El primer assalt del nou cicle electoral deixa un Alberto Núñez Feijóo encara lligat a Vox, un Pedro Sánchez debilitat i un Santiago Abascal catapultat. Els extremenys han anat a les urnes després de divuit mesos sense eleccions a l’Estat i envien un missatge que pot tenir eco en la política espanyola i ressonàncies a les pròximes cites amb les urnes –en els pròxims mesos hi haurà eleccions a l’Aragó, Castella i Lleó i Andalusia–. Tot i que eren autonòmiques, el PSOE se la jugava després dels últims casos de presumpta corrupció i la cascada de denúncies d’assetjament sexual. Ho fiava tot a Miguel Ángel Gallardo, un candidat que anirà a judici al costat del germà del president espanyol, i la patacada ha sigut sonora. Una desfeta "sense pal·liatius" i uns resultats "molt adversos", segons ell mateix ha reconegut. Tot i això, la victòria del PP –el seu segon triomf en unes eleccions extremenyes en 43 anys– és agredolça: María Guardiola s’acosta a la majoria absoluta, però guanya només un escó després de l’avançament electoral provocat pel rebuig de Vox als pressupostos i continua depenent de l’extrema dreta, que duplica els resultats. Des de Génova, malgrat això, presenten la victòria com una "pallissa per a la història".

Són quatre els partits amb opcions d'obtenir representació parlamentària a l'Assemblea d'Extremadura. En ordre de major a menor, segons les enquestes, serien PP, PSOE, Vox i Unides per Extremadura. Repassem qui són els seus candidats a presidir la regió.

A les portes de les eleccions extremenyes l'ARA ha recorregut durant tres dies una regió "oblidada" que centra ara les mirades pel fet que activa el nou cicle electoral. Totes les enquestes pronostiquen que el PSOE, el partit que ha dominat històricament a Extremadura, cedirà per segon cop en 40 anys el primer lloc al PP, amb un Vox en auge. A més d'explicar els perfils dels candidats i les darreres informacions, analitzem els trets socioeconòmics que caracteritzen una autonomia marcada per la despoblació i l'exportació de primeres matèries.