El Marcel Mauri i el Zuber Abezic-Baton es van casar la vigília d’unes eleccions. La sala on celebraven la festa era un centre de votació i els que es van allargar al matí es van trobar amb els vocals i els caps de mesa que entraven carregats amb les urnes. Va ser un moment divertit, perquè alguns dels convidats també eren vocals. Curiosament, alguns dels moments més importants a la vida de la parella han coincidit amb eleccions. El casament i, quatre anys després, l’aniversari del seu fill, a qui direm G. Explicat així sembla tot molt fàcil, però res més lluny de la realitat. Aquesta és la història de com el Marcel i el Zuber es van convertir en el papa i el baba. És una història a estones trista i a estones feliç. I, sobretot, és una història que mereix ser explicada. 

L'ANC fa dies que assegura que la previsió d'assistència a la manifestació que convoca juntament amb Òmnium per la Diada està superant les expectatives. De fet, això ja va portar a canviar el recorregut de la protesta: no acabarà al Parc de la Ciutadella, sinó davant de l'Estació de França per evitar aglomeracions als accessos al parc. Fins ara, l'entitat no havia fet pública cap dada, però aquest dijous la seva presidenta, Elisenda Paluzie, hi ha posat una mica més de llum: ha assegurat que preveuen que l'assistència arribi als sis dígits. És a dir, com a mínim 100.000 persones. Una xifra que seria superior a la de l'any passat –segons l'entitat van participar unes 60.000 persones en actes descentralitzats– però alhora quedaria lluny de les 600.000 persones del 2019 o del milió de 2018, segons la Guàrdia Urbana. Un dels indicadors que els permeten ser optimistes aquest any és que sortiran autobusos des de més de 100 municipis.

Antoni Bassas conversa amb el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri.

Campanya de protesta itinerant. Els representants d'Òmnium Cultural s'enfilaran aquest estiu a una rulot per recórrer (si la pandèmia els hi permet) tants municipis catalans com sigui possible portant-hi una denúncia de la monarquia i la situació dels presos polítics i exiliats, en forma d'exposicions, xerrades, espectacles infantils i cinema a la fresca. La idea és arribar a una quarantena de localitats d'aquí al 10 de setembre, com una manera d'escalfar motors abans de la Diada. "Fem aquesta crida a aixecar el país pels drets i les llibertats, l'amnistia de tots els presos polítics i l'autodeterminació", ha anunciat Marcel Mauri. De moment, no està previst que el president de l'entitat Jordi Cuixart, que compleix la condemna per l'1-O en un règim de tercer grau, participi en aquestes activitats.

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que compleix presó per la sentència del procés, defensa "la legitimitat de la lluita no-violenta i la desobediència civil per transformar la societat" i adverteix a l'Estat que "si pensa que perpetuar la impunitat no té costos és que no coneix la societat catalana".

Òmnium Cultural ha tornat al carrer. Ho ha fet aquest dissabte amb el seu primer acte de protesta des que va esclatar la pandèmia, que ha centrat en carregar contra el govern espanyol. L'entitat que presideix Jordi Cuixart acusa el govern de Pedro Sánchez d'haver aprofitat el covid-19 per "seguir laminant drets fonamentals", en concret, els de "manifestació i protesta". La seva tesi és que la situació abans del virus ja no era la millor i, ara, ha empitjorat.

Marcel Mauri (Badalona, 1977) atén l’ARA per videoconferència des de casa seva, a Badalona. Durant l’entrevista recorda que, en condicions normals, Òmnium Cultural tindria avui més de 200 paradetes al carrer.

L'amnistia per a totes les persones perseguides judicialment amb motiu del Procés com a pas imprescindible per enfortir l'aposta pel diàleg. Amb aquesta premissa, la plataforma Som el 80%, auspiciada per Òmnium, impulsa la campanya Amnistia ara, que té el suport inicial de més de 200 personalitats de la societat civil, entre les quals Pep Guardiola, Bonaventura Clotet, Llucia Ramis, Jaume Roures, Jordi Savall o Oriol Bohigas.

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha instat aquest dissabte el govern espanyol a obrir una negociació bilateral "per parlar de tot sense renúncia". Gairebé una setmana després del 10-N i amb un preacord entre el PSOE i Unides Podem per formar govern, Mauri ha reclamat que s'obri una via de diàleg "sense vetos". En aquest sentit, ha defensat que es pugui parlar "de la llibertat dels presos polítics, la fi de la repressió i l'autodeterminació". "Això és el que demana la ciutadania mobilitzada", ha insistit, i ha remarcat que a Catalunya "no hi ha un problema de convivència".

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha qualificat de decisió "vergonyosa" que la Fiscalia hagi demanat aquest dimarts prorrogar la presó preventiva en què es troben el president de l'entitat, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC i diputat de JxCat, Jordi Sànchez. Mauri ha acusat el fiscal de "jugar amb els terminis", de "retorçar les institucions de l'Estat" i de situar "la unitat d'Espanya per damunt de qualsevol dret". A més, ha reclamat la llibertat immediata de tots els presos i una sentència absolutòria.

