la lluita contra la junta i va fundar la Lliga Nacional pro Democràcia. Un any després el règim la va condemnar a arrest domiciliari, que va mantenir de manera intermitent fins al 2010.

Des del porxo de casa seva, a Rangun, la líder opositora va pronunciar cèlebres discursos sobre la democràcia i la igualtat, en una lluita que li va merèixer el premi Nobel de la pau el 1991. És per aquells discursos i pel seu carisma que molts birmans encara la consideren una "mare", que s'escapa de les denúncies per la corrupció i la gestió autoritària del seu partit. Els seus fills van recollir el premi a Oslo perquè ella no volia marxar del país per por que no l'hi deixessin tornar, i no va poder rebre'l en persona fins al cap de 21 anys. 

En el discurs d’acceptació, l’activista va alertar del perill de silenciar i oblidar conflictes: “Ignorar el patiment és plantar la llavor d'un nou conflicte”. Unes paraules que van ressonar el desembre del 2019, quan es va erigir en defensora davant el tribunal de l'Haia dels militars del seu país acusats de genocidi per la neteja ètnica dels roghinyes. Gairebé un milió de persones d'aquesta minoria musulmana van haver de fugir a la veïna Bangladesh mentre els militars cremaven pobles sencers i perpetraven una campanya sistemàtica d'execucions, violacions i mutilacions.

Figura controvertida

La seva victòria a les eleccions del 2015, la primeres des de la fi del règim militar, es va veure com un moment de canvi històric. Però en poc temps Suu Kyi s'havia convertit en la cara visible d'un règim acusat de genocidi i en què l'empresonament de periodistes i dissidents està a l'ordre del dia. En els últims anys, com a cap de govern d'un règim que continua sent tan repressiu com sempre, s'ha convertit en una pària a tot el món: Amnistia Internacional i el Memorial de l'Holocaust dels Estats Units li van retirar els premis que li havien concedit i la seva actitud al govern ha desprestigiat encara més el Nobel de la pau.