Aquesta setmana no s’ha conegut cap secret rellevant sobre el cop d’estat del 23-F, però ens ha deixat per a la història les hilarants converses telefòniques de la dona d’Antonio Tejero i una nova ficada de pota estratègica d’Alberto Núñez Feijóo.

Després del cop d’estat del 23-F, només una trentena d'implicats en la revolta van ser jutjats, dels quals bona part van rebre indults totals o parcials, o bé van obtenir reduccions de pena i llibertat anticipada durant els anys següents. Tot i la gravetat dels fets, el govern espanyol i part de l’establishment defensaven que, després de consolidar la democràcia, calia rebaixar la tensió amb l’exèrcit.

En una d'aquelles caramboles del destí, l'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil que va protagonitzar el cop d'estat del 23-F, Antonio Tejero, ha mort només hores després que la Moncloa desclassifiqués documents confidencials al voltant d'aquella fatídica jornada. Tenia 93 anys, i mai es va retractar ni va renegar de la seva ideologia franquista. Precisament, l'anàlisi dels documents desclassificats aquest 25 de febrer, 45 anys després del cop d'estat, no altera en essència el relat dels fets que ja coneixíem, i confirma el paper clau del rei Joan Carles aquella nit a l'hora de fer desistir els principals implicats, especialment el general Jaime Milans del Bosch, que havia tret els tancs a València.

Tots els colpistes deien que parlaven en nom del rei. El general Alfonso Armada, el tinent general Jaime Milans del Bosch i també el tinent coronel Antonio Tejero. Però ningú ha pogut demostrar mai que tinguessin el vistiplau de Joan Carles I per intentar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Els 153 documents que ha desclassificat el govern espanyol aquest dimecres, de fet, abonen la tesi oficial, que el rei va ser un dels salvadors de la democràcia, el títol oficiós que li van assignar a partir d'aquell dia. El rei va parlar amb Milans del Bosch i amb Armada per exigir-los que deposessin la seva actitud i el seu secretari personal, Sabino Fernández Campo, ho va fer amb Tejero, que en una d'aquelles casualitats que semblen dignes de les teories de la conspiració, ha mort aquest mateix dimecres als 93 anys.

Tres mesos abans del 23-F ja hi havia rumor de sabres a Espanya. El govern d'Alfonso Suárez estava debilitat i dins de la Guàrdia Civil ja corrien idees i plans sobre com sabotejar el règim constitucional. Alguns d'ells es detallen en un document sense firma, datat el novembre del 1980, que figura entre els desclassificats d'aquest dimecres –i que alguns llibres sobre el 23-F ja havien anat apuntant–. Segons aquest informe, consultat per l'ARA, els colpistes havien plantejat diversos fulls de ruta per desempallegar-se de Suárez i substituir el seu govern per un de més afí, sense passar en cap cas per les urnes. I, dins de les diverses famílies dels militars, hi havia un grup vinculat a l'operació Galàxia –un altre pla de cop d'estat de l'any 1978 que també tenia Antonio Tejero de protagonista– que plantejava matar el rei Joan Carles I si no s'alineava amb el nou règim.

Aquesta setmana ha fet 45 anys de l'intent de cop d'estat del 23-F i el govern espanyol ha decidit que era el moment de desclassificar-ne la documentació que fa anys que es guarda amb pany i forrellat. "Desclassifiquem un episodi difícil, però important. [...] Avui, fem una mica millor el país i la democràcia", ha afirmat el president espanyol, Pedro Sánchez, des d'un acte a Astúries. "L'ordre per a l'aixecament del secret ha estat publicada a primera hora d'aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), on es justifica la necessitat de fer públics els "assumptes, documents, informacions, dades i objectes" relatius a l'aixecament militar liderat per Antonio Tejero, Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch. Es tracta de 153  "unitats documentals" que ja s'han fet públics. Es poden consultar aquí.

El 23 de febrer del 1981, el general Alfonso Armada va entrar al Congrés amb una idea "de govern de salvació nacional" i en va sortir detingut, després que el cop d'estat fracassés, entre altres, per les disputes entre colpistes. Segons s'ha anat publicant des de llavors, aquell executiu hauria tingut el mateix Armada com a president del govern, al costat dels socialistes Felipe González (vicepresident econòmic), Gregorio Peces-Barba (Justícia), Javier Solana (Transports) i Enrique Múgica (Sanitat); dels diputats comunistes Jordi Solé Tura (Treball) i Ramón Tamames (Economia); dels de la UCD Pío Cabanillas (Hisenda), José Luis Álvarez (Obres Públiques), Miguel Herrero Rodríguez de Miñón (Educació i Ciència) i Agustín Rodríguez (Indústria); dels representants d'Aliança Popular Manuel Fraga (Defensa) i Manuel Saavedra (Interior); d'altres militars com José Antonio Sáenz de Santamaría (Autonomia i Regions) i de representants de la societat civil, com l'exministre franquista José María López de Letona (vicepresident econòmic), Carlos Ferrer Salat (Comerç), Antonio Garrigues Walker (Cultura) i Luis María Anson (Informació).

En pocs dies de diferència hem tingut notícies de tres persones que fa gairebé 45 anys van ser protagonistes de l’intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981: Antonio Tejero Molina, el tinent coronel de la Guàrdia Civil que manava les forces armades que van assaltar el Congrés dels Diputats, que fa pocs dies va estar a les portes de la mort i ara, als seus 93 anys, es troba en “estat terminal”; Joan Carles I, aleshores cap d’estat, que ha publicat les seves memòries en una editorial francesa, i Anna Balletbò, que aquell 23-F era diputada socialista per Barcelona i va morir el passat 24 d’octubre als 81 anys.