Dos anys després de la concentració davant la seu d'Economia, que va suposar tres setmanes més tard l'empresonament dels líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, aquesta última entitat ha tornat a organitzar, com l'any passat, un acte en record d'aquells fets al mateix emplaçament, a la rambla Catalunya amb la Gran Via, que ha aplegat milers de persones.

Al mateix temps que el president de la Generalitat, Quim Torra, oferia des de Prada de Conflent la conferència que donava el tret de sortida al nou curs polític, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, reclamava aclarir "l'horitzó nacional" per entomar la sentència de l'1-O. Mentre que Torra ha fet una crida a reprendre el conflicte amb l'Estat, tal com ja havia proposat l'expresident Carles Puigdemont, i ha instat l'independentisme a posar-se en marxa una altra vegada per superar l'estadi en què l'ha situat la repressió de l'Estat, Mauri demanava a les forces polítiques traçar una "estratègia de consens" per respondre a la resolució del judici al Procés.

L’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural intenten capgirar el desconcert de l’independentisme amb la Diada i les sentències del Tribunal Suprem a l’horitzó. En un dels moments més delicats a causa de la divisió notòria entre JxCat i ERC -les últimes setmanes evidenciada pels pactes locals i supramunicipals i les posicions en la investidura de Pedro Sánchez-, dimecres les principals entitats civils del moviment independentista van escenificar una imatge d’unitat. Feia temps que els màxims dirigents de l’Assemblea i Òmnium, Elisenda Paluzie i Marcel Mauri -en absència de Jordi Cuixart, empresonat- no compareixien junts per mirar d’incidir en l’estat de salut de l’independentisme, i ho van fer per demanar “responsabilitat” als partits i també per mostrar el seu compromís de liderar la resposta popular a la resolució del judici al Procés, que preveuen condemnatòria i “dura”.

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha alertat als partits que seria "irresponsable" arribar a la sentència de l'1-O sense un horitzó compartit dels sobiranistes. Mauri ha demanat responsabilitat a les forces polítiques perquè "les legítimes diferències" no impedeixin un "consens estratègic". En aquest sentit, el vicepresident ha assegurat que Òmnium està treballant per "recomposar" la divisió de les forces independentistes per "motius partidistes" i ha reclamat unitat a Espanya, on aquest dijous ERC i JxCat van votar diferent davant la investidura de Pedro Sánchez.

Òmnium Cultural ha iniciat aquest dijous al Born Centre de Cultura i Memòria unes jornades dedicades a la formació en desobediència civil, reivindicada pel seu president, Jordi Cuixart, en el seu al·legat final al judici del Procés. És per això que en la sessió inaugural, en presència del president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha reivindicat la desobediència civil "no violenta i col·lectiva" com una "obligació moral" en l'actual context "hostil" i de "regressió de drets".

"Ho tornarem a fer. Tot això només té sentit si ho fem junts". El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha adreçat una carta als milers de persones que aquest diumenge s'han aplegat a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), llegida per la cantant Mireia Vives, en què ha insistit que "ho tornarem a fer", en referència al referèndum de l'1-O. Una idea que ja va expressar en el seu al·legat final al Tribunal Suprem i que ha refermat aquest matí en la segona edició del festival Cultura contra la Repressió a la seva ciutat natal.

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha criticat durament la centralitat que ha pres la polèmica dels llaços grocs a l'espai públic i l'ha vinculat amb "una operació d'estat" que fa "oblidar el debat real" de l'existència de presos polítics a l'estat espanyol. En una entrevista a 'El món a RAC1' aquest dimecres, Mauri ha lamentat "el fals debat sobre com ha de ser l'espai públic" arran de l'estira-i-arronsa entre els dos bàndols pels símbols i ha reconegut que els partits unionistes "han tingut la capacitat de descentrar" el focus. "Ho hem acabat convertint en la polèmica de l'estiu. Aquí hi ha una operació d'estat per muntar tot aquest enrenou. No és cert, en aquest país no hi ha aquesta fractura social", ha sentenciat.

"Quan hi ha repressió, com passa ara, busquen que abandonem els nostres objectius polítics i aquests segueixen intactes: una societat lliure i més justa". Aquesta és la reflexió que aquest dijous ha fet el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, en una entrevista a TV3, on ha qualificat d'"imprescindible" que la lluita antirepressiva no aturi el procés cap a la independència. En cas contrari, ha dit, guanyen les tesis d'aquells que utilitzen "violència, porres i presons".

Enmig de la polèmica per la posada i retirada de llaços grocs, Òmnium ha rebutjat amb contundència que hi hagi alcaldes que vulguin prohibir que la ciutadania situï símbols a l'espai públic. "És inconcebible que algú pugui prohibir l'expressió simbòlica i pacífica", ha asseverat el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, que ha advertit que en democràcia s'ha de poder "copar l'espai públic". Aquestes paraules arriben després que l'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, o el de Lleida, Àngel Ros, defensessin que l'exhibició de símbols es limiti a l'àmbit privat.