L’Avril és una advocada amant de les causes perdudes a qui el seu superior suplica que, per favor, guanyi almenys un judici. Tanmateix, no es pot resistir a acceptar el cas d’un home a qui els tribunals amenacen amb matar el seu gos per haver mossegat i desfigurat la cara d’una dona. La condemna sembla segura, però el cas pren un gir quan l’Avril convenç el jutge que si és la vida del gos la que està en joc, és l’animal a qui s’hauria de jutjar, no l’amo. Així arrenca El juicio del perro, que arriba als cinemes aquest divendres i que, tot estirant les situacions fins a l’absurd, planteja un debat engrescador sobre el paper de les mascotes en la nostra societat, un tema cada vegada més rellevant: segons un cens de 2023, a Catalunya hi ha 1.254.211 gossos; és a dir, un per cada 6,3 persones.

Invasions biològiques, espècies invasores, llistes negres, espècies més buscades, intrusos. I també expansió agressiva, danys irreversibles, cost econòmic, propagació i voracitat. Així és com ens referim a les plantes i animals que proliferen en territoris en els quals no són autòctons.

La Setmana de la Moda de París femenina ha arrencat amb polèmica: la desfilada de Schiaparelli ha sorprès assistents i mitjans amb tres vestits que porten incorporats caps gegants d'animals –d'un lleó, d'un llop i d'un lleopard blanc–, una elecció que ha sigut criticada perquè s'ha entès com una incitació a la caça. Aquestes falses figures de taxidèrmia han causat sensació i prometen fer-se virals, especialment després que l'empresària i influencer Kylie Jenner, convidada a la desfilada, aparegués lluint una de les arriscades propostes de la marca francesa, comandada per Daniel Roseberry.

Quan Jerzy Skolimowski ens presenta el ruc Eo, l’ase que protagonitza la seva última pel·lícula, impetuós, donant voltes per la pista d’un circ tenyit de llum vermella, ens avança que la vida d’aquest animal, a diferència de l’assossegada i malenconiosa mirada del Baltasar de Robert Bresson, serà tan trepidant com la d’un heroi d’acció, sense alè ni descans. De la mateixa manera que el mestre francès feia a A l’atzar, Baltasar, i tal com van fer-ho abans poetes d’èpoques diverses, d’Isop a La Fontaine, Skolimowski fa servir a Eo un animal per parlar dels homes en clau moral, fent de l’innocent ull de l’ase el mirall de les nostres passions i els nostres defectes.

Quan tenia quatre anys, el documentalista Viktor Kossakovsky vivia en un remot poblet rus en què, quan les temperatures queien en picat a l'hivern, els seus pares guardaven els garrins amb la canalla perquè estiguessin calents i no morissin. Kossakovsky sempre jugava amb un dels garrins: li deien Vasha i el nen el considerava el seu “millor amic”. Però la relació va acabar bruscament un dia que se'l va trobar a taula rostit i esquarterat. “Els meus pares van matar el meu amic perquè fos el nostre sopar de Nadal –explica Kossakovsky–. Des de llavors no he tornat a menjar carn. Segurament vaig ser el primer nen de la Unió Soviètica que va decidir fer-se vegetarià”.

L'actriu Brigitte Bardot, bolcada des de fa dècades en la defensa dels animals, ha sigut denunciada pel prefecte (delegat del govern) de l'illa francesa de la Reunió (a l'Índic) per haver proferit insults racistes als seus habitants. En un comunicat, la prefectura ha explicat que ha posat en coneixement de la Fiscalia una carta que va rebre dimarts de la Fundació Brigitte Bardot, signada per l'estrella del cinema francès, perquè "comporta termes injuriosos i racistes cap als habitants de la Reunió".

En el seu intent més arriscat perquè s'arribi a un punt de trobada entre animalistes i treballadors del Zoo, l'Ajuntament de Barcelona ha votat avui, en una mateixa comissió, portar al ple un pla estratègic modificat que indignava els treballadors que hi han assistit i una nova ordenança municipal per regular seguint criteris animalistes les espècies del Zoo.

