<![CDATA[Ara.cat - 20-S]]> 10 <![CDATA[Cinc anys després]]> Fa cinc anys ens llevàvem conscients d’haver fet història a la vorera del departament d’Economia, a la Rambla Catalunya.

]]> <![CDATA[Cinc anys del 20-S: el dia que va començar la repressió]]>

A principis del 2017, un particular va presentar una denúncia contra l'exjutge Santi Vidal per haver insinuat que el govern de la Generalitat tenia les dades fiscals de tots els catalans. A mitjans de febrer, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona obria una investigació. Però no es limitaria al cas de Vidal, sinó que el tribunal deixaria caure una bola de neu per una rampa que a mesura que passaven els mesos i s'acostava el referèndum de l'1-O es faria cada cop més gran. L'independentisme, però, no veuria l'efecte d'aquesta bola de neu fins vuit mesos després.

]]> <![CDATA[Sànchez porta la sentència de l'1-O a Estrasburg en l'aniversari del 20-S]]>

El dia que es compleix el quart aniversari de la cèlebre concentració de l'independentisme davant les portes del que llavors era la seu central de la conselleria d'Economia, el secretari general de Junts i expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, ha anunciat que porta el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. En concret hi porta un recurs contra la sentència de l'1-O del Tribunal Suprem que el va condemnar a nou anys de presó i inhabilitació per sedició, un delicte del qual posteriorment seria indultat parcialment. Ho ha explicat a pocs metres del lloc on van passar els fets. "El moment i el lloc escollit és simbòlic", ha reconegut el líder independentista, que ha reivindicat que la manifestació del 20-S va ser un exemple de "civisme". En primera instància, l'acte de presentació del recurs havia de ser davant la mateixa porta de la conselleria, allà on Jordi Cuixart i ell van pujar al sostre dels cotxes de la Guàrdia Civil, però una intensa pluja ha obligat a traslladar-lo a la sala d'un hotel proper.

]]> <![CDATA[L'Audiència de Barcelona ordena reobrir la investigació sobre el desplegament policial a la seu de la CUP el 20-S]]>

L'Audiència de Barcelona ha rebutjat arxivar la denúncia interposada per la CUP i ha ordenat reobrir la investigació entorn del desplegament policial davant la seu de la formació el 20 de setembre del 2017. Així doncs, els magistrats han admès el recurs de la formació anticapitalista i han instat la jutge a citar com a investigat el cap de l'operatiu que va impedir entrar i sortir els militants de la seu. També ha ordenat que citi com a testimonis dos dels agents presents que van requisar material propagandístic relacionat amb el referèndum.

]]> <![CDATA[Cuixart impugna imatges que la Fiscalia aporta com a prova al Suprem]]>

“Imatges de la protesta davant la conselleria d’Economia de Barcelona”. Aquest és el text que apareix sobreimpressionat en un vídeo que la fiscalia ha aportat com a prova al Tribunal Suprem en el judici de l’1-O. Les imatges mostren diversos moments de les mobilitzacions del 20-S, per les quals Jordi Cuixart i Jordi Sànchez estan acusats de rebel·lió, però la defensa del president d’Òmnium Cultural, liderada per l’advocada Marina Roig, les ha impugnat perquè, segons argumenta, el montatge pot portar a confusió.

]]> <![CDATA[Cuixart impugna imatges que la Fiscalia aporta com a prova al Suprem perquè estan "manipulades"]]> <![CDATA[L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Ni càrregues proporcionades, ni tumult, ni terrorisme, ni rebel·lió’]]>

Fa tant de temps que forcem les paraules a dir el que no diuen que al final no ens entenem. Ja fa anys que passa amb la paraula ‘terrorisme’. Des dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, els de les Torres Bessones de Nova York, partits i governs de tot el món van començar a qualificar de terrorista qualsevol comportament.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Si amb el 20-S han mentit, preparem-nos per a l’1-O']]>

Ahir, 20-S, semblava el dia de la mentida. Parlaven de la concentració davant Economia de fa un any i deia Casado: “violent setge”. Deia Zoido: “actituds violentes”. Deia Rivera: “van assetjar servidors públics, van destruir cotxes”. Va dir Aznar aquesta setmana: “violència”. Menteixen, ho saben i els és igual, perquè es tracta de tranquil·litzar la societat espanyola que l’escarment a Catalunya està plenament justificat. Fa mal sentir-ho. Com vam descobrir l’1 d’Octubre, fan més mal les mentides que els cops.

