Feijóo demana que Joan Carles I torni a Espanya després de la desclassificació del 23-F

MadridLa desclassificació dels documents del 23-F, que apuntalen la versió oficial, ja ha generat repercussions en relació amb un dels protagonistes de la documentació. L'endemà que el govern espanyol els publiqués, el PP ha sortit en defensa de Joan Carles I. "Crec que seria desitjable que el rei emèrit tornés a Espanya", ha afirmat Alberto Núñez Feijóo en un missatge a X. Segons el líder popular, la informació coneguda aquest dimecres ha de suposar una "reconciliació" dels espanyols "amb qui va aturar el cop d'estat". "Ell mateix ha reconegut errors innegables en la seva trajectòria, però qui va contribuir a sostenir la nostra democràcia i les nostres llibertats en un moment clau hauria de passar l'última etapa de la seva vida amb dignitat i al seu país", ha argumentat Feijóo.

El paper de Joan Carles I en el 23-F ha estat des de 1981 sota una ombra de dubte. Una de les incògnites que generava la desclassificació era si en les 153 unitats documentals, fins ara secretes, dels ministeris de Defensa, Interior i Exteriors s'hi trobaria algun indici contra l'exmonarca. Sabia que es preparava un cop d'estat? El va promoure o avalar? Per què va trigar hores a sortir públicament a censurar-lo? Quina relació va tenir amb els colpistes abans i durant el 23-F? La documentació publicada, que encara deixa interrogants, no ha revelat cap informació que confirmi les sospites que es van generar sobre el rei emèrit sinó que contribueix a presentar-lo com a salvador de la pàtria.

Fa cinc anys i mig que Joan Carles I es va traslladar a Abu Dhabi (Emirats Àrabs Units) empaitat pels escàndols sobre la seva fortuna i la seva trajectòria personal. Des d'aleshores, el rei emèrit ha fet visites puntuals a Espanya, però ha estat apartat de l'activitat institucional de la Casa Reial. Va ser sonada la seva absència, el novembre de l'any passat, en els actes de commemoració del 50è aniversari de la mort de Franco i de la reinstauració de la monarquia. Durant tot aquest temps, Felip VI se n'ha distanciat per evitar que la mala imatge del seu pare l'arrossegués a ell i a les seves filles. Ara bé, encara que l'actual monarca eviti coincidir amb ell públicament, Felip VI sí que va aprofitar l'efemèride per lloar el paper del seu pare en la instauració de la democràcia. "La ferma voluntat de la Corona va contribuir-hi decisivament", va dir el monarca.

La desclassificació ha apuntalat aquest relat, l'oficial sobre la Transició, que ara ha dut Feijóo a obrir el debat sobre el possible retorn de Joan Carles I. Fonts de la Moncloa consultades per l'ARA passen la pilota a la Casa Reial. "El rei emèrit pot tornar quan vulgui. Ningú li ha negat l'entrada a Espanya. Depèn d'ell tornar. És un afer que competeix a la Casa Reial, no al govern ni al líder de l'oposició", afirmen des del govern espanyol, que també aprofita per retreure a Feijóo que titllés de "cortina de fum" la decisió de desclassificar la documentació. "Celebrem que ara ho trobi útil i revelador", ironitzen. Pel que fa a Sumar, la part minoritària de la coalició ha opinat que "no és rellevant" què faci Joan Carles I sinó que ho és reformar la llei franquista de secrets oficials.

Ressentiment de l'emèrit

En les memòries que va publicar fa pocs mesos sota el títol de Reconciliación, el rei emèrit expressa la voluntat de tornar a Espanya per passar els seus últims dies. Joan Carles I hi reivindica el seu rol com a garant de la democràcia després de la dictadura franquista i carrega contra el govern espanyol. L'exmonarca expressa ressentiment cap a l'executiu de Pedro Sánchez, a qui culpa del seu distanciament amb el seu fill i de l'ostracisme que pateix. En el llibre, l'emèrit acusa el govern espanyol de debilitar la democràcia cada vegada que suposadament ha criticat la figura del rei. "Quan el govern actual desacredita la meva persona, afebleix la nostra Constitució, posa en dubte els avenços de la transició democràtica i de la nostra reconciliació", hi afirma.