El govern espanyol desenterra la llei de secrets oficials i desclassificarà els secrets del franquisme i la Transició

Madrid / BarcelonaEl govern espanyol treu la pols a la llei de secrets oficials que havia caigut amb l'avançament de les eleccions generals el 2023. El consell de ministres ha aprovat en segona volta la norma, que ara fa el salt al Congrés dels Diputats, on començarà la seva tramitació parlamentària. Es tracta de la norma que ha de permetre desclassificar els documents que estaven fins ara protegits per la llei de secrets franquista, que encara continuava en vigor des de l'any 1968. "[Amb la llei] Donem resposta a una de les recomanacions sistemàtiques de la Comissió Europea pel que fa a l'estat de dret a Espanya [...] La nova llei compleix amb els estàndards europeus i substitueix una norma preconstitucional que ens homologa a les democràcies avançades", ha defensat el ministre de Justícia, Presidència i relacions amb les Corts, Félix Bolaños, en roda de premsa després del consell de ministres.

El govern espanyol va aprovar l'avantprojecte de llei que l'havia de substituir l'1 d'agost del 2022, però el text no va arribar a veure la llum perquè no es va arribar ni a tramitar al Congrés i va decaure amb l'avançament electoral del juliol del 2023. Ara ho torna a provar. El text incorpora alguns canvis respecte a la proposta de fa tres anys i, a més, estableix sancions per haver revelat informació classificada, cosa que podria afectar a periodistes. Fins ara, únicament es preveien penes de presó, i el nou text introdueix un règim sancionador administratiu, amb multes que van dels 30.000 euros fins als 2,5 milions d'euros en funció de la gravetat de les revelacions. Unes quantitats que Sumar també ha demanat rebaixar. "La seguretat nacional no és una broma", va justificar Bolaños.

Desclassificació automàtica

D'entrada, s'aixecarà el secret de tots els documents classificats fa 45 anys o més, cosa que inclou el franquisme i la Transició. En concret, aquella informació classificada abans de l'entrada en vigor de la llei es desclassificarà automàticament quan hagi passat aquest termini de temps des de la seva classificació. A més, les persones que puguin justificar un "interès professional" per accedir a la informació, per exemple, investigadors o periodistes, estaran legitimats per sol·licitar la desclassificació un cop hagin passat els 45 anys.

Això inclourà també la informació classificada relacionada amb el 23-F, quan es compleixi el temps que imposa la llei. En concret, Bolaños ha indicat que tenint en compte que la llei entra en vigor un any després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), si el Congrés dels Diputats l'aprova l'últim trimestre d'aquest 2025, la norma podria entrar en vigor l'últim trimestre del 2026. "Si fos així, tenint en compte que els suports parlamentaris s'han de treballar, s'inclouria l'any 1981 i els anteriors. És a dir, entraria [la informació] vinculada a l'any del 23-F", ha indicat el ministre, tot just després de l'entrada en vigor.

Ara bé, aquesta desclassificació automàtica que incorpora la llei pot no produir-se en cas que suposi un risc per a la seguretat nacional o la defensa, tal com ha matisat Bolaños. De fet, la norma inclou que una informació podrà continuar sent secreta indefinidament si s'aprecia "motivadament i de forma excepcional" que hi ha raons perquè no vegi la llum.

En el text elaborat el 2022, la desclassificació d'aquests documents no era automàtica, sinó que s'havia de fer a petició "d'una persona física o jurídica directament afectada o que pugui justificar un interès professional". Ara, el criteri seria a l'inrevés: s'hauria de motivar la "no desclassificació" d'aquests documents.

Una altra de les novetats de la llei és que la classificació d'informació tindrà un caràcter "excepcional i haurà d'estar motivada". A més, aquella relativa a grans violacions de drets humans o a crims de lesa humanitat no podrà ser objecte de classificació en cap cas. El text també preveu la creació de l'Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, que dependrà del ministeri de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts.

Quatre categories

La normativa a l'hora de desclassificar els documents reduiria relativament els terminis establerts en la norma del 2022. Les matèries classificades com a "alt secret" es desclassificaran de forma automàtica al cap de 45 anys (en l'anterior text era de 50 anys), amb una única opció de pròrroga de 15 anys, cosa que portaria a guardar aquests documents fins a un màxim de 60 anys; en el cas de les matèries classificades com a "secret", el període seria de 35 anys (abans era de 40 anys), però prorrogable a 10 anys; per a les qüestions "confidencials", serien entre 7 i 9 anys (abans era entre 7 i 10), i entre 4 i 5 (abans era entre 4 i 6) per a les matèries "restringides".

Una de les crítiques que van fer a la normativa en el seu moment els socis d'investidura eren els terminis, que consideraven massa llargs. De fet, l'informe que va fer el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) també va picar la cresta al govern espanyol en el mateix sentit. Precisament, el soci minoritari de la coalició, Sumar, ha presentat al·legacions en aquest sentit. "S'han realitzat observacions fonamentalment dirigides a establir terminis de desclassificació molt més curts dels que estableix la proposta i en la línia amb els països del nostre entorn", apunten des de la formació. També demanen que no es classifiqui com a reservada la informació que pugui ser "rellevant" en un procés judicial on es persegueixin conductes contra la dignitat humana.

La norma també posa negre sobre blanc qui podrà classificar i desclassificar els documents. En el cas de la informació d'alt secret i secret, els poders els tindrà el consell de ministres –a proposta del president del govern espanyol i els ministres–. En canvi, per a la resta de documents inclosos en la categoria de confidencial o restringit, hi haurà un nombre més ampli de càrrecs que tindran aquesta competència. Entre aquestes autoritats hi ha la directora del CNI, la secretaria d'Institucions Penitenciàries o el cap de l'estat major de la defensa, així com dels exèrcits de terra, mar i aire.

Escepticisme dels socis d'investidura

La norma aprovada era una de les exigències dels socis d'investidura, en particular del PNB, que lluita des de fa anys perquè es deixi enrere el text franquista. De fet, l'aprovació de l'avantprojecte aquest dimarts arriba una setmana després d'una trobada entre Pedro Sánchez i el lehendakari Imanol Pradales a la Moncloa. En aquest sentit, tot i que el PNB celebra el pas endavant del govern, lamenta que arribi "tard", en paraules de la portaveu jeltzale al Congrés, Maribel Vaquero. De fet, Vaquero, de la mateixa manera que EH Bildu o ERC, ja ha anticipat que no els convenç del tot: "Està lluny del que demanàvem, però negociarem per reduir els terminis de desclassificació".