]]> <![CDATA[Milers de persones tornen a concentrar-se davant d'Economia un any després dels escorcolls]]>

Un any després dels escorcolls del 20 de setembre a dependències de la Generalitat per aturar els preparatius del referèndum, milers de persones han tornat a concentrar-se davant la seu del departament d'Economia, a la rambla de Catalunya a l'altura de la Gran Via. En l'acte s'ha volgut remarcar el caràcter "pacífic i no violent" de totes les manifestacions independentistes, i s'han tingut paraules de record per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des de fa més d'onze mesos per les manifestacions d'aquell dia.

]]> <![CDATA['Spanish Inquisition']]> Aquell dia, a la conselleria d’Economia, quan cridàvem “votarem”, en el fons encara confiàvem en la justícia espanyola. O més ben dit: no en desconfiàvem. Tampoc no en desconfiava Europa.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tal com érem']]>

Avui som a la rambla de Catalunya de Barcelona.

]]> <![CDATA[Casado lamenta que membres del govern espanyol demanin la llibertat dels presos després dels fets del 20-S]]>

El president del Partit Popular, Pablo Casado, ha recalcat aquest dijous que "el que és greu", un any després del "violent setge dels secessionistes" a Barcelona, és que en el govern socialista de Pedro Sánchez hi hagi ministres que "demanen el seu alliberament". Així ho ha assegurat Casado en un missatge al seu compte de Twitter, coincidint amb l'aniversari de la concentració independentista que es va fer a la conselleria d'Economia per protestar contra l'escorcoll policial poc abans del referèndum de l'1 d'octubre.

]]> <![CDATA[20-S: els primers detinguts del Procés]]>

Un abans i un després, un punt d’inflexió en el Procés. El 20 de setembre del 2017, avui fa un any, va suposar el primer tast de la repressió de l’Estat i la primera demostració de la capacitat de resposta de l’independentisme. Des de feia setmanes, el govern espanyol havia escollit la via penal per frenar el referèndum de l’1 d’octubre, a diferència del 9-N o fins i tot de les consultes municipals que van començar el 2009 a Arenys de Munt. La investigació que havia obert el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona pel cas Santi Vidal es va convertir en l’eina estatal per frenar tots els preparatius de l’1 d’octubre. I tot va esclatar el 20 de setembre.

]]> <![CDATA[20-S: els primers detinguts]]>

Un abans i un després, un punt d’inflexió en el Procés. El 20 de setembre del 2017, avui fa un any, va suposar el primer tast de la repressió de l’Estat i la primera demostració de la capacitat de resposta de l’independentisme.

]]> <![CDATA[Esferificació de cop d'estat]]> A Egipte, una turista, Mona al-Mazbouh, ha estat condemnada a vuit anys de presó després que publiqués un vídeo en què explicava que havia estat víctima d'assetjament sexual. L’acusen d’”atemptar contra el poble egipci”. Les pseudodemocràcies tenen sempre un pseudojutge que, amb l’ajuda dels pseudopolítics i la pseudopremsa, et fan el plat a mida. A Espanya ha passat amb la baralla d’Altsasu, amb persones condemnades a més d’una dècada de presó, perquè els han col·locat diversos agreujants, per exemple, el delicte d’odi (a la Guàrdia Civil de paisà). També ha passat amb el cantant Valtonyc, contra el qual s'ha dictat una euroordre per “terrorisme”, i actualment lliure a Brussel·les. Els presos polítics catalans estan en presó preventiva acusats de sedició i rebel·lió, dos delictes que no han comès. Ara la premsa ja parla de “golpe de estado posmoderno”. Aviat serà “esferificació de cop d’estat amb falsa rebel·lió i escuma sediciosa”. Vull dir que jo també puc demostrar que tu te n'has anat al llit amb Brad Pitt “de manera postmoderna”.

]]> <![CDATA[A Espanya, ni rastre del documental ‘20-S’]]> A Catalunya, el documental 20-S va fer un contundent 34,8% d’audiència, el van seguir un milió d’espectadors, a estones més i tot, i ha tingut una forta repercussió tant a les xarxes socials com a la resta de mitjans catalans, que l’han comentat, analitzat i fins i tot han valorat la seva utilitat a nivell judicial.

