La crònica política segueix sent una crònica judicial, amb els judicis que continuen a Jorge Fernández Díaz i la cúpula patriòtica policial, a Ábalos i Koldo i a la família Pujol.

Una tramuntana emprenyadora per Setmana Santa és un petit plaer culpable per als que no tenim vacances, ni caseta, ni barquito a l’Empordà. La llibretera d’El Cucut de Torroella de Montgrí, Maria Teresa Calabús, s’encomana a Fages de Climent i li demana al Crist de la tramuntana allò de "doneu el verd exacte al nostre prat / i mesureu la tramuntana justa / que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat". Aquest dijous el Senyor estava magnànim perquè cap ES-Alert no ha impedit que se celebrés el famós berenar literari de la llibreria. M’imaginava un petit Sant Jordi en família, poder regirar llibres i fer safareig amb comoditat, però m’hi trobo una ràtio d’escriptor per metre quadrat molt elevada, amb els consegüents compradors dificultant el pas. Cinquanta-cinc autors i mil tres-cents brunyols de Quaresma casolans.

Els llauradors de lletres som convidats, pels volts de Sant Jordi, a parlar de l’adminicle de pasta de paper que hem tingut la joia i gosadia de cometre. “No he acabat el llibre”, va dir-me, tot disculpant-se, en Basté. Conec autors que s’ofenen o es disgusten si el periodista no els ha llegit. Però cal que el periodista hagi llegit un llibre, vist una pel·lícula, escoltat un disc o anat a un restaurant per fer l’entrevista a l’autor? A mi em sembla que no cal. Que, de vegades, és, potser, desitjable. Els periodistes culturals sovint fan aquesta broma: “Som lectors eterns de mig llibre”. Demà en tindran un altre, i demà passat un altre. Els llibres han de ser gaudits amb calma (sense eternor) i ser abandonats si cal, que de vegades cal, com les sèries. Les preguntes del periodista no han de ser necessàriament sobre l’argument. A mi em sembla que una entrevista a Melville (Melville m’encanta) no hauria d’anar sobre cetacis, tot i que, esclar, en un dia com avui li preguntaríem per aquest vídeo extraordinari que vèiem a l’ARA, on es demostra que les balenes, mare meva, s’ajuden entre elles per parir. Les entrevistes són anuncis, i és igual si l’autor parla de la seva infantesa o del que pensa de Donald Trump.

Ara que s’acosta Sant Jordi i que llibreters, lectors, escriptors, editors i periodistes culturals ens hi aboquem amb energia i un xic d’angoixa, m’agradaria compartir, des d’aquest racó, algunes reflexions sobre el fet d’escriure que May Sarton ens va deixar en el seu Diari d’una solitud (Amsterdam Llibres, amb traducció de Núria Parés).

La tradició va començar l'abril de 2023, com a preàmbul musical i poètic de Sant Jordi. És La nit de les roses, un concert especial del grup Mishima i diversos poetes a la sala La Paloma de Barcelona. La de 2026 serà el 22 d'abril, i a més del grup hi actuaran quatre veus rellevants de la literatura catalana, i de diverses generacions: Eva Baltasar, Pol Guasch, Carlota Gurt i Biel Mesquida.