Els papers del 23-F recullen la sospita "d'entrevistes confidencials" de Joan Carles I amb els colpistes prèvies al judici

Madrid / BarcelonaEntre la informació desclassificada aquest dimecres pel govern espanyol sobre l'intent de cop d'estat del 23-F, hi ha notes dels serveis d'intel·ligència espanyol. L'aleshores Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) en va elaborar una a principis de febrer de 1982, gairebé un any després dels fets i poques setmanes abans del judici als seus responsables, en la qual recollia sospites que Joan Carles I havia mantingut "entrevistes confidencials i sigil·loses" amb "alguns dels principals" autors del 23-F. "S'assegura que, en efecte, el rei s'ha entrevistat confidencialment amb el tinent general Milans del Bosch; s'assenyala que per sobre de tot es pretén que la corona no surti lesionada del procediment i que, en tot cas, els intents en tal sentit no provinguin dels principals processats i de reconeguda vocació monàrquica", diu el document del CESID.

Qui ho assegurava, segons els serveis d'intel·ligència, són "alguns nuclis qualificats d'opinió càntabra" i, fins i tot, en ambients "militars" de Madrid. El CESID va donar credibilitat a aquestes fonts. "Ratifiquem que no és rumor 'popular' sinó que pertany a parcel·les d'opinió quantitativament restringides", conclou la nota que parla també d'una trobada d'algú "molt important de la casa reial que s'ha entrevistat amb el general Armada, matisant amb ell comportaments relatius a la vista oral del procés". La mateixa persona hauria intentat reunir-se amb Milans del Bosch, que hauria "exigit" que l'entrevista fos sense intermediaris, amb el mateix Joan Carles I. Pots consultar aquí la nota del CESID que esmenta aquestes reunions del rei emèrit i el seu entorn.

Queden encara moltes incògnites per resoldre per entendre com es va gestar aquella operació militar d'ara fa 45 anys, qui la coneixia i per què va fracassar. Un altre dels documents desclassificats és una planificació escrita a mà de com els conspiradors volien que es desenvolupés el 23-F i els mesos següents. El document no porta firma, però sí data: es va elaborar al novembre del 1940. Allà, els colpistes plantejaven que, si el rei no s'alineava amb ells, seria un objectiu a batre: "Quant al rei, s'impediria la seva fugida, així com la de ministres i persones rellevants, subordinant l'existència de la Corona i la vida del seu titular a l'acceptació del fet consumat". Ara bé, els documents desclassificats també recullen la lleialtat que Milans del Bosch professava per Joan Carles I. El militar ni tan sols acceptava que es critiqués el rei en la seva presència, cosa que debilitaria la tesi que aquest document manuscrit hagués sortit del nucli més dur del cop.

El discurs del monarca

Una de les estampes històriques d'aquella jornada va ser el discurs del monarca: de matinada i vestit de capità general, Joan Carles es posa al davant de les càmeres per demanar "serenitat" i, per dissipar qualsevol "confusió", deixar clar que ha ordenat a les autoritats civils i militars preservar "l'ordre constitucional". Abans, però ha passat el dia fent trucades, després d'unes setmanes marcades per la dimissió d'Alfonso Suárez com a president del govern espanyol i el primer ple d'investidura fallit de Leopoldo Calvo-Sotelo. Algunes de les trucades es coneixen, com la que va mantenir amb l'aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol, a qui adreçaria una frase –"Tranquil, Jordi, tranquil"– que acabaria fent fortuna. D'altres s'han mantingut en total opacitat.

De totes aquelles trucades, n'hi ha una que és clau. Mentre el tinent coronel Antonio Tejero assalta el Congrés i el tinent general Jaime Milans del Bosch llança una ofensiva militar sobre València, el general Alfonso Armada, tercera pota de l'operació del cop d'estat, despenja el telèfon i marca el número de la Zarzuela. Armada no és qualsevol militar: havia estat instructor del rei i va ser secretari general de la Casa Reial fins al 1977. Diferents reconstruccions periodístiques i històriques el dibuixen com un militar amb ínfules de poder polític, que havia volgut liderar un govern de concentració que deixés fora els partits nacionalistes.

De què van parlar el rei i Armada el 23-F? El relat més oficial disponible fins ara és el que va emergir durant el procés judicial contra els trenta condemnats pel cop d'estat, amb penes de fins a 30 anys de presó per a Tejero, Milans i Armada. Durant la instrucció, el que era durant el 23-F el secretari general de la Casa Reial, Sabino Fernández, va dir que hi havia hagut una conversa entre el rei i Armada i que, després, Joan Carles I li va passar el telèfon. Armada li hauria dit aleshores que estava disposat a "sacrificar-se" i ocupar la presidència del govern espanyol per evitar un "final sanguinolent". Fernández es va limitar a dir-li que, si ho feia, no podia reivindicar l'acció en nom del rei. Però també va voler deixar clar, en el seu testimoni, que la idea que el general anés al Congrés no va "partir" d'ell. "No em corresponia a mi cap facultat decisòria i en totes les ocasions vaig actuar per ordre i en nom de sa majestat", va afirmar.

Qui va donar l'ordre?

Va ser, doncs, el rei, qui ho va fer? Sabino Fernández no ho va poder aclarir, perquè no se'l va citar com a testimoni en el judici oral. La versió oficial que apareix a la sentència és que aquesta autorització va venir del general José Gabeiras, cap de l'estat major. Ara bé, el que Joan Carles I recull sobre aquest episodi a les seves memòries tampoc no coincideix amb el que va dir Fernández. Segons el relat de l'emèrit, el que va transmetre a Armada va ser el següent: "No et dono cap permís, i no vagis allà [al Congrés] en nom meu". Tampoc no hi ha constància de les reunions que Armada –indultat després de cinc anys a la presó– va poder mantenir amb el monarca al voltant d'aquelles dates.

Encara hi ha una informació més que apuntala la idea que els fets no van anar ben bé com Joan Carles va recollir al seu llibre, Reconciliación. Són uns àudios dels anys 90 on se'l sent comentar la jugada amb la seva amant Bárbara Rey, publicats per OKDiario: "Me'n ric, carinyo, d'Alfonso Armada. Set anys de presó, se n'ha anat a la seva casa pairal a Galícia i el tio mai ha dit ni una paraula".

La versió dels condemnats pel 23-F encara deixa menys espai a la interpretació. Durant el judici del 23-F, Milans va declarar que Armada, Tejero i ell –i d’altres que no va voler esmentar– havien preparat el cop per “patriotisme” i que Armada els havia promès que el rei n’estava al corrent. Amb el pas dels anys, Tejero va ser més explícit sobre el suposat paper del rei en el cop, ratificant el relat de Milans i anant més enllà: "Jo al rei Joan Carles el vaig fotre viu. Ell tenia preparat amb el general Alfonso Armada un govern al seu gust. Però calia un militar que donés el cop. Aquest vaig ser jo", va dir en una entrevista telefònica concedida a El Español. Tejero, que en el moment de concedir aquesta entrevista tenia 91 anys, va argumentar que s'hi va negar per la voluntat d'incloure en aquest govern també partits d'esquerres.

Estem treballant per ampliar aquesta informació