Per les aules de la Universitat de Barcelona han passat desenes d’escriptors que han recollit moments de les seves vides d’estudiant o que hi han situat les seves obres literàries. Mons secrets. L’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona en la literatura. Antologia (Edicions UB), editat per Noemí Montetes-Mairal i Joan Santanach, recull les impressions que l'edifici projectat per Elies Rogent han deixat fins avui en alumnes com Joan Maragall, Josep Carner, Carmen Laforet, Jaime Gil de Biedma, Montserrat Roig i Maria Barbal, entre molts altres, o bé les vicissituds que hi van viure professors com Ferran Soldevila, José María Valverde o Maria Àngels Anglada.

Una norantena de persones provinents del món acadèmic i de diversos moviments socials han participat aquest dissabte a Barcelona en una jornada per començar a marcar el camí per fer un nou Congrés de Cultura Catalana d'aquí dos anys. El primer congrés, que es va fer entre el 1975 i el 1977 per analitzar l'estat de la cultura catalana, tornarà gairebé mig segle després arran del "desencís, el sentiment de desànim i la voluntat d'avançar cap a la plena sobirania de gran part de la població". Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, ha explicat en declaracions a l'ACN que espera que el nou congrés permeti arribar a un "ampli consens de país".

S’obre una setmana de moltes converses a l’ANC. Elisenda Paluzie ha guanyat per golejada les eleccions al secretariat nacional de l’entitat independentista, per sobre dels tres aspirants que ja han expressat la seva intenció de postular-se a la presidència. Tal com es preveia, les majories que han quedat són complicades. La professora titular d’economia de la Universitat de Barcelona es va endur una sorpresa ahir en conèixer que, d’entre els 54 candidats a entrar al secretariat per representació nacional, va sortir la més votada i amb gairebé 2.000 vots més que el segon, el cofundador del Cercle Català de Negocis (CCN) Joan Canadell. En principi Paluzie no vol ser presidenta, però algunes veus la veuen com una figura de consens que pot cosir les diferències entre els dos bàndols que han polaritzat la campanya electoral.

El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ha admès que "deu ser desafortunat" el text de la carta que l'entitat ha enviat a la militància o bé "l'oportunitat del moment".

Centenars de persones omplen la plaça Universitat en l'encartellada popular per demanar l'alliberament de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i els vuit consellers al crit de "llibertat, llibertat". "Fa tan sols unes setmanes els Jordis eren on som ara, en la campanya de l'1-O. Ells són homes de pau, com el vicepresident i els consellers. Som aquí per exigir la seva llibertat, la llibertat dels presos polítics", ha dit Marcel Mauri, portaveu de la junta d'Òmnium Cultural. S'han exhaurit els 30.000 cartells que hi havia per repartir entre els assistents.

El vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, ha anunciat aquest dissabte a 'El suplement' que l'organització participarà en la manifestació a Brussel·les prevista per al 6 de desembre per demanar l'alliberament dels consellers empresonats i de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart: "Formarem part de les entitats que organitzin l'anada a Brussel·les. La iniciativa va sorgir de manera espontània i nosaltres hem decidit posar la nostra experiència al servei del projecte".

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han fet una crida perquè l'11 de novembre es converteixi "en un nou 11-S". Així ho ha afirmat el vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, en una roda de premsa a la seu de l’entitat aquest divendres. Per la seva banda, el responsable d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha fet una crida a la gent per "desbordar els carrers de Barcelona". "Farem el que calgui per exigir la llibertat dels consellers i el vicepresident de la Generalitat, escollits legítimament, així com la llibertat dels Jordis", ha explicat Mauri.

Les primeres informacions que apareixien aquest dijous al matí sobre la convocatòria d'unes eleccions autonòmiques han fet sortir al carrer milers d'estudiants en defensa de la República. A ells també s'hi han unit el vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Agustí Alcoberro, i el portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri. De fet, l'ANC ha anunciat a través de Twitter que se sumava a la protesta estudiantil i que restava a l'expectativa de la decisió final del president de la Generaliat, Carles Puigdemont. Això sí, el posicionament de l'Assemblea era clar: "Declaració d'independència".

Agustí Alcoberro (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium) són els responsables “accidentals” de les entitats sobiranistes mentre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart segueixen empresonats per un delicte de sedició, per haver convocat una manifestació el dia 20 de setembre que, segons la jutge de l’Audiència Nacional, buscava entorpir les lleis.

Els nous responsables "accidentals" de l'ANC i Òmnium mentre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estiguin a la presó són Agustí Alcoberro (vicepresident de l'Assemblea) i Marcel Mauri (membre de la junta d'Òmnium). El periodista Antoni Bassas els ha entrevistat aquest dimecres, després que l'Audiència Nacional decretés presó dilluns per als presidents de les seves entitats. Alcoberro ha avisat que l'empresonament pot durar "mesos" i que amb la llei a la mà la presó preventiva pot ser de fins a quatre anys tenint en compte que estan acusats de sedició -amb penes de fins a quinze anys-. Ha considerat que l'estat espanyol els està utilitzant com a "ostatges" i ha afirmat que són "presos polítics" perquè estan privats de llibertat per haver defensat uns determinats objectius polítics. "Hi ha hagut un judici amb una clara voluntat política", ha afegit Mauri sobre la interlocutòria de la jutge Carmen Lamela.