Un grup de colpistes amb nexes amb Tejero van plantejar matar Joan Carles I

BarcelonaTres mesos abans del 23-F ja hi havia rumor de sabres a Espanya. El govern d'Alfonso Suárez estava debilitat i dins de la Guàrdia Civil ja corrien idees i plans sobre com sabotejar el règim constitucional. Alguns d'ells es detallen en un document sense firma, datat el novembre del 1980, que figura entre els desclassificats d'aquest dimecres –i que alguns llibres sobre el 23-F ja havien anat apuntant–. Segons aquest informe, consultat per l'ARA, els colpistes havien plantejat diversos fulls de ruta per desempallegar-se de Suárez i substituir el seu govern per un de més afí, sense passar en cap cas per les urnes. I, dins de les diverses famílies dels militars, hi havia un grup vinculat a l'operació Galàxia –un altre pla de cop d'estat de l'any 1978 que també tenia Antonio Tejero de protagonista– que plantejava matar el rei Joan Carles I si no s'alineava amb el nou règim.

"Pel que fa al rei, s'impediria la seva fugida, així com la de ministres i persones rellevants, subordinant l'existència de la Corona i la vida del seu titular a l'acceptació del fet consumat", apunta el document, recollint el posicionament d'aquest grup, que en cap cas vinculava altres dels líders de l'intent de cop d'estat, com el tinent general Jaime Milans del Bosch. No haver controlat el monarca va ser, també segons els colpistes, una de les claus del fracàs del cop. Un altre informe desclassificat –posterior al 23-F però elaborat per la mateixa persona, perquè té la mateixa cal·ligrafia– recull que a la cúpula militar colpista es va reconèixer com a error haver "deixat el Borbó lliure i tractar amb ell com si fos un cavaller".

El document sobre els fulls de ruta, fins ara en poder de la Guàrdia Civil, constata que hi havia sobre la taula tres vies diferents per aconseguir un canvi de règim: la civil, la militar i una de mixta. Pel que fa a la via militar, l'informe identifica tres posicions diferents a dins de l'exèrcit: la dels tinents generals, la dels coronels i la d'un tercer grup que identifica com a "espontanis" ["expontáneos", sic, al document manuscrit]. Què se sap, d'aquest grup? L'informe apunta que ja van treure el cap a l'operació Galàxia i que pensaven que el millor era tirar pel dret "davant la falta d'un consens militar unànime".

Fraga, possible líder civil

L'operació d'aquest grup "d'espontanis", amb suport de "nombrosos grups d'escala local" de l'estructura orgànica de la Guàrdia Civil, no tenia un "programa" d'actuació tancat. Tanmateix, l'informe alerta que, amb tot, era viable i podia haver-hi connexions actives entre aquests conspiradors i els que intentaven traçar un full de ruta per al cop des de l'estament dels coronels. "[Hi ha] temors seriosos que el fet pugui executar-se i que triomfi", recull el document, que alerta del risc d'una divisió de les forces armades, "amb perill de guerra civil".

L'informe també constata que hi havia "rumors" que Manuel Fraga estava en contacte amb els coronels conspiradors. A més, els tinents generals també situaven Fraga com el líder que havia de liderar civilment el cop i convèncer els generals, mentre alertaven que dins de les forces armades hi havia un rebuig a organitzar un règim amb un protagonisme "tipus Pinochet o Videla" per part dels militars.

Dins de la via civil, es plantejaven diverses opcions per derrocar el govern de Suárez, com ara una coalició amb els crítics de la UCD i el sector exfranquista, un govern del PSOE i Aliança Popular o un govern socialista. Aquest últim escenari és el que l'informe veia més viable, sempre que s'hi incorporés un general de perfil liberal com a president amb el suport de la Corona. També es plantejava una fórmula que combinés la via civil i la militar, amb un govern mixt amb suport del PSOE i de la UCD entre dirigents polítics i membres de l'exèrcit, i que en el moment de redacció de l'informe s'hauria estat gestant des de feia un any.

Un segon cop d'estat

Un altre dels documents manuscrits recull que, posteriorment al 23-F, un altre grup de militars es reactiva amb la idea de tornar-ho a intentar. D'acord amb aquesta informació, qui s'hauria posat al capdavant de l'assalt seria el tinent general Jesús González del Yerro, enemistat amb Milans del Bosch, i que va ser el primer comandament militar que el 23 de febrer del 1981 es va oposar al cop i va trucar al rei per posar-se a les seves ordres. Ara bé, segons aquesta informació, això no significava que tingués cap intenció de respectar el règim democràtic, sinó més aviat que no hauria estat d'acord sobre com s'havia gestat el 23-F.

Per a aquest nou intent de cop d'estat, González del Yerro hauria buscat el suport del comandant José Luis Cortina, del Cesid. Cortina és un dels sis agents dels serveis secrets que implicats en el 23-F, segons els documents revelats avui, tot i que va ser absolt en el judici del 23-F. "Es treballa a tota velocitat perquè abans de finals de maig o a primers de juny es produeixi el cop militar que preveia Armada", és a dir, que conduís a un govern de concentració nacional. Es parla, fins i tot, de "cop constitucional", de bracet amb la Corona i amb un govern de coalició UCD-PSOE.

Enfront del "cop constitucional", una altra opció era un "cop d'estat a la turca". "Aquest cop comptaria també amb el rei (no confirmat), i una vegada normalitzada la vida espanyola i aplacat el terrorisme, proposaria el restabliment de la normalitat política i el retorn dels partits", afegeix el document. Teòricament, comptaria amb "el sector civil pròxim a Fraga i es marginaria els sectors pròxims al franquisme" per "guardar les aparences".

Fins i tot es posa una possible data i un possible lloc per al segon intent de cop d'estat: "El 24-J se celebra al Palau Reial l'onomàstica del rei". Allà hi havien de ser no només el monarca, sinó també membres del govern espanyol, diputats i senadors. S'apunta com a inconvenient, però, la presència del cos diplomàtic d'altres països. "L'ocasió seria ideal en reunir molt crescudes totes les circumstàncies del 23-F". "En qualsevol cas, el més urgent és prendre consciència que s'ha posat en marxa una altra operació militar d'incalculables conseqüències amb González del Yerro al capdavant i l'aparell de Cortina", conclou. Aquest cop no va prosperar, però sí que va arribar a prendre forma el de l'anomenada operació Falcó, que va acabar desarticulat i pretenia descavalcar el govern després de les eleccions del 1982, que va guanyar Felipe González.