Jordi Pujol, un convidat més a la festa de Joan Laporta

BarcelonaN'hi havia prou parant l'orella per constatar, de bon matí, que Joan Laporta tenia tots els números de revalidar el mandat. Almenys això és el que deien als enquestadors la gran majoria dels socis que sortien del punt de votació del Camp Nou. Hi ha pocs candidats que es moguin tan bé entre la multitud com Joan Laporta. Polítics inclosos. El president del Barça espremia al màxim el seu do de gents en una jornada electoral en què es confirmava el que molts ja s'ensumaven: que desprèn un magnetisme irresistible i que és gat vell en els comicis.

Seguint la màxima blaugrana de fer la feina important ben d'hora, la carpa electoral ja estava plena de bon matí i va ser un formiguer de persones fins que a les 16.15 hores va començar el futbol. Segurament va ser l'únic moment de treva que van tenir els treballadors del club que s'encarregaven de les meses. Calma abans de la tempesta, perquè, a l'acabar el partit, tornaven les cues i el degoteig constant fins a les nou, hora de tancament d'uns centres de votació que van estar operatius durant dotze hores.

La jornada electoral va coincidir amb el funeral de l'expresident Enric Reyna al tanatori de les Corts. Laporta i Font havien confirmat assistència a les 11. Després, pels volts de la una del migdia, tots dos tenien previst anar al Camp Nou a votar. Però Laporta va sorprendre presentant-se al camp a primera hora del matí, amb l'excusa d'acompanyar un amic a votar. No ho va fer sol, sinó amb majoria dels directius i el seu equip de campanya. Va ser un cop que Font no s'esperava, que el va agafar clarament amb el pas canviat.

Laporta es va fer tantes fotos com li van demanar. El que havia de ser l'acompanyament a un amic es va convertir en un acompanyament mediàtic; es va deixar veure tota l'estona en una mesa habilitada per aglutinar-hi tots els vips. Els tempos estaven ben calculats. "No aprofites ara per votar?", li preguntaven. "No, ara no em toca". I així anava estirant el xiclet.

Laporta, movent-se per la carpa de votació com si fos casa seva

A dreta llei, Laporta era expresident i candidat. Però es va moure pel punt de votació com si fos casa seva, fent d'amfitrió de les moltes personalitats a les quals acompanyava i abraçava. Ningú li va dir res; o perquè ja els estava bé o perquè, sabent que era el favorit, ningú s'hi volia enfrontar. Un d'ells, Jordi Pujol, al qual fins i tot va ajudar amb el caminador mentre l'expresident de la Generalitat, i soci blaugrana reconegut, exercia el dret a vot. Havia captat l'atenció de totes les càmeres i treia partit de la seva popularitat mentre relegava Víctor Font a uns minuts testimonials als mitjans.

Laporta també va acompanyar Valero Rivera, Danny Cruyff i el ministre Ernest Urtasun, entre molts d'altres. Ningú pot garantir quina butlleta tenien dins el sobre, però tenint en compte les abraçades de complicitat, no és difícil imaginar que van votar pel continuisme. Tampoc van faltar a la cita Deco i Bojan, membres de la direcció esportiva del Barça que van estar acompanyats en tot moment d'Alejandro Echevarría, el polèmic assessor de Laporta que també havia estat un dels noms de la campanya. A la tarda van votar els futbolistes del primer equip i Hansi Flick, al qual fins i tot un membre de l'equip de Laporta li va acostar un sobre per dipositar-lo a l'urna.

En canvi, amb qui no es va saludar Laporta va ser amb Xavi Hernández. De fet, la seva votació gairebé va passar desapercebuda perquè va donar-se la circumstància que l'exjugador i exentrenador entrava a la carpa un minut després que els mitjans de comunicació rebessin l'ordre d'abandonar l'espai de votacions. Quan els fotògrafs ho van saber, hi va haver corredisses, i Xavi, que ja estava a punt de marxar, es va esperar-. Això sí, anava sol, només acompanyat de la seva dona, i no del candidat que ell volia que guanyés.

Ter Stegen no pot votar i Daniel Juan es vota a ell mateix

Font va votar primer, acompanyat dels seus, que el corejaven amb crits de "President, president". Ho va fer només amb la família, ja que els directius van votar pel seu compte. En canvi, el laportisme va votar en bloc mentre el seu equip de seguretat privada treballava per evitar aglomeracions i el personal del club feia esforços per evacuar un espai de votació totalment saturat. El dia també va deixar algunes anècdotes curioses com la protagonitzada per Marc-André ter Stegen, que va intentar votar però no va poder perquè no tenia actualitzat el cens. Una estona després, Daniel Juan, un dels precandidats que no va passar el tall, va ensenyar a tothom que decidia votar-se a ell mateix. Al recompte apareix com un vot nul.

A mitja tarda van començar a circular els resultats del sondeig de TV3 i Catalunya Ràdio. Es parlava de 35 punts de diferència. El barracó on hi havia la candidatura de Laporta, que ja feia estona que tenia el cava a la nevera, s'omplia d'amics i curiosos. Els somriures de complicitat contrastaven amb les cares llargues de la zona que ocupava Font, que va agrair, un per un, la feina del seu equip abans i durant la campanya. El partit feia estona que estava sentenciat.