Els treballadors del Zoo de Barcelona se senten “enganyats” per l’Ajuntament, segons diversos membres del comitè d’empresa, i aquest dijous han explotat entre pancartes de “Prou mentides, volem solucions”. Han treballat cinc anys dins el patronat de la fundació (una espècie de consell d’experts avalat pel consistori amb acadèmics, animalistes i treballadors) per redactar un pla estratègic per a un nou zoo -pel qual es va nomenar un nou director, Sito Alarcón- amb menys espècies i que aposti per les autòctones i la conservació. Però ara veuen que la setmana que ve es podria aprovar una iniciativa ciutadana a favor d’un nou model, el Zoo XXI, que ha de ser votada dimecres en comissió i que per a ells suposaria “el tancament progressiu, per inanició”, en paraules de Rosana Gallego, del comitè, ja que vol reduir a la mínima expressió les espècies no autòctones i la reproducció dins el zoo, i fer que, en part, es tracti d’un parc virtual. Al voltant de 80 treballadors del zoo han fet costat aquest dijous als portaveus del comitè i 13 dels 35 membres del patronat s'han sumat al document crític amb la gestió de l'Ajuntament. Com va explicar el diari ARA al mes de novembre, les diferències entre animalistes i treballadors del zoo i l'intent de l'Ajuntament de trobar un punt intermedi estan angoixant des de fa mesos els cuidadors.

Cada cop més gent està sensibilitzada sobre el maltractament dels animals i el patiment innecessari a què estan sotmesos en alguns àmbits, especialment els relacionats amb l’alimentació, l’oci o l’experimentació farmacològica. El moviment animalista encara és molt minoritari i alguns dels seus postulats no són compartits per una àmplia majoria de la població, però sí que amb les seves campanyes i denúncies ha aconseguit que s’estengui la sensibilitat animalista entre molta gent.

Unes 2.000 persones s'han manifestat aquesta tarda a Barcelona per demanar "justícia" per la mort de la gossa Sota, que va morir el 18 de desembre pel tret que va rebre d'un agent de la Guàrdia Urbana. La protesta estava convocada per SOS Animals Maresme, i s'hi han adherit més entitats animalistes. Entre els crits de "Tots som Sota" i "Justícia per a Sota", els manifestants s'han concentrat a la plaça Espanya a les cinc de la tarda i han recorregut uns quants carrers del districte de Sants-Montjuïc sense que s'hagin produïts incidents, segons fonts municipals.

L'atestat de la Guàrdia Urbana diu que l'amo de la gossa Sota, que va morir pel tret d'un agent, va incitar l'animal a atacar el policia. El document, que va avançar fa uns dies 'Crónica Global', assegura que el propietari tenia una "actitud molt agressiva i amenaçadora", va treure el collar a la gossa i la va "atiar de manera clara i activa" contra l'agent, apunta l'informe policial, que afegeix que el guàrdia urbà va disparar contra la gossa Sota per evitar un segon atac, perquè ja l'havia mossegat per sobre del colze, la qual que "li va causar erosions i li va trencar l'uniforme".

La mort de la gossa Sota per un tret d'un agent de la Guàrdia Urbana encara no ha sigut explicada per testimonis ni comprovada per imatges prèvies a les que han corregut per les xarxes, en les quals l'animal ja estava estès terra, segons ha explicat aquest dijous l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El director del zoo de Barcelona, Sito Alarcón, va sortir ahir fent que no amb el cap i mostrant una preocupació evident de la comissió d'Ecologia que es va celebrar a l'Ajuntament. Fa dos anys l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el va nomenar perquè tirés endavant un pla director que fa mesos que està enllestit, s'ha presentat públicament i compta amb el suport dels animalistes. Però ahir el comissionat d'Ecologia, Frederic Ximeno, no va acceptar el prec que el PSC va portar a la comissió, que tenia el suport dels membres del comitè d'empresa del zoo, i que demanava tirar endavant a curt termini -en el termini d'un mes- el pla que ja està redactat en un dossier amb 60 pàgines que prima la reintroducció d'espècies i la presència d'animals autòctons.

Menjaríeu carn de gos? A Corea del Sud i altres països asiàtics encara és habitual menjar-ne tot i la pressió cada vegada més forta dels animalistes. Es calcula que, només a Corea, hi ha unes 17.000 granges de gossos destinats a l’alimentació humana mentre que en llocs com Seül proliferen els centres d’estètica per a animals de companyia i les cafeteries aptes per a ells. Contradictori? Davant de la perplexitat del turista occidental, els coreans s’afanyen a precisar que el gossos que es mengen són diferents dels que s’utilitzen com a mascotes.