]]> <![CDATA[La bona notícia és la mala notícia]]> La bona notícia és la mala notícia. La mala bona notícia és que el documental de Mediapro 'demostra', si és que calia, que els dos homes avui en presó provisional acusats de rebel·lió i sedició no en són culpables. I aquesta és també la mala notícia. Els dos homes acusats d’aquests actes que impliquen violència (violència i punt, perquè els interessats a discutir “què és violència” són els interessats a acusar-los de violència) no només no són violents sinó que criden tota l’estona a la pau, amb l’orgull de qui sap que molesta que l’independentisme sigui pacífic. La bona notícia, doncs, és que les acusacions són falses. Però aquesta és la mala notícia. Perquè si un jutge es pot inventar uns fets que les imatges desmenteixen per acusar algú, també pot arribar fins al final i, malgrat que les imatges el desmenteixin, dictar una sentència també inventada. Si ara, avui, el jutge Llarena diu que hi va haver rebel·lió i sedició, per quina raó hauria de cenyir-se a la veritat demostrable a l’hora de condemnar-los o absoldre’ls?

]]> <![CDATA[30/6: És monstruós]]> Ens acostumem tant a tot, que fins la situació més excepcional, si dura, ens pot acabar semblant normal. Per tant, hi ha coses que cal anar-les recordant periòdicament. És monstruós i indecent que els presidents de l’ANC i Òmnium i mig Govern siguin a la presó, mig Govern més a l’exili i centenars de ciutadans imputats pels fets de setembre i octubre. És monstruós i indecent, i indigna encara més després d’haver vist per TV3 el documental inequívoc de Mediapro, que això se sustenti sobre un relat ple de mentides, que converteix l’exercici de la democràcia i la voluntat de pacificació en un delicte de rebel·lió. És monstruós i indecent que algú, des de la diplomàcia espanyola per exemple, presenti aquesta situació com a normal: són a la presó perquè són vulgars delinqüents. Per tant, és cínic i insultant que se’ns demani fer les coses com si res no hagués passat, com si tot fos normal i correcte. No podem fer com si tot fos normal. Però tampoc no podem deixar de fer, perquè tot és anormal. Sense oblidar mai tot allò que és monstruós i indecent, hem de fer tot el que puguem, on puguem, aprofitant totes les escletxes i jugant estratègicament les pròpies cartes. Ni fingir una normalitat falsa ni paralitzar-se perquè es faci més evident la anormalitat.

]]> <![CDATA[L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Del reportatge de Roures al discurs del rei Felip a Girona']]>

El reportatge de Jaume Roures sobre els fets del 20 de setembre a les portes del departament d’Economia emès ahir per TV3 el van veure 1.071.000 espectadors. De cada 100 televisors encesos a aquella hora, 34 estaven emetent el reportatge. És una audiència enorme. I és que hi ha set de veritat. Són milers i milers les persones que es van manifestar aquell dia i els remou la mentida (ens ho han sentit dir moltes vegades, fan més mal les mentides que els cops), i les imatges d’ahir no permeten una altra interpretació: Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van col·laborar amb la Guàrdia Civil i els Mossos perquè tota aquella tensa jornada acabés com havia començat, és a dir, pacíficament. Que Cuixart i Sànchez siguin a la presó pel que va passar aquell dia i per la seva resposta al que estava passant els converteix en presos polítics, per més que ho neguin els governs espanyols. Són a la presó perquè són líders socials. Però com volen que no diguem que són presos polítics? La veritat és incòmoda, estat espanyol. Per què ahir no van parlar ni Soraya, ni Millo, ni Zoido, convidats a donar la seva versió? ¿O és que és admissible que el jutge tingui a la presó preventiva algú per una “rebel·lió sense armes” o perquè el fa responsable de la violència policial de l’1 d’octubre perquè va convidar a votar sabent que l’Estat s’oposaria físicament a la votació? Tot això que diem dels Jordis ho podríem dir del major Trapero. Al reportatge se sent quan Trapero està declarant davant el jutge i li neguen que hi hagués dos guàrdies civils a la porta d’Economia, i veiem que hi són. Per tot plegat, els advocats utilitzaran el reportatge per a les seves defenses.

]]> <![CDATA[El 'Sense ficció' del 20-S rebenta audímetres i supera el milió d'espectadors]]>

La crònica de la jornada del 20 de setembre que es va saldar amb l'empresonament dels Jordis va ser seguida ahir per 1.071.000 espectadors a TV3 (amb una quota de pantalla del 34,8%). Es tracta d'una xifra espectacular, assimilable només als grans espectacles esportius. El documental s'emetia sota el paraigua del programa 'Sense ficció' i es va convertir en el segon més vist de la història, només superat pel que es va oferir de l'1-O, tots dos produïts per Mediapro. Aleshores es va arribar als 1.323.000 espectadors, el 36,9% dels que a aquella hora miraven la televisió.

]]>