"Les lliçons del 23-F ens protegeixen d'errors del passat": la Moncloa publica l'ordre de desclassificació al BOE

BarcelonaAquesta setmana ha fet 45 anys de l'intent de cop d'estat del 23-F i el govern espanyol ha decidit que era el moment de desclassificar-ne la documentació que fa anys que es guarda amb pany i forrellat. L'ordre per a l'aixecament del secret ha estat publicada a primera hora d'aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), on es justifica la necessitat de fer públics els "assumptes, documents, informacions, dades i objectes" relatius a l'aixecament militar liderat per Antonio Tejero, Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch. Es tracta de 153  "unitats documentals" que aquest migdia, segons la previsió del govern espanyol, ja estaran disponibles per a la consulta a través de la web de la Moncloa.

"Comprendre les lliçons del 23-F contribueix a la protecció de la nostra societat davant la repetició d'errors del passat i reforça la qualitat del nostre sistema democràtic", defensa el govern Sánchez en l'ordre de desclassificació publicada al BOE, que empara la decisió en els drets a la llibertat d'informació, a la comunicació i a rebre una informació veraç, així com el dret d'accés de la ciutadania als arxius i registres administratius. El document destaca, a més, que el fet que hagi passat gairebé mig segle des del 23-F elimina el "risc" que la desclassificació pogués tenir per a la seguretat i defensa de l'Estat.

L'executiu també recorda que altres països de l'entorn, com Itàlia i Grècia, han desclassificat recentment "arxius sensibles" per "afavorir una comprensió més completa de la seva història", i que l'any 2012 Alemanya va fer pública la transcripció d'una reunió privada entre el seu ambaixador i Joan Carles I precisament sobre el 23-F. "El coneixement de la nostra història col·lectiva no pot dependre de la informació que revelin altres Estats: els ciutadans tenen dret a accedir al seu passat a través de les pròpies institucions", reivindica el govern espanyol, que també justifica la mesura per les peticions reiterades de la comunitat acadèmica i periodística i la de nombrosos partits parlamentaris.

El paper de Joan Carles I

Queden encara moltes incògnites per resoldre per entendre com es va gestar aquella operació militar d'ara fa 45 anys, qui la coneixia i per què va fracassar. Ara bé, hi ha un interrogant que fa anys que plana sobre l'Estat i que, a hores d'ara, queda encara per resoldre. Quin paper hi va jugar el rei Joan Carles I?

Una de les estampes històriques d'aquella jornada va ser el discurs del monarca: de matinada i vestit de capità general, Joan Carles es posa al davant de les càmeres per demanar "serenitat" i, per dissipar qualsevol "confusió", i deixar clar que ha ordenat a les autoritats civils i militars preservar "l'ordre constitucional". Abans, però ha passat el dia fent trucades, després d'unes setmanes marcades per la dimissió d'Alfonso Suárez com a president del govern espanyol i el primer ple d'investidura fallit de Leopoldo Calvo-Sotelo. Algunes de les trucades es coneixen, com la que va mantenir amb l'aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol, a qui adreçaria una frase –"Tranquil, Jordi, tranquil"– que acabaria fent fortuna. D'altres s'han mantingut en total opacitat.

De totes aquelles trucades, n'hi ha una que és clau. Mentre el tinent coronel Antonio Tejero assalta el Congrés i el tinent general Jaime Milans llança una ofensiva militar sobre València, el general Alfonso Armada, tercera pota de l'operació del cop d'estat, despenja el telèfon i marca el número de la Zarzuela. Armada no és qualsevol militar: havia estat instructor del rei i va ser secretari general de la Casa Reial fins al 1977. Diferents reconstruccions periodístiques i històriques el dibuixen com un militar amb ínfules de poder polític, que havia volgut liderar un govern de concentració que deixés fora els partits nacionalistes.

De què van parlar el rei i Armada el 23-F? El relat més oficial disponible fins ara és el que va emergir durant el procés judicial contra els trenta condemnats pel cop d'estat, amb penes de fins a 30 anys de presó per a Tejero, Milans i Armada. Durant la instrucció, el que era durant el 23-F el secretari general de la Casa Reial, Sabino Fernández, va dir que hi havia hagut una conversa entre el rei i Armada i que, després, Joan Carles I li va passar el telèfon. Armada li hauria dit aleshores que estava disposat a "sacrificar-se" i ocupar la presidència del govern espanyol per evitar un "final sanguinolent". Fernández es va limitar a dir-li que, si ho feia, no podia reivindicar l'acció en nom del rei. Però també va voler deixar clar, en el seu testimoni, que la idea que el general anés al Congrés no va "partir" d'ell. "No em corresponia a mi cap facultat decisòria i en totes les ocasions vaig actuar per ordre i en nom de sa majestat", va afirmar.

Qui va donar l'ordre?

Va ser, doncs, el rei, qui ho va fer? Sabino Fernández no ho va poder aclarir, perquè no se'l va citar com a testimoni en el judici oral. La versió oficial que apareix a la sentència és que aquesta autorització va venir del general José Gabeiras, cap de l'estat major. Ara bé, el que Joan Carles I recull sobre aquest episodi a les seves memòries tampoc no coincideix amb el que va dir Fernández. Segons el relat de l'emèrit, el que va transmetre a Armada va ser el següent: "No et dono cap permís, i no vagis allà [al Congrés] en nom meu". Tampoc no hi ha constància de les reunions que Armada –indultat després de cinc anys a la presó– va poder mantenir amb el monarca al voltant d'aquelles dates.

Encara hi ha una informació més que apuntala la idea que els fets no van anar ben bé com Joan Carles va recollir al seu llibre, Reconciliación. Són uns àudios dels anys 90 on se'l sent comentar la jugada amb la seva amant Bárbara Rey, publicats per OKDiario: "Me'n ric, carinyo, d'Alfonso Armada. Set anys de presó, se n'ha anat a la seva casa pairal a Galícia i el tio mai ha dit ni una paraula".

La versió dels condemnats pel 23-F encara deixa menys espai a la interpretació. Durant el judici del 23-F, Milans va declarar que Armada, Tejero i ell –i d’altres que no va voler esmentar– havien preparat el cop per “patriotisme” i que Armada els havia promès que el rei n’estava al corrent. Amb el pas dels anys, Tejero va ser més explícit sobre el suposat paper del rei en el cop, ratificant el relat de Milans i anant més enllà: "Jo al rei Joan Carles el vaig fotre viu. Ell tenia preparat amb el general Alfonso Armada un govern al seu gust. Però calia un militar que donés el cop. Aquest vaig ser jo", va dir en una entrevista telefònica concedida a El Español. Tejero, que en el moment de concedir aquesta entrevista tenia 91 anys, va argumentar que s'hi va negar per la voluntat d'incloure en aquest govern també partits d'esquerres.