El PSC i Units per Avançar són el matrimoni més ben avingut de la política catalana. L'aliança entre totes dues forces polítiques va començar el 2017, quan els socialistes van començar a voler-se acostar als nacionalistes escèptics (o fins i tot esglaiats) amb l'aposta rupturista de l'independentisme i que ja havien començat a enyorar CiU. El líder d'Units, Ramon Espadaler, encarnava aquest perfil: exconseller del govern de Jordi Pujol i d'Artur Mas, llançava el juny d'aquell any el que aleshores va definir com una plataforma "catalanista" i democristiana que, en la Catalunya dels mesos anteriors a l'1-O, apostava pel diàleg amb Espanya amb l'aval d'exmembres d'Unió. L'aleshores primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no va dubtar a fer-los una oferta per anar plegats a les eleccions. Les noces es van oficiar en un hotel davant de la seu del PSC al carrer Nicaragua sota el lema "Aliança pel seny i el catalanisme" i van ser l'avantsala de l'aposta per fitxar perfils de centre que Salvador Illa va desplegar quan va aterrar a la Generalitat. Tanmateix, i gairebé deu anys després d'aquella entesa, Units no renuncia a treure el cap per evitar ser engolit per la marea socialista, ara que el PSC governa als quatre nivells de l'administració.

En la negociació pressupostària de 2023, el PSC va posar el focus en les grans infraestructures –com la B-40 i l’aeroport– i el projecte del Hard Rock a Tarragona. Un any després, i mentre malda perquè el Govern compleixi el compromís de desencallar el macrocasino, sobre la taula hi situa tres carpetes diferents: educació, habitatge i seguretat. Aquesta última és al centre de l’acció política dels socialistes des de fa temps, i n'és una prova que el mateix Salvador Illa sol·licités celebrar un ple extraordinari sobre seguretat al Parlament al novembre, una iniciativa que fins aleshores només havia demanat Vox (sense èxit). Fonts socialistes consultades per l'ARA defensen que estan donant pes parlamentari a un tema que preocupa el món local, com ja van identificar a les municipals. Seguretat i neteja van ser els dos principals eixos de la seva campanya. L'ordre i la seguretat apareixen ara com la recepta del PSC per fer forat electoral a un any de les catalanes.

15 de desembre del 2019. Miquel Iceta acaba de revalidar el càrrec de primer secretari del PSC i es dirigeix a la militància amb una proposta per consolidar el creixement del partit a les urnes i intentar guanyar les pròximes eleccions: "Vull estendre la mà a autonomistes i federalistes, a tots els reformistes catalans. Volem fer una coalició que reuneixi totes aquestes forces per fer canviar de rumb la Catalunya d'avui en dia". Els contactes amb diverses formacions, especialment del centredreta, arrenquen des d’aquell mateix moment, però no és fins pràcticament un any després que arriben les negociacions formals. 28 d’octubre del 2020, La Vanguardia: “El PSC explorarà una aliança amb Units, la Lliga Democràtica i Lliures”. Dos mesos després, aquell titular acabava en no-res: l’aliança amb Units, el partit de Ramon Espadaler, es tancava amb els mateixos termes que el 2017, i els partits d’Astrid Barrio i Antoni Fernández Teixidó no apareixien a les llistes del PSC. A través d’una desena de fonts coneixedores de les negociacions, l’ARA reconstrueix l’intent fallit de crear Compromís per Catalunya, el paraigua que Iceta havia ideat per sumar els tres partits i figures independents a la seva candidatura.

Ramon Espadaler (Sant Quirze de Besora, 1963) és líder d’Units per Avançar, que ha reeditat l’aliança amb el PSC de cara a les pròximes eleccions. L’acord el torna a situar de tres a la llista, que liderarà Salvador Illa en lloc de Miquel Iceta.

