Graven com les balenes s'ajuden entre elles en el moment del part

Al principi, els investigadors de les embarcacions no entenien què veien entre les onades. Un grup d’onze catxalots s’agrupava a la superfície, estranyament immòbil i fent immersions poc profundes de tant en tant. Al cap d’aproximadament una hora, els animals semblaven començar a sacsejar-se amb força, i una taca de sang va tenyir l’aigua de vermell. Els investigadors van patir per si hi havia problemes, potser un atac de tauró. Però era una altra cosa. De sobte, una dotzena balena molt més petita va aparèixer, alçada fins a la superfície pels altres catxalots perquè pogués respirar. L'escena, analitzada en dos estudis publicats a les revistes Science i Scientific Reports, aporta la prova més recent dins d’un conjunt d’investigacions que indiquen que els humans no són l’única espècie en què les mares reben algun tipus d’ajuda durant i després del part.

“No crec que siguin llevadores o doules en la nostra perspectiva humana, però definitivament hi havia assistència i suport tant per a la mare com per a la cria”, diu Alaa Maalouf, un dels autors i especialista en aprenentatge automàtic i robòtica de Project CETI, el grup sense ànim de lucre d’investigació de balenes que es va trobar amb el naixement, el va documentar i el va analitzar. Cal destacar que la meitat de les balenes del grup no estaven emparentades amb la mare. La participació d’individus no emparentats és significativa per als científics perquè suggereix que la reciprocitat social, en lloc d’un impuls únic per continuar una línia genètica, pot tenir un paper en el comportament animal.

Se sap relativament poc sobre el part en la majoria d’animals salvatges, perquè rarament es veu fora de la captivitat, que canvia fonamentalment els comportaments. Molts animals socials, com els lleons i els ximpanzés, busquen l’aïllament per parir. Els científics creuen que això pot estar motivat, almenys en part, per evitar l’agressió dels mascles a les cries. Durant molt de temps, els investigadors van suposar que els humans eren l’única espècie que rebia assistència, ja que el part humà és un procés excepcionalment difícil a causa de l’estructura de la pelvis i la mida del cap del nadó.

“Una cosa que hem après és que, sempre que dius que alguna cosa és única dels humans, sempre acabem descobrint que no és així”, diu Wenda Trevathan, antropòloga biològica i professora emèrita a la Universitat Estatal de Nou Mèxic que estudia el part. Ara, els científics han documentat animals que ofereixen protecció i altres formes d’assistència a mares que pareixen en diverses espècies, inclosos certs primats, dofins i fins i tot rosegadors.

Experiència col·lectiva

En les balenes, sembla que les espècies amb barbes són més solitàries durant el part i que la mare sola eleva la cria fins a la superfície perquè respiri, explica David Gruber, biòleg marí que dirigeix Project CETI. Però per a algunes espècies amb dents, com els catxalots, el part és una experiència col·lectiva.

El naixement que van documentar va tenir lloc el juliol del 2023 a la costa de Dominica, al Carib. Gràcies a la tecnologia disponible, va ser capturat per dos drons a l’aire, enregistradors acústics a l’aigua i fotografies des de les embarcacions, i això va proporcionar als científics una gran quantitat d’informació per examinar. Shane Gero, biòleg marí del grup que ha estudiat aquestes balenes des del 2005, va identificar els individus i va proporcionar els seus arbres familiars. Ha seguit la mare, coneguda com a Rounder, des que mamava de la seva pròpia mare, Lady Oracle, que era present al naixement i estava especialment atenta a Rounder abans del part, detalla.

Les balenes neixen de cua, cosa que té sentit tenint en compte que no poden respirar sota l’aigua. En el que el Dr. Gero va descriure com un miracle, Rounder es va girar mentre la cua de la seva cria emergia, de manera que el dron va captar aquell moment. El part naixement es va produir 34 minuts més tard.

L’article de Science va utilitzar aprenentatge automàtic per quantificar l’esdeveniment i va analitzar si la distància entre les balenes, la seva orientació i el contacte físic eren estadísticament significatius o es podien atribuir a l’atzar. Van trobar que les balenes s’orientaven cap a la mare durant el part i cap a la cria després del naixement. Les cries de catxalot no poden nedar eficaçment immediatament, i un nucli d’individus va passar temps elevant la nounada. Però cada balena del grup va actuar com a “suport principal” en algun moment, inclòs l’únic mascle del grup, un adolescent que estava a punt de deixar el grup per emprendre una vida en gran part solitària, com fan els catxalots mascles. Segons l’article, l’anàlisi de l’equip indicava que una femella de la família havia “liderat l’assistència al part” abans del naixement.