Joan Carles I reivindica Franco a les memòries: "Mai he deixat que ningú el critiqués davant meu"

ParísEl 20 de novembre del 1975 està gravat en la memòria de molts ciutadans. La mort del dictador Francisco Franco va suposar un punt d'inflexió en la història d'Espanya: poc després posaria punt final a la dictadura i iniciaria el camí de la transició cap a la democràcia. La desaparició de Franco també va suposar el restabliment de la monarquia espanyola amb Joan Carles I –net del que havia estat l'últim monarca, Alfons XIII– com a rei.

D'aquí una mica menys de dues setmanes farà 50 anys de la mort del dictador, i el govern espanyol ha preparat un seguit d'actes per commemorar les noces d'or de la llibertat. Però el rei emèrit, que va tenir un paper destacat en la Transició, no hi participarà. L'executiu de Pedro Sánchez ha decidit no convidar-lo. L'anunci d'apartar l'exmonarca dels festejos ha coincidit amb la publicació a França aquesta setmana de les memòries del rei emèrit –retirat des de fa cinc anys a Abu Dhabi pels escàndols que el van fer abdicar–, en què reivindica el franquisme.

En el llibre, Reconciliación, que es publicarà en castellà el 3 de desembre, Joan Carles I fa públic el seu ressentiment amb el govern actual i narra la seva proximitat amb Franco, de qui parla amb tendresa i admiració sense cap mena de pudor. L'exmonarca no es refereix en cap moment a ell com a dictador sinó que parla del "general" o simplement Franco, i relata la relació gairebé paternofilial que hi va tenir.

"Ens portàvem 46 anys. Ell no tenia fills. Potser projectava en mi un sentiment paternal. No amagava la simpatia que em tenia. Fins i tot una certa tendresa i amabilitat", assegura. El rei emèrit explica que es veien regularment al despatx del Pardo i al Pazo de Meirás durant les vacances, i que sovint acompanyava el dictador a actes oficials: "Anava a veure'l al Pardo gairebé cada setmana. Teníem converses informals, tot i que el context sempre era formal [...]. Jo apreciava aquestes trobades, ell sempre es mostrava amable i tranquil".

En una ocasió, Joan Carles es va adormir al cotxe oficial de camí a una cerimònia, amb el cap repenjat a l'espatlla de Franco, que el va despertar quan van arribar. "No vaig veure en la seva mirada cap retret, fins i tot semblava fer-li gràcia que m'hagués adormit –recorda–. La seva animadversió envers el meu pare mai es va reflectir en la meva relació amb ell".

Rei gràcies a Franco

Ja era ben sabut que Franco no mantenia una relació fluida amb Joan de Borbó, aspirant al tron d'Espanya. Per això designa el seu fill, Joan Carles, com a successor el 1969. "Si soc rei és gràcies a ell", escriu l'emèrit a les seves memòries, escrites en francès. L'exmonarca explica amb detall les tibantors entre el dictador i el seu pare i com Franco, pensant en nomenar-lo el seu successor, imposa l'educació de Joan Carles: l'obliga a estudiar a Espanya i no en un altre país com volia el seu pare, i a formar-se com a militar a les tres acadèmies –terra, mar i aire– abans d'anar a la universitat.

L'emèrit relata també el moment en què va conèixer el dictador. Era el 1948 i aleshores Joan Carles de Borbó tenia 10 anys. La seva trobada el va impressionar. "Es va mostrar molt afectuós. Tenim d'ell una imatge d'home sever i fred però en la intimitat, o almenys amb mi, sempre va ser amable, somrient i xerraire", escriu. Anys després, quan ja s'havia instal·lat a Espanya, al Palau de la Zarzuela, Franco el convidava a navegar i a pescar durant les vacances a Galícia. Fins i tot, segons el relat de l'exmonarca, acceptava posar perquè el futur rei li fes fotografies amb una càmera que li havia regalat la seva mare.

Al llarg de les gairebé 500 pàgines, Joan Carles I fa moltes referències i lloances a Franco, de qui parla sempre amb admiració. "El respectava enormement, apreciava la seva intel·ligència i el seu sentit polític", escriu. "Mai he deixat que ningú el critiqués davant meu", afirma. L'exmonarca també repassa els fets del 23-F, insisteix que ell no va tenir cap complicitat amb el cop d'estat, i rememora l'última cosa que li va demanar el dictador quan estava a punt de morir: "Només li demano una sola cosa: mantingui la unitat d'Espanya".

Blanquejar el franquisme

A les seves memòries, i a les portes de la commemoració de la fi dels 50 anys de dictadura feixista, el rei emèrit no dubta a blanquejar el franquisme i adoptar una posició equidistant entre els que van perdre la Guerra Civil i van patir la dura repressió franquista, i els que en van sortir vencedors. Lluny de condemnar la dictadura, Joan Carles I reivindica els 40 anys de Franco i demana no oblidar un dels períodes més negres de la història recent d'Espanya.

"Per a alguns, continua sent l'home de la guerra civil, responsable implacable de milers de morts. Per a d'altres, encarna l'estabilitat aconseguida després de dècades de tensions i inquietuds [...]. No hi haurà mai consens, cosa que és legítima, però no es poden esborrar com si res gairebé quaranta anys de la nostra història", escriu. Joan Carles I posa com a exemple de la bondat del franquisme l'herència "d'un sistema de seguretat social que encara és vigent actualment".

En un passatge del llibre, l'exmonarca destaca que un rei ha de mantenir la neutralitat política i recorda un consell que li va donar Franco i que –assegura– l'ha guiat durant tota la vida: "Boca muda mai no és batuda". Amb les seves memòries, l'emèrit sembla haver traït definitivament el consell del seu admirat Franco.