El govern espanyol desclassificarà demà els documents del 23-F: "Saldem un deute històric"

Barcelona / MadridEl govern espanyol aprovarà aquest dimarts la desclassificació dels documents relacionats amb l'intent de cop d'estat del 23-F. Quan fa exactament 45 anys dels fets del 1981, l'executiu fa el pas per saldar un "deute històric" amb la ciutadania, segons ha reivindicat Pedro Sánchez en un missatge a la xarxa social X. La desclassificació es farà efectiva aquest dimecres amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i, a partir d'aquell moment, tota la documentació estarà disponible per a "totes les persones interessades" a la pàgina web de la Moncloa, segons fonts del govern espanyol. La notícia ha estat aplaudida pels socis del PSOE, si bé ja han reclamat anar més enllà i desbloquejar la reforma de la llei de secrets oficials, que data del franquisme.

"La memòria no pot estar tancada amb clau. [...] Les democràcies han de conèixer el seu passat per construir un futur més lliure", ha defensat el president espanyol en el seu missatge a X, des d'on ha donat les gràcies a aquells que van "obrir camí". En el seu tuit inclou un vídeo d'un acte del novembre passat al Congrés en el qual l'escriptor Javier Cercas, autor del llibre sobre l'intent de cop Anatomia d'un instant (2009), li demana que desclassifiqui els documents del 23-F contra les mentides difoses sobre aquells fets. "Fins on vostè pugui, desclassifiqui tot el que hi hagi", demanava llavors Cercas a Sánchez, en el marc de la presentació de la sèrie de ficció inspirada en el llibre de Cercas.

El catedràtic d'història contemporània de la UAB Josep Maria Solé i Sabaté explica en conversa amb l'ARA que una de les incògnites "clau" a resoldre al voltant del 23-F continua sent el grau de "coneixement" que Joan Carles I tenia de l'alçament. L'emèrit es desvincula en les seves memòries de l'operació militar liderada pel tinent coronel Antonio Tejero i es reivindica com a salvador de la democràcia espanyola, però Solé i Sabaté apunta a una possible versió alternativa: "Podria ser que tingués informació de les dues bandes i al final se sumés al carro guanyador", diu.

L'historiador també confia que els documents que veuran la llum aclareixin "qui va pagar" l'intent de cop i quines entitats bancàries hi van donar suport i quina va ser la posició dels governs i organismes europeus i internacionals. "Sempre s'ha dit que els Estats Units van dir que era un problema intern d'Espanya, que allò no anava de defensar la democràcia i que se'n rentaven les mans. Però també que [la primera ministra britànica] Margaret Thatcher va dir que de cap manera donaria suport a una dictadura militar", explica.

El catedràtic es mostra escèptic amb el resultat de la desclassificació i amb el fet que les evidències del que va passar quedessin recollides de forma "explícita", però deixa clar que els documents –entre els quals cita possibles registres d'entrevistes de l'emèrit o comunicacions internes de l'exèrcit– poden confirmar que el 23-F "no van ser 4 militars, sinó una cosa molt més profunda".

La ministra portaveu, Elma Saiz, donarà més detalls sobre l'aixecament dels secrets aquest dimarts en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Amb tot, cal tenir en compte que la desclassificació dels documents relatius al franquisme i la Transició s'inclou ja en la nova llei de secrets oficials que s'està tramitant al Congrés, on està encallada en la fase d'esmenes –cada setmana s'amplia el termini–. La norma va ser presentada pel govern de Sánchez l'agost del 2022, durant molt temps va estar guardada en un calaix i no va ser fins al juliol de l'any passat que l'executiu la va desencallar i enviar a la cambra baixa, on els socis d'investidura li reclamen canvis per agilitzar terminis de desclassificació.

Amb el text a la mà, quan s'aprovi la llei de l'executiu espanyol és quan s'hauria d'aixecar el secret de tots els documents classificats fa 45 anys o més, cosa que inclouria el 23-F, si bé el text exclou els continguts que puguin suposar un risc per a la seguretat nacional o la defensa. El que farà aquest dimarts l'executiu central, doncs, és aixecar directament els secrets de l'intent de cop sense esperar la llei. I ho farà en un context en el qual Sánchez necessita revulsius, després de dues derrotes electorals consecutives a Extremadura i l'Aragó, sense pressupostos, amb casos judicials que afecten el seu entorn acumulant-se als tribunals i en un moment de reconfiguració dels partits a l'esquerra del PSOE. Des del PP, de fet, ja han qualificat la mesura anunciada de "cortina de fum". "Es compleixen els passos del col·lapse total", ha reaccionat a X la portaveu del PP al Congrés, Ester Muñoz. "Ningú ha de tenir por a la veritat", ha dit el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, respecte a les paraules del PP.

Els secrets dels GAL i del 17-A

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha qualificat la mesura de "primer pas" i ha admès que igualment cal culminar la reforma de la llei de secrets oficials, vigent des del 1968. D'aquí que el líder d'Esquerra Unida, Antonio Maíllo, hagi aplaudit l'anunci d'aquest dilluns, però l'hagi qualificat d'"insuficient".

També el PNB ha reclamat anar més enllà del 23-F i aixecar els secrets al voltant de l'assassinat de Mikel Zabalza a mans de la Guàrdia Civil el 1985 i de la mort per trets de la policia de cinc obrers a Vitòria el 3 de març del 1976. Per la seva banda, EH Bildu hi ha afegit la mort de Germán Rodríguez pels trets de la policia a Pamplona durant els Sanfermines del 1978 i els crims dels GAL.

El cert és que aquesta reforma és una reivindicació històrica dels jeltzale, que fins i tot han impulsat iniciatives pròpies al Congrés per reformar la llei franquista de secrets oficials, que no han acabat prosperant. En aquest sentit, el pas que va fer Pedro Sánchez el juliol de l'any passat respon a un compromís amb el PNB. Fonts socialistes es mostren optimistes per trobar un punt en comú entre la llei del govern espanyol i la proposta dels nacionalistes bascos, però al PNB hi regna l'escepticisme: "El govern, quan té interès, pot fer el que fins ara ens ha negat: desclassificar documents per voluntat política en un consell de ministres. Si no té intenció de negociar amb els grups parlamentaris per tirar endavant la reforma, li demanem que amb la mateixa voluntat política d'avui [dilluns] desclassifiqui molts més documents", exigeixen fonts del PNB.

Junts ha coincidit que el govern espanyol fa curt i el seu secretari general, Jordi Turull, ha cridat a desclassificar els documents relatius a les clavegueres de l'Estat i als atemptats del 17-A de Barcelona i Cambrils, i el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha posat damunt la taula quins documents haurien de ser públics com a mínim del 23-F: el sumari, per saber la "trama militar real", i les trucades que van entrar i sortir del Congrés "per saber la trama civil", ha dit a través de la xarxa social X. "La resta serà safareig, interessant però sabut", ha assegurat. Els republicans lamenten que la desclassificació arribi tard. "És un símptoma de la qualitat democràtica en què es troba l'Estat", ha dit la secretària general del partit, Elisenda Alamany.