Què deixen sense resoldre els papers del 23-F?

MadridUna de les conclusions de la desclassificació de documents del 23-F és que no ha servit per resoldre les principals incògnites sobre l'intent de cop d'estat. Gran part de la informació que contenen era ja coneguda i, entre la documentació, no s'hi han trobat continguts que podrien ser rellevants per aportar respostes definitives. Repassem alguns dels elements que els papers deixen oberts.

El govern d'Armada

Algunes de les preguntes que no s'han resolt són sobre "el govern de salvació nacional" que volia plantejar el general Alfonso Armada quan va entrar al Congrés el 23 de febrer de 1981. No hi ha detalls relacionats amb la llista de noms dels hipotètics ministres, que inclou fins i tot socialistes i comunistes. Com es va configurar aquesta proposta de consell de ministres? La desclassificació no ha revelat quantes d'aquelles persones sabien el que s'estava coent.

Les trucades des del Congrés

Un dels elements que mai s'ha pogut consultar –i del qual no queda clar que els registres hagin sobreviscut aquests 45 anys– són les trucades que es van fer des del Congrés durant l'assalt. Segons es va conèixer després de l'acció, Francisco Laína, president d'un govern provisional de subsecretaris durant el 23-F, va ordenar al delegat de l'executiu a Telefónica, Julio Camuñas, que intervingués les comunicacions de la cambra baixa, des d'on es va parlar amb el Palau de la Zarzuela o amb altres colpistes, com el general Jaime Milans del Bosch. No hi ha rastre d'aquestes intervencions telefòniques en els arxius desclassificats ni tampoc concreció sobre l'actuació de Laína durant els moments crítics.

Les converses del rei i els militars

Part dels documents desclassificats són apòcrifs –no estan signats ni tenen encapçalament que identifiqui d'on provenen–. En un d'aquests arxius sense nom s'hi fa un relat dels fets pràcticament hora a hora. Entre les 20 h i les 21 h, el text diu que Joan Carles I es "reafirma" en la decisió d'enviar (surt a les 22.35 h) una comunicació a tots els capitans generals ordenant "mantenir l'ordre constitucional". Ara bé, ja des d'abans s'estableix contacte amb els comandaments militars de cada territori sense que n'hagin transcendit les converses en la desclassificació. També hi ha converses entre Laína i el Palau de la Zarzuela de les quals no hi ha detall.

El suport financer i civil

Una altra nota informativa desclassificada, del 10 de maig del 1983, porta el títol de "suport econòmic als implicats en el 23-F" i relata que "un grup d'empresaris, amics i simpatitzants" dels colpistes "formaran un fons comú tots els mesos" per pal·liar les conseqüències econòmiques negatives que va tenir per als seus protagonistes haver-hi participat. S'hi parla en concret d'una important família els cognoms de la qual s'han esborrat per protecció de dades. No hi ha més detalls inèdits del suport civil que van tenir abans, durant o després els colpistes. En una altra nota s'informa de civils d'extrema dreta que eren coneixedors de la trama, però els noms també apareixen esborrats.

La conspiració prèvia

La desclassificació ha confirmat que membres (almenys sis) dels serveis secrets espanyols estaven implicats o sabien que es gestava el 23-F. Més enllà de les conclusions de la investigació posterior amb les declaracions dels afectats, la documentació tampoc detalla com van conspirar, quins lligams van tenir amb els colpistes ni aprofundeix en la gestació de l'intent de cop d'estat.