El Tribunal Suprem ha donat la raó al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va ser també el cap operatiu de la repressió de l'1-O, i ha anul·lat la seva destitució de la comandància de Madrid per part del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. El Suprem anul·la la sentència de l'Audiència Nacional que va avalar el cessament i que al seu torn contradeia un jutjat de primera instància que havia donat la raó a De los Cobos. Els pròxims dies es farà pública la sentència amb tots els arguments jurídics.

La lluita als tribunals entre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i Diego Pérez de los Cobos acumula capítols i aquest dijous el coronel de la Guàrdia Civil ha demanat a l'Audiència Nacional la seva restitució immediata com a cap de la comandància de Madrid. Tal com ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, ha presentat un escrit en el qual sol·licita que s'executi provisionalment la sentència que va dictar el tribunal el 31 de març i que declarava nul el cessament. El ministeri, però, va presentar un recurs d'apel·lació a través de l'Advocacia de l'Estat i la decisió encara no és definitiva.

Cop a Fernando Grande-Marlaska. L'Audiència Nacional ha donat la raó a Diego Pérez de los Cobos i n'ha anul·lat el cessament ordenat pel ministre de l'Interior l'any passat arran de la polèmica per la causa judicial contra l'exdelegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, per haver autoritzat la manifestació feminista del 8-M a les portes del confinament. El coronel de la Guàrdia Civil va ser destituït com a cap de la comandància de Madrid i ara ha guanyat la partida a Marlaska, tot i que encara no pot cantar victòria perquè el ministeri hi pot presentar un recurs d'apel·lació. Ho farà a través de l'Advocacia de l'Estat.

Com a servidor públic, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos sempre s'ha volgut mostrar com una persona de llei, tot i que l'esquerra política el descrigui més aviat com una figura de les clavegueres de l'Estat. Una "llegenda negra" que l'acompanya, en paraules del diputat de Bildu Jon Iñarritu. El debat ha aflorat en la seva compareixença aquest dijous a la comissió d'investigació del cas Kitchen al Congrés, en la qual ha optat pel silenci absolut sobre la gestió dels fons reservats per espiar Luis Bárcenas i ha defensat el seu paper durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Habituat a desmentir qualsevol tesi sobre actuacions il·legals i guerres brutes, les seves respostes han originat moments de tensió amb els portaveus d'Unides Podem i especialment amb el d'ERC, Gabriel Rufián, que l'ha acusat de mentir i de no col·laborar amb la comissió d'investigació, fet que pot arribar a ser castigat judicialment.

Diego Pérez de los Cobos ha tornat aquest dilluns a l'Audiència Nacional, però aquesta vegada no per declarar sobre aspectes vinculats al Procés. Després del cop al seu testimoni que va suposar l'absolució del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, pel referèndum de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil ha reaparegut per testificar ara sobre l'operació Kitchen, que investiga el presumpte espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas amb l'objectiu de robar-li informació comprometedora sobre la cúpula del partit. De los Cobos ha assegurat que no tenia coneixement d'aquestes operacions quan va ser director del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d'estat de Seguretat, sota les ordres de l'investigat Francisco Martínez. L'ex número 2 de Jorge Fernández Díaz, també encausat, va apuntar que De los Cobos era l'encarregat de supervisar i autoritzar l'ús de fons reservats a mans dels cossos policials, però en la seva declaració aquest dilluns ha puntualitzat que no tenia accés als detalls de les operacions, informa Europa Press.

Al llarg dels set dies transcorreguts des que es va conèixer la sentència absolutòria del major Josep Lluís Trapero i d'altres responsables de la policia catalana la tardor del 2017, aquella sentència ha estat objecte de rigoroses anàlisis fetes des de perspectives diverses (el dret penal, el dret constitucional, la reflexió política, el periodisme de tribunals...) I s'ha subratllat, amb motiu, la rotunda desautorització que els magistrats de l'Audiència Nacional Francisco Vieira i Ramón Sáez han fet de les "elucubracions", les "percepcions personals" o les simples falsedats abocades al sumari pel coronel Diego Pérez de los Cobos Orihuel i pel tinent coronel Daniel Baena Sánchez. I s'han posat en evidència la parcialitat i el biaix ideològic de la magistrada discrepant, María Concepción Espejel Jorquera...

A part de rebregar les tesis del Tribunal Suprem i la Fiscalia, la sentència de l'Audiència Nacional que ha absolt Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos el 2017 també destaca per desacreditar el testimoni durant el judici de dos guàrdies civils clau per al relat de l'acusació en totes les causes del Procés: el tinent coronel Daniel Baena -el polèmic Tácito a les xarxes socials- i el coronel Diego Pérez de los Cobos.

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos ha presentat un recurs davant el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, contra la seva destitució com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid, tal com ha avançat Efe i ha confirmat l'ARA. Formalment el cessament el va firmar el secretari d'estat de Seguretat, Rafael Pérez, a proposta de la directora general del cos, María Gámez. Tot i que alguns experts en dret administratiu consultats per l'ARA apuntaven que no era necessari aquest pas abans d'anar als tribunals, De los Cobos ha preferit esgotar primer aquesta via, amb un recurs davant Marlaska, que és qui públicament ha defensat el cessament. Aquesta notícia arriba el mateix dia en què s'havia de debatre una moció del PP en què demana la reprovació del ministre, però es posposa a dimecres perquè s'han allargat els punts anteriors.

