La prolongació de la L8 de Ferrocarrils per poder unir la plaça Espanya de Barcelona amb el barri de Gràcia i donar servei a zones de la ciutat que ara no tenen metro està prevista des de fa dues dècades i posada negre sobre blanc des de fa deu anys, que és quan se n'exposa el primer estudi informatiu. El 2014, i després d'analitzar i descartar altres alternatives, ja es va decidir que la campa de la tuneladora que ha de perforar aquest gran túnel s'ubicaria al Parc Joan Miró, el gran parc de l'Esquerra de l'Eixample. La previsió és ocupar-ne una tercera part de la superfície i talar fins a 137 arbres que Parcs i Jardins ha considerat que no són trasplantables (41 més es traslladaran a un viver i tornaran quan tot hagi acabat). Ara, però, el projecte ha disparat les alarmes del teixit veïnal de la zona, que denuncia que s'ha mogut amb "opacitat", i no està disposat a veure com es trosseja un dels pocs espais verds del barri. I també les del govern municipal, que urgeix a replantejar-lo per evitar l'escabetxina d'arbres. I aquesta reacció d'última hora és la que sorprèn la conselleria de Territori, que argumenta que el consistori estava informat des del primer moment de com es farien aquestes obres, perquè és el responsable de dissenyar-ho en superfície, i que el projecte compta amb els informes favorables de Parcs i Jardins. Que tot estava pactat i repactat des de fa anys, vaja.

L'Ajuntament de Barcelona continua endavant amb el pla per expropiar la Casa Buenos Aires, a Vallvidrera, incloure-la al catàleg de patrimoni protegit i construir-hi habitatges per a gent gran respectant l'estructura original de l'edifici modernista. ERC ha donat suport al pla del govern municipal al ple d'aquest divendres, mentre que JxCat s'hi ha abstingut i Cs, el PP i la formació de Manuel Valls hi han votat en contra. L'oposició ha acusat l'equip de Colau d'expropiar immobles a caprici, de no haver manifestat interès per aquest antic hotel fins que no va ser ocupat –i desallotjat, el mes passat– i d'acabar pagant un preu molt elevat per aquesta expropiació, que de sortida es fixa en uns 3,5 milions d'euros.

L'Ajuntament de Barcelona ha activat a les 08.30 hores d'aquest dimecres el pla bàsic d'emergència municipal en la seva fase d'alerta pel mal estat del mar. Ho ha fet davant les previsions meteorològiques i després de constatar l'increment de l'alçada de les onades, segons ha informat el consistori en un comunicat.

El festival Llum BCN es trasllada aquest any de Ciutat Vella al Poblenou i duplica el nombre d’instal·lacions i espectacles respecte a l’edició anterior. El reforç del festival, que se celebra els dies 16, 17 i 18 de febrer, també es nota en el pressupost que multiplica per 2,5 el de l’any anterior i se situa a l’entorn del milió d’euros –un 40% d’aquesta quantitat prové de la recaptació de la taxa turística–.

L'Ajuntament de Barcelona ha instal·lat aquest matí els senyals verticals per indicar quins carrers es consideren zones de baixes emissions (ZBE), és a dir, els carrers per on no podran circular els vehicles més contaminants durant els episodis de més pol·lució. La senyalització es pot trobar en diferents punts de la ciutat: les rondes, la Meridiana, la Diagonal i les diferents entrades a Barcelona, com les de Collserola i els ponts de Santa Coloma.

Amb un gran llaç groc sobre el seient que ocupava l'ara conseller d'Interior, Joaquim Forn, quan era regidor de l'Ajuntament de Barcelona i amb els regidors dels grups sobiranistes ensenyant pancartes on es podia llegir la paraula "Llibertat". Així ha començat el ple extraordinari que Barcelona ha celebrat avui per exigir l'excarcerament immediat de tots els presos polítics. Aquesta sessió, que es va convocar d'urgència ahir a la tarda després d'una junta de portaveus, s'ha celebrat només 24 hores més tard que el ple ordinari del consistori, amb l'objectiu d'expressar la solidaritat de l'Ajuntament amb els consellers empresonats ahir. La sessió ha aprovat, amb els vots de BComú, el PDECat, ERC, la CUP i el regidor de Demòcrates una proposició que demana la posada en llibertat dels presos polítics, que ho són, diu el text, "malgrat haver actuat sempre pacíficament i democràticament, d'acord amb el mandat sorgit de les urnes".

Nou Barris ja no són nou barris, sinó tretze: Torre Baró, la Guineueta, Trinitat Nova, Trinitat Vella, Vilapicina i Torre Llobeta, Prosperitat, Porta, Can Peguera, Vallbona, Verdum, les Roquetes, Canyelles i Ciutat Meridiana. Barris que tenen unes quantes característiques comunes: van créixer exponencialment amb la gran onada d’immigració que va arribar a partir de 1960. Dissortadament, els darrers anys també han experimentat un altre tret comú: la seva activitat econòmica ha anat afeblint-se.

Que ningú treballi a jornada completa per menys de mil euros i que els contractes no tinguin una durada inferior als sis mesos. Són dos dels grans objectius que repeteix l'Ajuntament de Barcelona sobre el teixit laboral de la ciutat. I, per avançar en aquesta línia, avui ha presentat el primer punt de defensa de drets laborals que ha posat en marxa. L'espai s'ha instal·lat al districte de Ciutat Vella. Concretament, a la plaça de Salvador Seguí. I s'enfoca a oferir assessorament gratuït tant a persones que estan en procés de buscar feina com a ciutadans que ja treballen però que tenen dubtes sobre les condicions en les que ho fan.