El PSC tornarà a integrar Units per Avançar a les seves llistes electorals. Fonts coneixedores de les negociacions confirmen a l'ARA que els dos partits han tancat un acord com ja van fer a les autonòmiques del 21 de desembre del 2017 i que, a l'espera de la ratificació de la militància dels socialistes, donarà a Ramon Espadaler una posició de sortida a la candidatura del 14 de febrer. El consell nacional d'Units, de fet, ja ha ratificat amb l’aval del 97% dels membres que el líder del partit sigui el cap de llista de la formació. L'acord arriba després de setmanes en què les negociacions que el PSC també manté amb Lliures i la Lliga Democràtica s'hagin refredat. Fonts d'aquesta última formació, encapçalada per Astrid Barrio, apunten a l'ARA un desacord en els termes de l'entesa electoral que els proposaven els de Miquel Iceta, que va rebutjar des del primer moment una coalició i optava, en canvi, per incorporar a la llista figures del centredreta catalanista com a independents.

"Vull estendre la mà a autonomistes i federalistes, a tots els reformistes catalans. Volem fer una coalició que reuneixi totes aquestes forces per fer canviar de rumb Catalunya". Aquestes van ser al desembre les paraules de Miquel Iceta al final del congrés del PSC, on va revalidar el lideratge del partit. Llavors no aclaria si la coalició havia de ser per concórrer a les eleccions o postelectoral, però gairebé un any després, i quan falten pocs mesos pels comicis –previstos per al 14 de febrer–, el líder socialista posa fil a l’agulla davant l'evident fragmentació i falta d'acord de les forces del centredreta catalanista. Segons va avançar La Vanguardia i ha confirmat l’ARA, Iceta i el secretari d’organització dels socialistes, el ministre Salvador Illa, es reuniran aquest divendres amb representants d’Units per Avançar, la Lliga Democràtica i Lliures per explorar possibles escenaris electorals.

Quan el 2017 el PSC i Units per Avançar van acordar presentar-se junts a les eleccions del 21 de desembre, dirigents dels dos partits es referien informalment a aquella l’aliança com una UTE (unió temporal d’empreses), l’acrònim utilitzat per les companyies que es fusionen per fer un projecte concret. L’objectiu polític de l’excepcional pacte entre els socialistes i la formació hereva d’Unió -que incorporava Ramon Espadaler com a número tres a la llista de Miquel Iceta- era oferir una papereta catalanista i no independentista en un moment de màxima polarització en l’eix nacional. L’empresa, que va permetre al PSC esgarrapar uns quants milers de vots de centredreta, es va repetir amb diverses candidatures a les municipals i va perdre una part del seu caràcter temporal. I ara, segons diverses fonts socialistes, els d’Iceta estarien disposats a allargar l’entesa de cara a les pròximes eleccions catalanes.

El dirigent d'Units per Avançar i tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha explicat en una entrevista a Ràdio 4 que si tira endavant la seva proposta per liderar una confluència catalanista a Catalunya, deixarà les responsabilitats a l'Ajuntament. "Ho faria de manera endreçada", ha apuntat. Ha presentat el nou projecte com una via per sortir de l'actual situació de "bloqueig" i establir "ponts a banda i banda". "Fem una crida a la reconstrucció de tot el que s'ha anat trencant", ha assegurat, i ha obert les portes d'aquest moviment als alcaldes del PDECat "tips" de les "interferències" de l'expresident Carles Puigdemont.

Ara que es tomben estàtues pel seu significat, potser també caldria descavalcar paraules del diccionari. El terme nacionalista per a un partit nou sona antic. El nom, d’entrada, fa mandra per més que subliminarment els entronqui amb un Partit Nacionalista Basc que tornarà a arrasar a les eleccions del 12 de juliol. El nou Partit Nacionalista de Catalunya que demà celebrarà el seu congrés de forma telemàtica té un manifest fundacional que no amaga l’ou. Són un partit que es gronxa pel centre social-liberal sense complexos. Si fa no fa, com el PNB. Són pragmàtics, aposten per la bona gestió i estan convençuts que hi ha un ampli ventall d’homes i dones que se sentiran còmodes en aquest espai que ara no és de ningú. De nínxol, n’hi ha. Diuen que han vingut per quedar-se. Malament rai si algú digués que neix per morir. La seva vida, més o menys llarga, dependrà de qui els financi, de les complicitats públiques que aconsegueixin, dels minuts de Telenotícies i del nombre d’aparicions al FAQS que tingui Marta Pascal al cap de l’any. En la seva comunicació, hauran de desempallegar-se d’algunes etiquetes. Tot i que Pascal i Campuzano van perdre la batalla de Waterloo, el PNC haurà de lluitar per demostrar que no té una executiva d’escindits, rescindits i rancorosos. Esclar que les llufes interessades (per part dels partits i dels mitjans) formen part de la vella normalitat política. Es tracta d’encasellar el rival, des del primer minut, per menystenir-lo. Al PNC, ja abans de començar, els entaforen al sarró dels autonomistes, encara que ells no se’n sentin. Dret a decidir? Sí. Referèndum pactat? Sí. Unilateralitat? No. Marta Pascal, en el seu llibre, diu sense embuts que és independentista. Però, per no prendre mal, s’emmirallen tant en el PNB que els han calcat la mateixa definició per als seus objectius d’ambició de país: “Recuperació de la sobirania nacional plena”. A aquest pas, de candidat a les eleccions al Parlament, podrien presentar l’Urkullu.

