Barça: un exemple per al món i una victòria incontestable
BarcelonaEn un món on la majoria de grans equips de futbol pertanyen a magnats o a petroestats, el barcelonisme pot estar orgullós de tenir un club on els socis encara tenen la darrera paraula sobre qui l'ha de dirigir. El procés electoral d'aquest diumenge ha estat un exemple per al món, ha permès confrontar models de gestió i ha culminat amb una victòria incontestable de Joan Laporta sobre Víctor Font. Els socis han votat continuïtat i no canvi, i han dipositat la seva confiança en el president que consideren que portarà el Barça a les més altes cotes d'excel·lència com a club, tant en l'àmbit de la gestió com purament esportiu.
Els socis han tingut clar que Laporta ha posat aquests anys les bases perquè aquest objectiu sigui avui més a prop. El nou Camp Nou omple d'orgull els barcelonistes i s'albira com una font d'ingressos que permetrà mantenir la independència del club. L'aposta per La Masia, que ha permès l'aparició de genis com Lamine Yamal, i la contractació de Hansi Flick fan que avui el Barça sigui per a molts el club que practica el joc més vistós del món seguint l'estela del que van significar el Barça de Guardiola i el de Cruyff. La Champions League ja no sembla, onze anys després del darrer triomf, un somni inabastable.
A més a més, cal subratllar que Joan Laporta té altres virtuts que expliquen el seu èxit entre els culers, especialment la seva capacitat per transmetre passió i orgull de club i, alhora, de ser capaç de moure's amb habilitat pel món dels despatxos i reservats on es decideix el destí del futbol actual. Laporta és un dirigent sovint excessiu i contradictori, però en el qual el soci s'hi veu reconegut perquè sap que anirà fins al final en la defensa dels interessos del club. Al capdavall, el barcelonisme creu que ha trobat en Laporta un dirigent capaç de plantar cara a Florentino Pérez i disputar l'hegemonia europea al Reial Madrid.
Ara bé, el 70% de vots obtinguts per Laporta i la seva junta directiva signifiquen, a més d'un cabal enorme de confiança, una gran responsabilitat. La nova junta directiva haurà de trobar la manera de sanejar econòmicament el club i saber construir un equip de llegenda al voltant de Yamal. Tot i que, com a institució democràtica, el Barça ha de continuar generant debat al seu voltant, Laporta concita avui al seu voltant un suport molt majoritari que ara haurà de saber gestionar.
En aquest sentit, el mandat dels socis és clar: el club ha de mantenir la seva essència i ser bandera de catalanitat i valors democràtics per sobre de l'hipercapitalisme actual. En un món amb clubs amb poca història i molt de màrqueting, el Barça ha de continuar sent més que un club, un mecanisme formidable que combina projecció internacional i cohesió interna, un mirall que va més enllà del futbol i dona un valor afegit i intransferible a un carnet que passa de generació en generació amb orgull per la història que té darrere i tot allò que representa.
