Aquests darrers cinc anys Joan Laporta s’ha acostumat a ser ovacionat. Entrava al village del torneig Godó i els fills de les famílies de la zona alta l’aplaudien. Entrava en una festa estiuenca a la Costa Brava i tot eren selfies. Ha acabat dalt d’un toro a Mercabarna i dalt d'un tractor, ha cantat amb els gitanos de Gràcia i ha fet macarrons. Molts dels qui l’aplaudeixen avui són els mateixos que se’n reien d'amagatotis fa uns 10 anys. Llavors deien que en Jan ja no era el mateix d’abans, que no sabia què fer de la seva vida després de no brillar gaire fent de polític. Laporta semblava part del passat, però estava destinat a tornar com a president blaugrana en les eleccions del 2021.

Tenint en compte com ha canviat el món del futbol professional, no és poca cosa haver arribat al 2026 i que els socis puguem votar en unes eleccions democràtiques a la presidència del Barça. Amb aquesta alegria de fons, parlem-ne.

Carles Planchart (Arbúcies, 1965), Albert Puig (Cambrils, 1968) i Francesc Cos (Terrassa, 1965), tots tres amb passat al Barça i amb una dilatada trajectòria en el món del futbol, són l’aposta de Víctor Font per a la direcció esportiva blaugrana que actualment ocupa Deco. Tots tres aposten per fer valdre l’actual plantilla de Hansi Flick, destaquen que al club ja hi ha molt bons professionals treballant, però que cal “més professionalitat” i “una millor comunicació i coordinació entre les tres àrees determinants”: mercat de fitxatges, rendiment –que inclou des dels serveis mèdics, la preparació i la prevenció física fins a la nutrició– i La Masia.

Ferran Olivé ha anat guanyant protagonisme al Barça al llarg del segon mandat de Joan Laporta. Psiquiatre de professió, Olivé ha estat un dels homes de números dins la junta, en la qual ha exercit com a tresorer.

Cinc anys després de les eleccions que el van situar en el mapa, Víctor Font encara vol ser president del Barça. Sota la marca Nosaltres, el candidat assegura haver creat una llista transversal que aglutina totes les sensibilitats del barcelonisme. Després del recompte de firmes –en què Marc Ciria i Xavier Vilajoana han quedat fora–, Font ja té el cara a cara contra Joan Laporta que tant ha demanat.

Lluís Carrasco tenia una gran reputació com a publicista, però va ser gràcies a les eleccions al Barça del 2021 quan es va donar a conèixer per al gran públic. Va ser el cap de campanya de Joan Laporta i l’ideòleg de la pancarta Ganas de volver a veros a pocs metres del Bernabéu. Aquest cop, però, es mira els toros des de la barrera.

"Necessitem que els comicis siguin un plebiscit entre el Barça del passat i el del futur". El mantra de Víctor Font durant les últimes setmanes, finalment, serà una realitat: tal com ha anunciat el Barça aquest dijous, Marc Ciria ha obtingut 2.247 signatures de socis vàlides i no ha passat el tall, marcat en 2.337 suports. Així doncs, l'aspirant a la reelecció Joan Laporta (7.226 firmes correctes) i el candidat Font (4.440) es veuran les cares el pròxim 15 de març. Aquest dilluns, Ciria va presentar 2.844 butlletes a l'Auditori 1899, 598 més que les validades en el recompte final. La validació de signatures ha estat molt més cruel de l'esperat: si bé normalment es perden aproximadament un 6% dels suports, Marc Ciria n'ha vist marxar un 21%. Joan Laporta ha perdut 944 firmes, l'11% de les presentades, i Víctor Font, 704 (14%).

Net i besnet de presidents del Barça, Joan Camprubí Montal (Barcelona, 1987) va sonar amb força com a presidenciable del conjunt blaugrana amb la irrupció de Som un Clam, moviment que ell va impulsar i que demanava un canvi en el model de gestió del club per garantir que sempre seria viable econòmicament sense deixar d’estar en mans dels socis. Però aquest empresari i inversor, enginyer industrial i exjugador amateur de futbol, decidia fer un pas al costat i apostava per demanar unitat als altres aspirants, convençut que un front comú contra Joan Laporta és l'única manera de derrotar-lo a les urnes.

Un dia fas macarrons i l'endemà presentes un llibre. La vida del candidat a la presidència del Barça s'assembla a una gran gimcana en la qual Joan Laporta sembla trobar-se ben a gust. Ni la denúncia per blanqueig de capitals afecta el presidenciable. Normal, perquè ja feia dies que el seu equip sabia que passaria i tenien preparada l'estratègia: el club fa un comunicat negant-ho tot i Laporta passa a l'atac desplegant tots els seus encants de gran seductor.

L’estiu passat Jaume Guardiola (Barcelona, 1957) va deixar la presidència del Cercle d’Economia i del patronat de la Fundació Esade després d’una llarga trajectòria en el món empresarial. L’exconseller delegat del Banc Sabadell i, prèviament, del BBVA torna a primera línia amb les eleccions del Barça. Reconeix ser culer de bressol i no poder dormir quan l’equip perd. També assegura estar preocupat per la situació actual del club.

Joan Laporta feia oficial la seva renúncia a la presidència del Barça el mateix dia que començava la cursa electoral. Per complir amb el que marquen els estatuts, Laporta dimitia amb l'objectiu de tornar-se a presentar i deixava el seu lloc a Rafael Yuste, que encapçalarà la junta provisional fins a final de temporada. Al club també es queden Josep Cubells, Alfons Castro, Josep Ignasi Macià, Àngel Riudalbas, Joan Solé i Sisco Pujol. En canvi, Laporta, amb Elena Fort, Antonio Escudero, Ferran Olivé, Josep Maria Albert, Xavier Barbany, Miquel Camps, Xavier Puig i Joan Soler, deixava la llotja de manera temporal per començar una campanya que el laportisme fa mesos que dissenya i que ha plantejat com un esprint.

Els treballadors més veterans del Barça recorden perfectament el dijous 13 de febrer del 2003. El dia anterior, Joan Gaspart havia anunciat la dimissió com a president, posant punt final a una gestió nefasta que va deixar el club a un pas de l'abisme. Com marquen els estatuts, el vicepresident primer, Enric Reyna, va assumir la presidència blaugrana. En aquell moment ja es feien visites al Camp Nou i, per sorpresa dels guies, quan van entrar a la llotja van trobar-se que ja hi havia penjada la placa amb el nom del nou dirigent del club. Reyna no va esperar ni 24 hores a deixar clar que allà manava ell.

Els socis del Barça escolliran nou president el diumenge 15 de març, però un parell de setmanes abans tothom es farà una idea de quins poden ser els resultats definitius. Els aspirants –de moment n'hi ha quatre de confirmats– lliuraran una primera batalla amb la recollida de firmes. Serà una mena d'enquesta pública en què se sabrà fins a quin punt el president Joan Laporta ho té tot de cara per revalidar el mandat o si, com insisteixen els altres precandidats, "hi ha partit".

El diumenge 15 de març del 2026. Aquesta és la data que ha escollit el president Joan Laporta per a les eleccions del Barça. S'han complert els pronòstics i la directiva, reunida en sessió ordinària aquest dijous, ha optat per convocar els socis a les urnes al més aviat possible. El bon moment esportiu del club, amb el primer equip masculí de futbol estant viu a totes les competicions, ha ajudat a prendre la decisió. El mandatari parteix com a gran favorit en uns comicis en què tindrà, com a mínim, l'oposició de Víctor Font, Xavier Vilajoana i Marc Círia, tres socis que han presentat la seva precandidatura.