Després dels primers 10 anys des de l'escissió d'Abertis, marcada per les compres i un creixement ràpid, Cellnex encara una nova etapa. Ara se centra en focalitzar-se en els negocis bàsics, vendre els que no ho són i proporcionar rendibilitat al seus accionistes. Amb la família Benetton, a través d'Edizione, al capdavant del capital; seguida per TC, de l'inversor activista Christopher Anthony Hohn; i el fons de Singapur GIC, el seu conseller delegat a Espanya, Alfonso Álvarez, un enginyer de telecomunicacions que hi treballa des que era una filial d'Abertis, no descarta participar en algun procés de concentració del negoci de les torres de telecomunicacions i destaca la capacitat del grup de proporcionar servei fins i tot durant una inèdita apagada com la d'abril de l'any passat.

La implantació del 5G s'ha convertit en un dels motors de la transformació digital de Catalunya. Aquesta tecnologia no només ha impulsat el desenvolupament de les grans ciutats, sinó que també ha contribuït a millorar la connectivitat de zones rurals i àrees amb menor densitat de població. En aquest procés, Telefónica ha adquirit un paper de referència: actualment és l'operadora amb més cobertura 5G al país, amb un abast que arriba a gairebé la totalitat de la població catalana i a un total de 701 municipis repartits entre les quatre demarcacions.

La desaparició dels suplements d’itinerància mòbil i el Reglament General de Protecció de Dades són les dues fites principals de la Unió Europea (UE) en matèria digital durant la dècada passada. La primera, perquè la possibilitat de fer servir el telèfon mòbil en un altre estat sense haver de pagar més va fer tangible per als ciutadans l’existència d’un espai supranacional comú. I la segona, perquè ha situat Europa com a alternativa als dos models oposats d’explotació de les dades dels ciutadans que predominaven fins aleshores: el xinès, on les dades són de l’estat, i el nord-americà, on són de les empreses. Aquí, en canvi, els ciutadans conservem el dret de decidir.

Després de l'Enxaneta i el Menut, aquest dissabte al matí s'ha enlairat el Minairó, el tercer nanosatèl·lit que posa en òrbita la Generalitat. El coet Falcon 9 que transporta el tercer nanosatèl·lit que donarà servei a la Generalitat de Catalunya, pensat per millorar la tecnologia 5G; s'ha enlairat a les 23:48 hores local (8: 48 del matí hora espanyola) des de la base de Vandenberg, Califòrnia, com ha informat l'empresa Sateliot, que ho ha desenvolupat. Era el tercer intent del llançament del coet després que s'ajornés dos cops per les males condicions climatològiques. Minairó és més petit que una capsa de sabates: 30 centímetres de llarg, 20 d'amplada i 10 d'alçada. Donarà servei a la Generalitat a l'àmbit de les telecomunicacions quan passi per sobre de territori català (dues vegades al dia), mentre que durant la resta del recorregut servirà a altres clients.

El 2019 els Estats Units van imposar sancions a la companyia xinesa Huawei, que va passar de ser la marca de telèfons intel·ligents més venuda del món a ser la setena. Washington també es va embarcar en una campanya (exitosa) per evitar que els països occidentals utilitzessin les xarxes 5G d’aquesta companyia. Molts mitjans de comunicació van donar per morta Huawei. Semblava que els Estats Units havien aconseguit destruir els dos pilars de negoci pels quals havia apostat la prometedora empresa xinesa.

La 6G encara no existeix, però ja es fa servir.

Tal com avançàvem diumenge a l’ARA, aquest MWC és el congrés de la 5G i fins i tot de la variant 5G Advanced (Huawei en diu 5.5G), que arribarà d’aquí dos o tres anys. Tot i això, les empreses del sector ja treballen en la futura 6G creant tecnologies amb l’esperança que algunes s’incorporin a l’estàndard i els generin ingressos en forma de patents. Tant Ericsson com l’esmentada Huawei mostren als seus fortificats estands del MWC les aplicacions incipients i les prestacions de les seves aspirants a 6G. I l’operadora japonesa DoCoMo fa demostracions públiques de la seva xarxa, amb un percussionista humà (català) sensoritzat que toca la bateria i amb el moviment dels braços i les cames genera impulsos elèctrics que es transmeten a un company que reprodueix exactament els mateixos gestos.

]]>

Velocitat. Això és el que busca tot usuari de la xarxa d'internet, i aquest és el lema del Mobile World Congress (MWC) d'enguany. Tot ràpid, immediat i sense perdre qualitat. Una immediatesa que, des de fa ja un parell d'anys, els teleoperadors i els experts tradueixen en el concepte connectivitat 5G. Fa anys que en parlem, com també parlem de 6G, però a la majoria encara els apareix 4G a la pantalla del telèfon. En tot aquest garbuix de noms, tecnologies i conceptes tècnics, ¿en quin punt ens trobem? Com ho té Catalunya per adaptar-se a aquest tipus de connectivitat?

