La Taula del Tercer Sector Social i l'Aliança contra la Pobresa Energètica s'han plantat aquest divendres contra el que consideren que és una clara "inacció institucional" del Govern en la posada en pràctica del conveni signat amb Endesa que regula la pobresa energètica a Catalunya. Les entitats han amenaçat que no participaran de la pròxima reunió de seguiment del grup de treball si no tenen "garantires que hi haurà avenços palpables". Així ho han assegurat aquest matí la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, Francina Alsina, i la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano.

Agendes bloquejades durant dies. Factures, carpetes, excels. Taules senceres plenes de papers. Aplicatius informàtics que es pengen. Desesperació. Trucades de telèfon constants als tècnics de l’administració, auditories i mil dubtes. Aquesta és l’escena que es repeteix a la majoria d’entitats socials quan s’obre una convocatòria de subvencions pública a la qual volen optar. “És un infern”, resumeix una directiva, que afegeix: “La burocràcia se’ns menja”. Aquest panorama es multiplica per les més de 3.000 entitats socials que hi ha a Catalunya i, alhora, per cada un dels projectes per als quals es presenta una subvenció. Però és que, a més, un cop feta tota la paperassa, sovint l’ajuda no arriba a temps. 

Les subvencions governamentals no arriben i les entitats socials comencen a desesperar-se. La situació és, en les seves paraules, "asfixiant", fins al punt que hi ha algunes entitats que no saben com pagaran la nòmina dels seus treballadors el pròxim mes de juny. La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que representa unes 3.000 entitats de tot Catalunya, ha denunciat aquest dijous que el pagament de les principals ajudes al sector s'està demorant tant que les entitats s'han vist obligades a avançar més de 33,6 milions d'euros –des de gener– per tirar endavant projectes d'atenció i suport i no deixar un milió i mig de persones vulnerables sense l'atenció promesa "en un moment de màxima gravetat social".

Un any després de l’acord històric entre Endesa, el Govern i les entitats socials per perdonar el deute acumulat a les famílies més pobres, ara el problema torna a aflorar. Les 35.000 famílies a qui la companyia va acabar perdonant els deutes fins al 2020 –i d’altres de noves que s’han trobat al límit– han seguit acumulant factures impagades durant el 2021 i 2022. Segons Endesa, l’import d’aquests rebuts retornats durant l’any passat arriba als 19 milions d’euros.

L'increment de la demanda, la despesa extra per fer front als estralls del covid, tot ha sumat perquè les entitats socials hagin hagut de gastar més sense haver rebut les subvencions i partides públiques, cosa que ha provocat que el 42% tanquessin el 2020 endeutades, segons el baròmetre social elaborat conjuntament per la Taula del Tercer Sector i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que són dades que es poden extrapolar a tot Catalunya. La xifra recull l'impacte econòmic de la pandèmia el 2020 en les entitats i evidencia que la situació límit de la tresoreria no ha fet res més que empitjorar en aquesta nova crisi: el 2007 les que van presentar números vermells eren el 33%, és a dir, nou punts menys.

"No donem l'abast per atendre totes les peticions que rebem", admet la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina. La desigualtat social que ha provocat la crisi sanitària ha fet que les peticions d'ajuda "es multipliquin", també en un dels àmbits més bàsics i sensibles, el de l'habitatge. Les entitats socials han explicat aquest matí que necessiten 1.400 pisos de forma urgent, en un període màxim de tres anys, per poder donar resposta a totes les demandes de famílies vulnerables. D'aquests, més del 80% són habitatges que es requeriran, fins i tot, abans de dos anys.

Si abans de la pandèmia la soledat no desitjada de la gent gran era un problema, després del covid-19 s'ha fet evident que cal donar-hi solucions urgents. El 40% de les persones que viuen soles a Catalunya tenen més de 65 anys. I, tot i que viure sol no vol dir patir soledat, el risc és present i augmenta sobretot a mesura que avança l'edat. "Hi ha tantes soledats com persones que la senten", conclou l'especialista en polítiques d'envelliment Elsa Sala. I amb residències blindades, avis confinats sols i persones ingressades a l'hospital sense visites, la pandèmia s'ha convertit, segons Sala, en "una font d'aïllament".

Acord formal entre la Generalitat i els representants del tercer sector social de Catalunya per construir les bases d'un pla de recuperació econòmica d'aquest sector després de la crisi del coronavirus. El president del Govern, Quim Torra, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, han escenificat aquest matí la signatura d'un pacte juntament amb la Taula del Tercer Sector (que agrupa 3.000 entitats) i La Confederació (la patronal del sector social). L'acord recull mesures que, segons les entitats, són "claus" per superar la crisi econòmica derivada del covid-19 i, a més, reconeix el paper d'aquests agents com a interlocutors.

Els ingressos mitjans nets de les llars catalanes van arribar als 13.527 euros per persona l'any 2018, un 1,4% més que l'any anterior, segons ha publicat avui l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest augment d'ingressos segueix amb la tendència a l'alça dels últims 7 anys i beneficia fonamentalment les dones de 65 anys i més, que han incrementat els ingressos un 9,6%, segons apunta l'oficina d'estadística catalana.

Les entitats socials que treballen amb persones vulnerables a Catalunya són, en un 89%, petites i mitjanes empreses sense ànim de lucre i ara adverteixen que, amb la crisi sanitària, els seus comptes estan al límit. Així ho denuncia La Confederació, l'organització empresarial que representa i agrupa més de 1.200 empreses no mercantils (associacions, cooperatives d’iniciativa social i fundacions) que presten aquests serveis d’atenció. "Som entitats, però també un sector econòmic que, a més, està en la primera línia d'aquesta crisi, atenent persones", reivindica el president de l'organització, Joan Segarra.