]]>

Una nova coalició electoral es dibuixa de cara a les pròximes eleccions al Parlament. El secretari general d'Units per Avançar, Ramon Espadaler, ha assegurat aquest dissabte que la formació veu com una "obligació política i ètica" explorar la "viabilitat de propostes electorals" alternatives al PSC –ara estan dins el seu espai al Parlament i a l'Ajuntament de Barcelona–, i ha situat el grup de Poblet com un dels més "interessants" –tal com va avançar l'ARA–. D'aquesta manera, es dibuixa una opció electoral amb exdirigents de l'antiga CiU, ja que Units representa l'hereva d'Unió i dins de Poblet i hi ha exmembres de CDC i el PDECat com Marta Pascal (encara senadora de JxCat), Carles Campuzano, Lluís Recoder o Jordi Xuclà.

]]>

Moviments al centredreta catalanista davant la convocatòria electoral anunciada –tot i que no concretada amb una data– pel president de la Generalitat, Quim Torra. Units per Avançar, la formació sorgida d'Unió i que lidera Ramon Espadaler, es planteja una aliança per a les eleccions amb l'anomenat grup de Poblet, format per exdirigents de CiU i personalitats alienes a la política. Tal com avança l'ARA aquest dimecres, els impulsors d'aquest col·lectiu defensen ser als pròxims comicis, i el consell nacional d'Units debatrà dissabte que ve la possibilitat de confluir-hi, segons confirmen fonts del partit.

]]>

"Vull estendre la mà a autonomistes i federalistes, a tots els reformistes catalans; volem fer una coalició que reuneixi totes aquestes forces per fer canviar de rumb la Catalunya d'avui en dia". Les paraules de Miquel Iceta aquest diumenge, al final del congrés que el va ratificar com a primer secretari del PSC, anunciaven la voluntat dels socialistes de sumar forces per reforçar el partit com a alternativa a l'actual Govern independentista. La incògnita que va quedar llavors –a quines forces es referia– l'ha resolt parcialment aquest dilluns el mateix Iceta en una roda de premsa a la seu del partit. "Pensem més en sectors polítics que en partits", ha aclarit, si bé ha posat diversos exemples de formacions que van de l'esquerra al centredreta catalanista i amb les quals estaria disposat a trobar-se mitjançant una fórmula encara per determinar.

]]>

Units per Avançar (UxA) reclama al Parlament que impulsi una "Taula per al Diàleg amb tots els grups parlamentaris amb representació" a la cambra. Un cop dictada la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, la formació que lidera Ramon Espadaler considera que "ha arribat el moment de situar el conflicte en el terreny de la política, és a dir, del diàleg i de la negociació, tant Catalunya portes endins com amb el govern d'Espanya". A més, reclamen a l'executiu que surti del 10-N "que assumeixi, sense dilacions i amb totes les conseqüències, el paper que li pertoca en la defensa de l’interès general, com a corresponsable que és de la necessària convivència en el si de Catalunya i també amb el conjunt d’Espanya".

]]>

"Les portes d'Units estan obertes a tothom. No som partidaris d'augmentar l'oferta en l'espai del catalanisme centrat, sinó d'agregar-la". Amb aquestes paraules el secretari general d'Units per Avançar, Ramon Espadaler, ha expressat la seva voluntat de dialogar amb la Lliga Democràtica en una entrevista a 'El Periódico'.

