Laporta deixa el Barça en mans d'un amic fidel

BarcelonaEls treballadors més veterans del Barça recorden perfectament el dijous 13 de febrer del 2003. El dia anterior, Joan Gaspart havia anunciat la dimissió com a president, posant punt final a una gestió nefasta que va deixar el club a un pas de l'abisme. Com marquen els estatuts, el vicepresident primer, Enric Reyna, va assumir la presidència blaugrana. En aquell moment ja es feien visites al Camp Nou i, per sorpresa dels guies, quan van entrar a la llotja van trobar-se que ja hi havia penjada la placa amb el nom del nou dirigent del club. Reyna no va esperar ni 24 hores a deixar clar que allà manava ell.

Aquest dilluns, amb la dimissió de Joan Laporta, el club tindrà un nou president. Però no està previst que el seu nom figuri en cap placa de marbre a la zona noble de l'estadi. Rafael Yuste assumeix el comandament del Barça el mateix dia que comença oficialment el procés electoral. Home de la màxima confiança de Laporta, serà el càrrec més important de la junta provisional que gestionarà el Barça fins a final de temporada i, si s'escau, l'encarregat d'aixecar algun trofeu. I és que el guanyador dels comicis –encara que sigui Laporta– no prendrà possessió del càrrec fins al dia 1 de juliol. Mentrestant, els documents els firmarà Yuste. Amb caràcter interí, però plenipotenciari.

Un amic d'institut de Joan Laporta

Rafael Yuste, nascut a Barcelona el 1962, és expert en comerç internacional i soci fundador d'Aqipa Iberia, empresa filial d’Aqipa GmbH Àustria. La seva relació amb Joan Laporta comença a l'institut, i des de llavors forma part del seu nucli dur. L'acte de diumenge a la llotja, en què es van posar mútuament les Insígnies d'Or del Barça pels 50 anys d'antiguitat com a socis culers, ho va reafirmar. Una amistat que va més enllà, fins al punt de participar en negocis conjunts, malgrat que un d'ells, com el cas Reus, hagi acabat en un procés judicial, que encara està obert, per presumpta estafa.

A Yuste, que és de posat tranquil i afable, li agrada anar vestit amb americana i corbata i es preocupa per la seva imatge pública. Prefereix ser discret i no és amant de deixar anar grans titulars quan parla als mitjans de comunicació, una lliçó que va aprendre de Txiki Begiristain. Se sent còmode mantenint un perfil baix de portes enfora. Per això, ben pocs el relacionen amb la boxa, l’esport que tant li agradava al seu pare i que practica quan té algun forat lliure a l'agenda.

El 2005 va entrar a la junta blaugrana quan Laporta va patir el primer èxode de directius –van plegar, entre d'altres, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu–. El 2008, després d'una nova fugida en massa, Yuste es va convertir en vicepresident esportiu, càrrec que ha mantingut en aquesta segona etapa del laportisme.

El pes de Yuste, erosionat des de la sortida de Xavi Hernández

El seu pes, però, es va veure erosionat amb la sortida de Xavi Hernández. Yuste, que va establir bona amistat amb el migcampista egarenc quan encara era jugador, va ser dels que més va remar perquè Xavi es convertís en l'entrenador blaugrana. També era dels que defensaven que seguís. Amb el comiat, Yuste perdia força a la direcció esportiva al mateix temps que Joan Soler, directiu responsable del filial, feia oposicions per ocupar el seu lloc. Precisament, fa cosa d'un any, Yuste va estar a punt de saltar del vaixell perquè va rebre una proposta per convertir-se en el nou CEO de l'Al-Nassr saudita. La va declinar per incompatibilitats amb la seva empresa, malgrat que continuï sent una opció sobre la taula. Però estar al Barça pesa més. Sobretot, amb un càrrec tan llaminer. "És on hi ha més bacallà", ha reconegut en cercles íntims.

A dreta llei, Joan Laporta podia esperar encara uns dies a presentar la dimissió. Però l'advocat barceloní ja va anunciar la setmana passada que renunciaria al càrrec de seguida per centrar-se en una campanya electoral que ell mateix dirigirà. Amb Laporta renunciaran també un màxim de dos terços de la junta actual. Així, no s'haurà de crear la comissió gestora i Yuste assumirà el timó del club, acompanyat per Josep Cubells, actual secretari, que passarà a ser el vicepresident primer. Tot s'acabarà de perfilar en la reunió d'aquest dilluns, on es preveu que Miquel Camps, Alfons Castro i Xavier Barbany siguin alguns dels directius que seguiran fins al final de temporada. El dia 1 de juliol estaran obligats a dimitir, tot i que, si Laporta guanya els comicis, els podrà readmetre a la nova junta amb l'únic asterisc que hauran de ser ratificats a la pròxima assemblea ordinària de l'octubre.

L'elecció dels noms que seguiran al Barça no és debades. Els estatuts estableixen que aquesta junta, encara que sigui provisional, "manté les seves funcions". Per tant, pot operar amb normalitat. Per a Laporta és important que sigui així, ja que en cas de derrota necessita gent de la màxima confiança a qui no els tremoli el pols a l'hora de prendre decisions. En qualsevol cas, i encara que Laporta faci bons els pronòstics i sigui reelegit, de Yuste i companyia dependrà el tancament d'uns comptes que el laportisme necessita que siguin en color verd. També, la hipotètica convocatòria d'una assemblea extraordinària que serveixi per ratificar l'acord per la construcció de dos projectes immobiliaris als Emirats Àrabs i, així, fer computar els ingressos en el balanç d'aquesta temporada i arribar a la tan anhelada regla 1:1 en matèria de fitxatges. Potser de portes enfora Yuste voldrà mantenir el perfil baix, però als despatxos s'haurà d'arremangar.