"Si els condemnem a tots ens quedem sense exèrcit": com els implicats al 23-F van acabar indultats o amb penes reduïdes

Després del cop d’estat del 23-F, els implicats en la revolta van ser jutjats, però només una trentena van ser condemnats, dels quals bona part van rebre indults totals o parcials, o bé van obtenir reduccions de pena i llibertat anticipada durant els anys següents. Tot i la gravetat dels fets, el govern espanyol i part de l’establishment defensaven que, després de consolidar la democràcia, calia rebaixar la tensió amb l’exèrcit.

"Les penes van ser relativament baixes pel que s'havia fet, però ja va quedar acordat en el pacte de rendició, l'anomenat pacte del capó, en què Tejero va exigir que els assaltants amb rang inferior a tinent no fossin ni jutjats i es va acceptar", diu el periodista Andreu Farràs, coautor del llibre El 23-F a Catalunya.  El també guionista d'El 23-F des de dins (premi Ondas 2001) recorda les paraules de l'aleshores ministre de Defensa, Alberto Oliart: "Ens quedem sense exèrcit si els condemnem a tots".

A continuació, repassem quines van ser les penes imposades als colpistes i les que finalment van complir. Unes penes que inicialment encara eren més baixes, però que el Suprem, a través del pare de l'actual president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va recórrer i va aconseguir ampliar perquè els tres grans instigadors del cop, Alfonso Armada, Antonio Tejero i Jaime Milans del Bosch, havien estat condemnats a entre tres i sis anys de presó pel tribunal militar.

Antonio Tejero, el tinent coronel de la Guàrdia Civil que va assaltar el Congrés, va ser condemnat a 30 anys de presó com a principal promotor del cop d'estat. No va ser indultat totalment, però sí que va obtenir beneficis penitenciaris i va sortir en llibertat condicional el 1996, molt abans de complir la pena completa. En total, va estar 13 anys tancat, perquè va entrar a la presó el 1983. El 1993, el consell de ministres li havia denegat l'indult, però li va concedir el tercer grau penitenciari i el règim obert.

Jaime Milans del Bosch, el capità general que va treure els tancs als carrers de València, també va ser condemnat a 30 anys. Tampoc va ser indultat completament; però va rebre reduccions de pena i va sortir en llibertat el 1991 per motius de salut, després de passar només 9 anys i 121 dies a la presó i sense renegar del cop d'estat.

Alfonso Armada, el general que pretenia encapçalar un govern de concentració, que també va ser condemnat als mateixos anys de presó, sí que va ser indultat parcialment el 1988 i va sortir de la presó poc després –hi havia entrat el 1983–. L'indult li va concedir el govern de Felipe González per motius de salut i perquè acatava la Constitució.

Diversos oficials de rang inferior (coronels, comandants i capitans) també van rebre indults parcials o reduccions de pena durant la dècada del 1980.

Ricardo Pardo Zancada, comandant d'infanteria, condemnat a 6 anys de presó, ampliats a 12 pel Tribunal Suprem, es va beneficiar de la llibertat condicional el 1987. Un any més tard, també va sortir en llibertat Luis Torres Rojas, general de Divisió i governador militar de La Corunya, que havia estat condemnat amb la mateixa pena ampliada que Pardo.

El coronel Miguel Manchado García, condemnat a 6 anys, ampliats a 8 pel Tribunal Suprem, va sortir en llibertat condicional el 1985. Diego Ibáñez Inglés, coronel d'Enginyers i 2n cap d'Estat Major de la tercera Regió Militar, condemnat a 5 anys, ampliats a 10 pel Tribunal Suprem, va morir el 1987 i, per tant, va ser l'únic condemnat que va morir a la presó.

José Ignacio San Martín López, coronel d'Artilleria i cap d'Estat Major de la Divisió Cuirassada Brunete va ser condemnat a 6 anys, ampliats a 10 pel Tribunal Suprem, i va ser posat en llibertat condicional el 1986.

Pedro Mas Oliver, tinent coronel d'Infanteria, mà dreta de Milans del Bosch, va ser condemnat a 6 anys i va ser posat en llibertat al complir tres quartes parts de la condemna. Els capitans Jesús Nines Aguilar i José Luis Abad Gutiérrez, condemnats a 5 anys, també van sortir en llibertat pel mateix supòsit que Mas.

El capità i agent del CESID, Vicente Gómez Iglesias, condemnat a 6 anys de presó, va ser l'únic colpista indultat, al costat d'Alfonso Armada. En el seu cas l'indult li va arribar el 1984 després d'una declaració expressa d'acatament a la Constitució i les lleis, sent el primer condemnat pel cop d'estat del 1981 en obtenir aquest benefici.

Membres de les forces armades i de la Guàrdia Civil, implicats en el cop d'estat, no van entrar ni a la presó i només van ser suspesos de feina. Va ser el cas dels capitans d'Infanteria Carlos Alvárez-Arenas Pardinas, José Pascual Gálvez i Francisco Dusmet García-Figueras o el d'Intendència, José Cid Fortea, suspesos de feina entre dos i tres anys. Capitans de la Guàrdia Civil també van ser suspesos de feina durant un i tres anys, en una causa en què la majoria de membres d'aquest cos implicats en l'alçament –van participar-hi uns 200 uniformats– no van arribar ni a ser jutjats.

Fruit del pacte entre Tejero i el govern espanyol per evitar que els tinents haguessin d'ingressar a la presó, sis dels que van tenir un paper més actiu com César Álvarez Fernández, Vicente Ramos Rueda o Manuel Boza Carranco, només van ser condemnats a 1 any de presó i es van lliurar d'ingressar a la presó. També la van evitar l'únic civil implicat en el cop: Juan García Carrés, exdirigent dels Sindicats Verticals franquistes, que va ser condemnat a 2 anys i va morir a casa seva el 1986.

Tres membres de les Forces Armades van ser absolts durant el judici. Van ser José Luis Cortina Prieto, comandant d'infanteria i Cap de l'Agrupació Operativa de Missions Especials del CESID; Juan Batista González, el capità d'Artilleria; i el capità de la Guàrdia Civil, Francisco Ignacio Román. "Els dos últims perquè es van retirar a temps de la rebel·lió i Cortina perquè no hi havia proves fefaents, segons la sentència, tot i que agents del Cesid, que serien depurats, el van acusar d'estar en la conxorxa", apunta Farràs.