]]> El canvi de rumb de Ciutadans (Cs), que s’ha mogut clarament a la dreta -la marca socialdemòcrata inicial ja queda lluny i el liberalisme cada cop es desdibuixa més- i ha extremat el seu espanyolisme, està tenint conseqüències en el centredreta català no independentista, de nou orfe d’un referent. Lluny de buscar una centralitat a Catalunya, Rivera ha optat sense rubor per fer servir el conflicte català com a trampolí per accedir a la Moncloa, en competència amb els companys de viatge de la ultradreta de Vox i d’un PP que amb Casado, i sota la influència de l’aznarisme, també ha triat la via dura tant en l’eix nacional com en l’ideològic, renunciant així igualment a ocupar a Catalunya l’espai de l’extinta Unió Democràtica de Duran i Lleida. El fitxatge de Cayetana Álvarez de Toledo no genera cap mena de dubte sobre què busca el PP a Catalunya: vots a Espanya. I el fet que Arrimadas hagi posat rumb al Congrés de Madrid és també significatiu. Tot això deixa desatès el flanc català. Com si la dreta espanyola el donés per perdut. De fet, aquest doble moviment de Cs i PP es reflecteix en les enquestes electorals amb una notable pèrdua de suports a Catalunya per a les dues formacions. Segons l’últim CEO, Cs mantindria el suport de les últimes generals, però perdria molts punts si es compara el resultat amb el que Arrimadas va fer a les autonòmiques del 21-D del 2017 convocades per Rajoy. I el PP quedaria en una posició marginal amb un parell de diputats.

]]>

El caràcter excepcional del pacte entre el PSC i Units per Avançar en les eleccions catalanes del 21-D va deixar de ser-ho quan, poc després d’aquells comicis, socialistes i hereus d’Unió van plantejar-se sumar esforços també en pobles i ciutats. Fruit d’aquella reflexió, les dues formacions aniran de bracet en diverses candidatures a les municipals del maig -inclosa la de Barcelona-, però no ho faran, en canvi, a les generals. Segons ha pogut saber l’ARA, la possibilitat de concórrer junts el 28-A va ser valorada pels dos partits, però les diferències ideològiques van fer impossible un nou acord. Sense una aliança amb el PSC, i tampoc amb cap altra força política, els de Ramon Espadaler no es presentaran als comicis estatals.

]]>

El líder d'Units per Avançar, Ramon Espadaler, ha descartat aquest dilluns al matí la possibilitat de concórrer a les eleccions europees del pròxim 26 de maig de la mà del PSC i, per tant, veu "difícil" que Units per Avançar pugui presentar-se a aquests comicis.

]]>

Units per Avançar (UxA), la formació que lidera Ramon Espadaler i que va concórrer a les últimes eleccions catalanes amb el PSC, ha reclamat l'ingrés al Partit Popular Europeu, al qual ja pertanyia Unió Democràtica, formació mare de molts dels fundadors d'UxA. Un cop formalitzada la sol·licitud d'incorporació com a membre del PPE, el partit participa com a convidat en el congrés europeu que va començar dimecres i continua aquest dijous a Hèlsinki (Finlàndia).

]]>

El secretari general d'Units per Avançar, Ramon Espadaler, ha afirmat aquest dimecres que, "a diferència de Rajoy que volia vèncer, Sánchez vol convèncer", però ha tornat a reclamar al president espanyol "coratge polític" per oferir una "proposta concreta" per a Catalunya. Ho ha fet després de reunir-se a Madrid amb la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, a la qual ha presentat el pacte d'Estat que la formació hereva d'Unió planteja per a un millor encaix de Catalunya a Espanya.

]]>

Una delegació d'Units per Avançar, encapçalada pel seu líder, Ramon Espadaler, s'ha reunit aquest dilluns a Bilbao amb el PNB per explicar la seva proposta d'elaborar "un pacte d'estat" per resoldre la situació a Catalunya. En un comunicat, ha explicat que la trobada ha durat una hora i mitja, i ha servit per analitzar la situació política i econòmica al País Basc, Catalunya i la resta de l'Estat, i especialment "el conflicte actual entre Catalunya i Espanya".

]]>