]]>

Les 'telecos' es reivindiquen

La plataforma GSMA Open Gateway (GOG) és la solució de la indústria per desencallar l’eterna reclamació als gegants d’internet perquè contribueixin a sufragar el cost de desplegar unes xarxes que els beneficien sobretot a ells, i no a les telecos, que han vist multiplicar-se per 10 el trànsit de dades que transporten sense haver crescut en facturació. Mentre aquesta contribució es materialitza –o no–, el president executiu de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, ha captat el suport d’altres membres de la GSMA, que ara també presideix, per a un concepte que la seva empresa ja va provar fa 10 anys sota el nom de BlueVia: oferir les infraestructures de les operadores per acollir aplicacions mòbils de tercers, amb el ganxo de permetre als creadors accedir a dades pròpies de les telecos, com l’estat de la targeta SIM, la verificació del número mòbil o el nivell de qualitat de la connexió. BlueVia no va acabar de funcionar perquè fer aplicacions per als abonats d’una única companyia no era prou atractiu. En canvi, tenir a l’abast els milers de milions d’abonats que sumen els 21 grups d’operadores que promouen GOG ja és una altra cosa. Veurem com se’n surten aquests 21 promotors revenent els serveis al núvol d’Amazon i Microsoft que els creadors d’aplicacions ja podien contractar directament.

]]>

Antenes a l'espai.

El MWC encara no ha començat i ja es confirma una de les tendències que apuntàvem ahir: l’ús generalitzat de satèl·lits en òrbita baixa per oferir cobertura de mòbil en llocs on no es poden posar antenes terrestres (alta mar) o no surt a compte fer-ho (zones rurals o molt remotes). El grup britànic Vodafone ha presentat aquest diumenge l’aliança amb la firma AST SpaceMobile per disposar en exclusiva a Europa durant cinc anys dels seus satèl·lits, començant per l’enorme BlueWalker 3, de 64 metres quadrats, que porta des de novembre fent voltes al nostre planeta com a primer node d’una xarxa que arribarà a tenir-ne un centenar si els inversors –entre ells Rakuten, American Tower i la mateixa Vodafone– aguanten. Les implicades no han posat data ni preu al servei comercial, però asseguren que acabarà abastant el 95% del territori de l’Estat. Des del punt de vista tècnic, serà molt distret veure com s’ho fan per evitar interferències en els llocs on ja hi ha cobertura entre les ones d’aquesta i les que baixen del cel.

]]>

Punt final del mode avió a la Unió Europea. Brussel·les vol permetre que els passatgers es puguin connectar amb el seu mòbil o diferents dispositius a l'internet 5G durant els vols i que no s'hagin de desactivar les dades des que l'avió es comença a moure fins que s'obren les portes. "El cel ja no serà un límit pel que fa a les possibilitats que ofereix la connectivitat molt ràpida i d'alta capacitat", ha dit el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton.

]]>

"No m’he comprat l’iPhone per tenir 5G. Tinc 5G perquè m’he comprat l’iPhone". Alguna cosa així podrien dir molts compradors dels models més recents de telèfons Apple, en vista de les dades de la consultora Counterpoint Research sobre el mercat mundial de smartphones al mes de gener.

]]>

Al món hi ha 1.400 operadors de telefonia mòbil, amb 80 grans grups, i la GSMA estima que hi ha 5.000 xarxes. Aquesta indústria atenia a finals del 2021 uns 4.200 milions d’abonats d'internet mòbil. En altres paraules, el 53% de la humanitat està abonada a internet mòbil. A finals del 2025 hi haurà 5.000 milions d'abonats, amb una penetració del 60% de la població mundial. La xifra encara és més elevada si es compten tots els abonats de telefonia mòbil: ara hi ha 5.300 milions d'usuaris únics, dos terços dels humans, i el 2025 seran 5.700 milions, el 70% de tots els habitants. En els pròxims anys hi haurà el doble de nous abonats a internet mòbil que de telefonia, perquè molts es passaran a internet al comprar el seu primer smartphone, de 2G i 3G a 4G i 5G.

]]> Segons l’empresa Ookla, que mesura el rendiment de les xarxes de telecomunicacions amb aplis com Speedtest, la velocitat mitjana de baixada de dades amb 5G al món va ser el tercer trimestre del 2021 un 13% més baixa que en el mateix període del 2020. En la pujada, la caiguda va ser encara més acusada: un 39% menys. A primer cop d’ull les xifres sorprenen: no sembla lògic que les xarxes siguin més lentes ara que fa un any. L’explicació és que el 2020 anaven molt descansades perquè pocs usuaris disposaven d’un telèfon capaç de connectar-s’hi, mentre que el 2021 la proporció de terminals 5G actius és molt més alta, i s’han de repartir la capacitat entre tots.

