El pols a Pedro Sánchez que amaguen les memòries de Joan Carles I

ParísNo és habitual que un rei –encara que sigui emèrit– parli en primera persona de la seva vida i del seu regnat. Però encara és menys habitual que parli de política i que ho faci criticant un govern que encara està actiu. Joan Carles I ho fa a Reconciliación, el seu llibre de memòries publicat aquest dimecres a França. El pare de Felip VI repassa els fets històrics, des de la fi del franquisme fins al seu actual "exili" a Abu Dhabi, i per primera vegada critica públicament el govern de Pedro Sánchez, a qui acusa d'imposar la seva voluntat per sobre de les seves ambicions, fins i tot ara que viu retirat a milers de quilòmetres d'Espanya. "Encara avui he de respectar els desitjos" de la Casa del Rei i del govern, lamenta.

Joan Carles I no amaga el seu ressentiment amb l'executiu de Sánchez, de qui subratlla que governa amb "l'esquerra radical" i amb els independentistes catalans. L'emèrit l'acusa de debilitar la democràcia cada vegada que suposadament ha criticat la figura del rei. "Quan el govern actual desacredita la meva persona, afebleix la nostra Constitució, posa en dubte els avenços de la transició democràtica i de la nostra reconciliació", afirma.

El rei emèrit també acusa el govern de Sánchez d'haver pressionat Felip VI perquè li retirés l'assignació econòmica i d'estar al darrere del distanciament entre ells dos. Segons Joan Carles I, el fet d'apartar-lo, lluny de salvar la Corona, va suposar erosionar-la. "Crec que la Casa del Rei, excloent-me, afebleix la monarquia. Temo que això representi una esquerda que trenqui els fonaments, amb el risc de fer-ho trontollar tot a la més mínima tempesta", escriu. I encara afegeix al següent paràgraf: "El govern actual sembla alegrar-se'n".

Unitat d'Espanya

Joan Carles I també adverteix que la monarquia és la que garanteix l'estabilitat i la unitat d'Espanya davant les pulsions independentistes. "La monarquia, en tant que guardiana dels valors democràtics, assegura l'estabilitat, la permanència i la unitat d'Espanya, i és indispensable al nostre país, que té tendència a la divisió". Al capítol introductori aprofita per carregar contra els partits independentistes, sense citar-ne cap explícitament, i posar-los al mateix sac que l'extrema dreta, partits "a qui agradaria desintegrar el país", segons l'exmonarca. Aquestes formacions "no tindrien la llibertat de criticar-me si jo no hagués lluitat, contra vent i marea, per conquerir-la", sosté.

Joan Carles I també manté un fort ressentiment contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per no haver censurat el 2018 una consulta pública organitzada per una plataforma ciutadana en què es demanava la preferència entre monarquia i república. "El cap del govern o el seu portaveu no la van condemnar, cosa que equival a autoritzar-la –afirma–. Avui els ministres poden denigrar obertament la Corona sense cap conseqüència", escriu el rei emèrit.

Joan Carles també apunta a la justícia. Parla amb rancor de la decisió de la fiscal general de l'Estat entre el 2020 i el 2022, Dolores Delgado, d'obrir una investigació a Joan Carles I per les suposades comissions en la concessió de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles i l'existència d'un compte amb 10 milions d'euros a nom de l'excap de l'Estat a l'illa de Jersey, un paradís fiscal. Segons el relat de l'emèrit, l'exministra de Justícia "va convertir les investigacions judicials en una caça de bruixes, en un judici moral que afectava el conjunt del meu regnat i la meva acció política". Ara bé, totes les investigacions contra l'exmonarca han quedat arxivades pel mateix ministeri públic per la inviolabilitat del rei emèrit i la prescripció d'alguns delictes.

Elogis a Franco

En les memòries, Joan Carles I dedica un capítol a relatar la seva arribada a Espanya en els últims anys del franquisme, uns anys que qualifica de "període molt interessant per a Espanya, que començava a enlairar-se econòmicament". Explica el seu apropament amb el dictador Francisco Franco, a qui elogia sense cap mena de pudor i amb qui revela que mantenia una relació gairebé paternofilial. Es veien regularment al Pardo i l'aleshores aspirant al tron el visitava a Galícia durant les vacances, al Pazo de Meirás.

Malgrat que Espanya va viure 40 anys de dictadura, el rei emèrit no estalvia lloances per a Franco, a qui admirava i a qui en cap moment qualifica de dictador: "El respectava enormement, apreciava la seva intel·ligència i el seu sentit polític", destaca. "Si he pogut ser rei és gràcies a ell. Mai he deixat que ningú el critiqui davant meu", escriu Joan Carles I, que també subratlla que "no podem esborrar de cop 40 anys de la nostra història".

Blanquejar errors

Més enllà dels elogis a Franco, les memòries del rei emèrit són un intent de blanquejar els seus errors, una fórmula per passar comptes amb els que han posat en dubte la seva integritat i, per sobre de tot, una reivindicació del seu paper durant la Transició. "Ho hem oblidat, però l'Espanya del 1975 era l'últim bastió autocràtic occidental. I a la mort del general Franco, el temor a una segona guerra civil era ben real", escriu.

El rei emèrit reconeix alguns errors, com haver acceptat com a "regal" 100 milions de dòlars del rei de l'Aràbia Saudita o la seva relació extramatrimonial amb Corinna Larsen. "No soc un sant", admet. Però alhora intenta minimitzar-los i justificar-los. "He comès errors [...] per amor i per amistat. Per excés de confiança i també per ceguesa", afirma. Amb tot, al final del llibre confessa que quan mori espera ser enterrat a Espanya "amb honors". "Espanya decidirà, la Història ens jutjarà", conclou.