"La resposta a un delicte no pot ser únicament sancionadora sinó que ha de poder restaurar el dany causat amb la figura d'un mediador". Aquesta és la premissa principal de la justícia restaurativa, un model que a la pràctica s'aplica des de fa anys per millorar la reinserció però que encara no compta amb un marc legal. L'objectiu és doble: posar la víctima al centre i intentar que la persona que ha delinquit sigui conscient del dany causat com a primer pas de la reinserció social efectiva.

Celebració continguda, aquest dijous, en el sector de les residències de la tercera edat després que el Govern hagi anunciat que augmenta un 5,8% el preu que paga per les places per a dependents severs (grau 2) a les residències pròpies i concertades amb l'objectiu de "millorar-ne la qualitat assistencial i les condicions laborals". És a dir, les empreses i entitats rebran més diners de part de la Generalitat per cada plaça sense que això repercuteixi en el que paguen els usuaris. D'una banda, el sector expressa satisfacció perquè feia molt que esperaven aquest augment; de l'altra, contenció perquè la pujada, diuen, arriba "tard" i tampoc soluciona tots els problemes del sector.

Els números ho deixen clar: un beneficiari de la renda garantida totalment implementada cobrarà l'any que ve 664 euros el mes però haurà de destinar, de mitjana, 698 euros a pagar el lloguer, tenint en compte que aquest és el preu mitjà a Catalunya. És a dir, encara li faltaran 34 euros i es quedarà sense ni un cèntim per cobrir altres necessitats bàsiques com la llum, l'aigua o el menjar. Aquest és un dels exemples que van posar ahir les entitats socials –agrupades en la Taula del Tercer Sector– i els síndics locals per reclamar al Govern que aquesta prestació ha d'anar acompanyada "necessàriament" d'una ajuda a l'habitatge compatible i que la complementi, tal com ja passa al País Basc.

La Confederació del Tercer Sector ha fet entrega aquesta tarda de la tercera edició dels premis del sector. L'organització empresarial ha valorat l'esforç que han fet algunes de les entitats socials que representa en àmbits com el voluntariat, la innovació assistencial i la inclusió de adolescents i joves migrants sols. Així, a l'acte d'aquesta tarda –que ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra–, aquesta patronal ha guardonat els projectes socials d'Ilersis, ECOM, la Federació de Voluntariat Social i Eduvic, una de les empreses que gestiona més centres de menors estrangers a Catalunya.

Sorpresa i indignació entre les entitats socials i la resta d'agents del sector davant les noves incidències en la gestió de la renda garantida de ciutadania que avança aquest dilluns l'ARA i que tenen a veure amb els retards en les comunicacions de la Generalitat als possibles beneficiaris. Les entitats socials catalanes asseguren que estan "preocupades" perquè "posen en risc que aquest dret arribi a totes les persones susceptibles de ser-ne beneficiàries".

Falta de sòl públic, falta de pisos per cobrir l’emergència residencial, gentrificació, pocs recursos econòmics i uns salaris que no ajuden a pagar uns lloguers que estan cada cop més disparats. Cap dels candidats que van participar ahir en el primer debat dels principals alcaldables per Barcelona va qüestionar aquestes evidències: és més, tots les van subratllar i van coincidir que la dificultat d’accés a l’habitatge és un dels problemes que més tensionen els barcelonins. Aquesta qüestió va centrar la trobada Compromisos per a una Barcelona social, un debat organitzat per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya en col·laboració amb el diari ARA que es va celebrar ahir a l’Espai Francesca Bonnemaison.

En els últims deu anys el percentatge d'immigrants a Catalunya oscil·la sempre al voltant del 15% de la població global. Això suposa, aproximadament, un milió de persones que, segons tots els indicadors, pateixen més la pobresa, l'atur i la discriminació. Si en el tombant del segle, quan la societat catalana va començar a rebre alts percentatges de població estrangera, es va fer un esforç important per mostrar els avantatges d'aquest increment de la diversitat, últimament el que més s'ha visibilitzat de la immigració són els problemes i les diferències.

Que se celebri un ple monogràfic anual al Parlament sobre la pobresa a Catalunya: aquesta ha sigut la principal petició que la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social ha traslladat aquest divendres al president del Parlament, Roger Torrent. Una delegació de la junta directiva de la Taula, encapçalada per la presidenta, Francina Alsina, s’ha reunit aquest divendres amb Torrent per plantejar-li diversos temes en relació amb la situació política actual i amb l’impuls i el reconeixement de les polítiques socials.

L’any 2008 una família catalana pagava de mitjana 1.566 euros en energia. Al 2018 pel mateix consum estaria pagant 2.238 euros, és a dir, un 40% més. El preu de l’energia ha pujat de manera exponencial en els darrers deu anys, mentre que l’Índex de Preu del Consumidor (IPC) només ha crescut un 14,7%.

La Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya ha fet una cinquantena de propostes als partits polítics per demanar una millora de les polítiques socials. Aprofitant les eleccions del 21-D, la Taula ha publicat un document -que s'ha enviat als caps de llista de tots els partits- per reclamar, entre altres punts, que cada any se celebri un ple monogràfic al Parlament dedicat a la pobresa i a l'exclusió social. També ha sol·licitat que s'impulsi una banca pública catalana i es promogui que els bancs incrementin l'aportació a programes socials.