]]>

Metavers sense bateria

En la primera jornada oficial del MWC tothom s’omple la boca d'universos paral·lels: la teleco coreana KT mostra el que ja té en funcionament fa mesos; Telefónica va inaugurar diumenge una rèplica virtual de l’estand físic que té al pavelló 3 -l’empresa acaba de nomenar una Chief Metaverse Officer-; Qualcomm inclou xips específics de realitat augmentada i virtual en la seva llarga llista de nous productes; i Oppo presenta el monocle AirGlass (només es ven a la Xina per l’equivalent a uns 650 euros), que superposa informació del telèfon a la imatge del món real que estem veient. Però les coses acaben posant-se al seu lloc quan a l’estand d’Orange vols experimentar la recreació virtual de la catedral de Notre-Dame de París i et diuen que en aquell moment no pot ser, perquè tres dels quatre visors disponibles s’han quedat sense bateria.

]]>

Aquesta setmana, diverses companyies aèries de tot el món han suspès vols als EUA per evitar que la telefonia 5G interfereixi amb un dels instruments de navegació dels seus avions. Segons les autoritats d'aviació nord-americanes, les antenes de nova generació instal·lades a prop dels aeroports del país poden interferir amb alguns models dels radioaltímetres amb què els pilots s’ajuden per aterrar en condicions de poca visibilitat. Significativament, en cap altre lloc del món es pateix per aquest suposat problema.

]]>

El 3GPP, l’organisme internacional que desenvolupa i aprova les normatives de telefonia mòbil que funcionen a tot el món, fa mesos que treballa en el proper estàndard de la 6G, la que serà la sisena generació de telecomunicacions mòbils. Malgrat això, encara cal ultimar alguns aspectes de l’actual 5G i, sobretot, la seva actualització, que hauria de fer-se realitat a mitjans d’aquesta dècada. El desenvolupament de la 6G, però, serà molt més complicat que en les generacions anteriors, perquè està molt polititzat i corre el risc de fragmentar-se en dues si les dues superpotències mundials no es posen d’acord.

]]>

Un dels dubtes més habituals dels últims mesos entre els consumidors és si ja val la pena canviar l'smartphone que tenen per un model que sigui compatible amb les xarxes mòbils de cinquena generació, l’anomenada 5G, que les operadores de telecomunicacions estan promocionant intensament. La resposta correcta té diversos matisos, que depenen del rendiment que cada usuari pugui treure de les prestacions de la 5G –nominalment: més velocitat de connexió, menys latència i capacitat per atendre més dispositius amb cada antena–, de la cobertura 5G que hi hagi a la seva zona i, sobretot, de la seva qualitat: en general, i mentre les companyies no facin ús de les freqüències que el govern de l’Estat els acaba d’adjudicar en subhasta, un consumidor no apreciarà gaire diferència amb el que obté fins ara amb bona cobertura 4G.

]]> Segons l’informe més recent de GSMA Intelligence sobre l’economia mòbil, el 7% dels abonats mundials de telefonia mòbil ja disposen de servei 5G. Per a satisfacció de la indústria, aquest índex de penetració és superior al que es preveia a començaments del 2019, però en realitat va per barris: la xifra es deu al creixement accelerat de la 5G a la Xina i a Corea del Sud, on ja la tenen el 12% dels abonats. En canvi, als EUA la proporció actual és del 3%, i a Europa, d’un 1%.

]]>

Antenes amb bona vista. Disposar o no de bona cobertura mòbil en un lloc concret depèn de diversos factors, que en alguns casos poden ser molt prosaics. A l’estand de Huawei es pot veure la foto d’una torre de telecomunicacions amb antenes de totes les generacions. La de 2G és al capdamunt perquè va ser la primera que s’hi va instal·lar, mentre que la més recent, la de 5G, s’ha hagut de conformar amb la posició més baixa, que és la que proporciona menys abast del senyal. Optimitzar la instal·lació obligaria a retirar almenys l’antena més antiga per ressituar les altres, i deixaria potencialment sense servei els dispositius 2G que encara hi hagi en aquella zona. Detalls com aquest formen part dels maldecaps que afronten les telecos quan han d’apagar les seves xarxes primitives mentre en despleguen de noves.

]]>

L'aturada de la pandèmia també va posar en pausa la presentació d'alguns dels projectes vinculats al 5G que el Govern havia d'anunciar al Mobile del 2020. La primera edició del congrés amb mascaretes ha servit, doncs, per recuperar algunes de les proves amb què la Generalitat es vol convertir en "capital mundial" d'aquesta tecnologia. Ho ha explicitat aquest dilluns el president Pere Aragonès durant la visita a l'estand de Catalunya de la fira, on ha afirmat que la cinquena generació de xarxes mòbils "ja és una realitat".

]]>