Cada dia que passa es va perfilant més el context del cessament de Diego Pérez de los Cobos. El xoc de Fernando Grande-Marlaska amb la Guàrdia Civil té una derivada judicial però també política i, en plena ofensiva de la dreta demanant en bloc la dimissió del titular d’Interior, ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer pinya amb l’actuació del seu ministre contraposant-la amb la gestió dels governs del PP: “No hi haurà una policia patriòtica”, va afirmar durant el debat de la pròrroga de l’estat d’alarma al Congrés. Una qüestió sobre la qual es va estendre després el mateix Marlaska, que va culminar el seu discurs assegurant que durant dos anys, els que fa que el PSOE va arribar a la Moncloa, “està patint les conseqüències d’allò en què el PP havia convertit el ministeri de l’Interior”. “I ho estem intentant desmantellar”, va dir.

En una nota reservada amb data del diumenge 24 de maig, la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez, va proposar al secretari d'estat de Seguretat el cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos com a cap de la Comandància de Madrid "per pèrdua de confiança d'aquesta direcció i de l'equip de direcció del ministeri de l'Interior per no haver informat del desenvolupament d'investigacions i actuacions de la Guàrdia Civil, en el marc operatiu i de policia judicial, amb finalitats de coneixement". El diumenge 24 de maig a la nit la directora va trucar al coronel per comunicar-li el seu cessament.

A la dècada del 1970, en un dels pitjors moments dels anni de piombo, quan les Brigades Roges i altres grups d'extrema esquerra van perdre l'oremus, Pier Polo Pasolini digué una cosa que causà commoció. Va afirmar que les veritables víctimes del terrorisme a Itàlia eren els terroni i polentoni del sud, que havien acabat fent-se carabinieri per necessitat, no per gust. Els seus assassins, en canvi, eren majoritàriament nois de bona casa que havien passat per la universitat i que el més proper a un proletari que havien vist en sa vida eren les minyones que tingueren cura d'ells de petits. Per cert, això de terrone i polentone són termes molt despectius que podríem traduir com a "pagesots", "morts de gana" o alguna cosa per l'estil.

La causa judicial del 8-M ha remogut els poders de l’Estat, ha posat en escena vells coneguts, ha fet aflorar contradiccions i ha polaritzat encara més el debat polític. Tot plegat amb un protagonista indiscutible: el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, s’ha posat la Guàrdia Civil en contra amb el cessament de Diego Pérez de los Cobos, un coronel que, com Grande-Marlaska, ha trampejat les últimes dècades en posicions d’alta responsabilitat, ja fos durant els governs del PSOE o del PP

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha reiterat avui en la seva compareixença al Senat que els relleus a la cúpula de la Guàrdia Civil es van fer únicament per "una redefinició dels equips de treball", tal com va assegurar quan es va fer pública la destitució diumenge del coronel Diego Pérez de los Cobos com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Madrid. En aquest sentit, ha desvinculat, com denuncia l'oposició, que la negativa del tinent coronel a entregar l'informe de la investigació per saber qui va autoritzar la manifestació del 8-M i la seva relació amb l'expansió dels contagis del coronavirus sigui la causa de la seva destitució. "Ni jo ni ningú del ministeri o de la direcció de la Guàrdia Civil va sol·licitar cap informe a Pérez De los Cobos", ha assegurat.

La Guàrdia Civil va manipular la declaració d’un testimoni per inculpar el govern espanyol per haver permès la manifestació del 8-M, segons informa Eldiario.es.

"Si el govern s’enfronta a l’Estat, guanya l’Estat, perquè com em va dir no fa gaire un diputat del Congrés membre de la comissió d’interior, a Espanya la cúpula de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil treuen i posen ministres de l’Interior", Antoni Bassas analitza l'actualitat.

Bon dia des de l'ARA. És dimecres 27 de maig del 2020. Aquest matí la temperatura no és més baixa que ahir, però es comença a notar el vent de mar que avui refrescarà l'ambient en moltes comarques de la costa i del prelitoral. El dia ha començat amb núvols a Ponent que s'aniran esqueixant. Aquesta tarda cauran xàfecs puntuals al Pirineu.

Al llarg del procés sobiranista va fer fortuna l'expressió deep state per definir aquelles estructures profundes de l'Estat que actuen al marge del govern de torn amb un sol objectiu: defensar la seva pròpia posició de privilegi. El deep state està format per alts funcionaris i institucions com el Tribunal de Comptes, i és especialment poderós en les forces de seguretat de l'Estat, i especialment a la Guàrdia Civil, que per raó de la seva naturalesa militar i presència capil·lar en el territori sempre ha actuat com un contrapoder. No en va l'últim cop d'estat militar a Espanya va estar liderat per membres de l'institut armat. Doncs bé, si algú representa aquest perfil de funcionari que s'extralimita en nom d'uns valors profundament reaccionaris, aquest és el coronel Diego Pérez de los Cobos, conegut per ser el responsable de la intervenció policial més vergonyosa de la història europea dels últims temps, la de l'1-O a Catalunya.