De totes les monarquies del golf Pèrsic que han patit els atacs de l'Iran des que Washington va iniciar la guerra, l'Aràbia Saudita és la que es troba en una posició més confusa, immers en un autèntic dilema estratègic. Entre altres raons, perquè és el país més gran i poderós de la regió, el que té un vincle més antic i estret amb els Estats Units, però el que, juntament amb l'Oman, ha patit menys la ira del règim dels aiatol·làs. Almenys, fins ara. Per això, s'han publicat notícies contradictòries sobre com i quan voldria Riad que acabés el conflicte bèl·lic, i quina podria ser la seva futura estratègia de seguretat, atès el fracàs de l'actual.

El príncep saudita Mohammed bin Salman (MBS) somriu molt. És un Trump de maneres sofisticades, maquiavèl·lic. Pot ser encantador, pot ser sanguinari. Astut. La comunitat internacional el va acusar d'ordenar el 2018 l'esquarterament del corresponsal del Washington Post, Jamal Khashoggi, ciutadà saudita. També va ser acusat d'espiar i fer xantatge a líders i polítics occidentals. Durant un temps, va quedar aïllat. Però l'Aràbia Saudita té massa rellevància econòmica i geoestratègica: té petroli, és enemic de l'Iran, els frustrats acords d'Abraham per normalitzar les relacions del món àrab amb Israel, les bases militars... Joe Biden ja va anar a Riad a rehabilitar-lo.

Enmig d'unes tensions elevades i després que Washington retirés l'ajuda militar a Ucraïna, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha arribat a l'Aràbia Saudita per reunir-se amb el príncep hereu, Mohammed bin Salman, en la primera trobada d'una setmana que pot ser clau en les negociacions per a un alto el foc. Aquest dimarts està previst que una delegació ucraïnesa es reuneixi a la ciutat de Jidda amb representants estatunidencs després de la trencadissa de l'accidentada visita de l'ucraïnès a la Casa Blanca. Zelenski arriba amb la intenció de proposar als Estats Units una treva parcial, marítima i aèria, tal com va avançar la setmana passada en un comunicat públic dirigit a Washington.

Les suposades reformes socials i econòmiques del regne de l'Aràbia Saudita que impulsa l'hereu al tron, el príncep Mohammed bin Salman –responsable intel·lectual de l'assassinat del periodista opositor Jamal Khashoggi–, no només passa pels negocis de la Federació Espanyola de Futbol de l'època de Luis Rubiales i la Supercopa, a canvi de molts diners i cap pregunta. L'estratègia de diversificació de l'economia rere l'anomenat programa Visió 2030 –destinat a reduir la dependència del país dels ingressos petroliers– també es vincula directament amb el foment del turisme.

L'Aràbia Saudita i Israel s'encaminaven cap a la normalització de relacions amb l'impuls dels Estats Units a passos de gegant. La monarquia saudita treballava amb l'equip de Joe Biden els detalls d'un acord de seguretat i un programa nuclear a canvi del reconeixement de l'estat jueu, que seria una fita importantíssima per a Israel, i alhora aïllaria encara més l'Iran i els seus satèl·lits. Un tren de gran velocitat que podria descarrilar. Més enllà de la retòrica, la qüestió palestina semblava secundària. El terratrèmol provocat per l'ofensiva inèdita de Hamàs de dissabte ha aturat per ara tots aquests passos i ha posat de nou el problema palestí en primer pla.

La Copa del Món de Qatar del 2022 va ser viscuda de forma ambivalent als palaus i els platós de l'Aràbia Saudita. D'una banda, no podien ignorar l'orgull compartit dins el món àrab sencer per haver assolit diverses fites històriques: el primer Mundial organitzat per un país àrab, l'arribada a semifinals del Marroc, la mateixa victòria saudita davant l'Argentina... De l'altra, l'alegria era limitada perquè el principal beneficiat era Qatar, el seu rival regional i a qui va sotmetre a un fallit bloqueig entre el 2017 i el 2021. La conclusió a què va arribar el príncep hereu i home fort del règim, Mohamed bin Salman, era que calia copiar l'estratègia qatariana, que també havia aplicat l'altra petromonarquia veïna, els Emirats Àrabs Units.

En moltes capitals occidentals, el príncep hereu i líder de l’Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, és rebut com un dirigent jove i ferm, decidit a impulsar una agenda aperturista enfocada a transformar l’economia i la societat d’un regne absolutista tradicionalment associat al petroli i a un seguit de normes ultraconservadores. Grups de drets humans i activistes, però, fa anys que denuncien que aquests canvis s’estan produint de forma igualment autoritària i sense concessions polítiques. I insisteixen que Bin Salman ha governat el país amb una contundència insòlita des que va convertir-se en la figura més poderosa de l’estat.

L'administració Biden ha sortit al rescat del príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, per salvar-lo del judici a què s'enfronta als Estats Units per l'assassinat del periodista i opositor Jamal Khashoggi. Una resolució dels advocats del departament de Justícia dictamina que l'autòcrata hauria de tenir immunitat en el procés, basant-se en la seva nova condició de primer ministre. Així, no podrà ser jutjat als Estats Units, per més que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units –igual que els de Turquia– determinessin que el príncep va ser qui va donar l'ordre de matar-lo.

El príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed Bin Salman, ha continuat aquest dijous la seva petita gira europea –i la seva rehabilitació internacional– amb un "sopar de feina" a París amb el president francès, Emmanuel Macron. Dimecres va visitar a Atenes el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis. Macron i Bin Salman han parlat sobre energia, però també sobre el programa nuclear iranià. El president francès, desitjós d'un tracte favorable en matèria energètica, però molt criticat per redimir públicament el príncep, també ha plantejat la qüestió dels drets humans, segons ha esmentat l'Elisi en un comunicat aquest divendres al matí.

La guerra a Ucraïna ha acabat amb l'ostracisme del príncep saudita Mohamed bin Salman, conegut com a MBS. El president nord-americà, Joe Biden, ha aterrat aquest divendres a Jiddah, on s'ha trobat amb l'hereu dels Saüd i el seu pare, el rei Salman bin Abdulaziz. Fa només dos anys, durant la campanya presidencial, Biden va prometre convertir els saudites en "els pàries que són en realitat". Llavors, l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi a Istanbul planava sobre MBS, a qui la CIA encara fa responsable de l'assassinat. Però els temps han canviat i, amb la crisi energètica causada pel conflicte d'Ucraïna, els Estats Units volen garantir-se el subministrament de petroli saudita. I a bon preu.

“Tinc un dilema moral terrible. El meu somni era perdre de vista el nostre propietari, que ha ensorrat el club. I ara que arriben uns nous propietaris resulten ser una dictadura”, explicava Norman Riley al podcast de futbol True faith. El Newcastle United, un dels clubs amb més tradició d’Anglaterra, ha estat negociant la compra a mans d’un consorci del qual forma part el príncep de la corona saudita, Mohammed bin Salman, un acord de més de 340 milions d’euros que podria convertir el club del nord-est d’Anglaterra en un dels equips més potents de la Premier League. Però diferents actors han torpedinat un acord que generava debats morals entre els aficionats. Finalment, el consorci de l’Aràbia Saudita, PCP Capital Partners, ha anunciat que renuncia al seu intent per comprar el Newcastle United.

Nova ombra de sospita sobre Mohamed bin Salman, príncep hereu de l'Aràbia Saudita i, segons tots els indicis, l'home al darrere de l'assassinat del columnista de The Washington Post Jamal Khashoggi, desaparegut a l'interior del consolat de l'Aràbia Saudita a Istanbul el 2 d'octubre del 2018. Un missatge de WhatsApp enviat el maig d'aquell mateix any des del número de telèfon del príncep al del propietari d'Amazon, Jeff Bezos, considerat l'home més ric del món, hauria introduït un virus al seu mòbil que va permetre piratejar-li una bona part de la informació que contenia, segons ha informat aquest dimecres el rotatiu britànic The Guardian.

La reunió entre la reina Màxima d'Holanda i el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, durant la cimera del G-20 al Japó ha suscitat una gran polèmica entre ciutadans, polítics, periodistes i ONG holandeses, especialment pel fet d'haver ignorat el cas de l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi, que va tenir lloc l'octubre passat al consolat del seu país a Istanbul. El Parlament holandès ha demanat explicacions al govern –responsable polític de les actuacions dels reis d'Holanda– per autoritzar aquesta reunió de divendres a Osaka i ha convocat un debat urgent per a dilluns a la tarda per discutir l'assumpte i escoltar els arguments de l'executiu .

El príncep hereu Mohammed bin Salman, de l’Aràbia Saudita, va autoritzar una campanya secreta per silenciar els dissidents que va incloure la vigilància, el segrest, la detenció i la tortura de ciutadans saudites. L'operació es va orquestrar més d’un any abans de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi al consolat d'Istanbul, segons fonts pròximes al cas.

L'assassinat del periodista Jamal Khashoggi el 2 d'octubre passat al consolat de l'Aràbia Saudita a Istanbul serà investigat per un equip d'experts en drets humans de l'ONU. L'experta en execucions extrajudicials i arbitràries encarregada de liderar la investigació, Agnes Callamard, ha aterrat aquest dilluns a Ankara juntament amb una advocada i un metge forense. Els experts estudiaran sobre el terreny els detalls i les circumstàncies de la mort del periodista dissident amb el príncep hereu saudita, Bin Salman, qui, segons totes les hipòtesis, seria el màxim responsable del crim.

Gairebé dos mesos després del seu assassinat, l’allargada ombra de Jamal Khashoggi persegueix el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman. A Tunis, la societat civil es va mobilitzar ahir per expressar el seu rebuig a la visita de l’home fort de la monarquia saudita, que està de gira per diversos països àrabs aliats. A Buenos Aires, l’acollida que l’espera divendres a la cimera del G-20 pot ser també agitada, sobretot des del punt de vista legal. La justícia argentina estudia si accepta una demanda presentada per l’ONG Human Rights Watch que l’acusa de tortures a activistes saudites i crims contra la humanitat per la intervenció militar al Iemen.

L'organització Human Rights Watch ha demanat al jutge federal argentí Ariel Arijo que obri una investigació i detingui el príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman, aprofitant el seu viatge a Buenos Aires divendres per participar en la cimera del G-20, a causa de la seva possible implicació en crims de guerra al Iemen i en l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi, que va desaparèixer el 2 d'octubre al consolat saudita d'Istanbul.

Avui ens hem llevat amb una imatge pertorbadora: la façana de la seu nacional d’Òmnium, al carrer Diputació de Barcelona, pintada amb esvàstiques. No hi ha signe més repugnant. El tornem a veure perquè el feixisme s’ha fet explícit. Però, precisament per això, queda clar contra qui va l’extrema dreta, què és el que amenaça: amenaça la cultura i la llibertat.

Poc després que el periodista Jamal Khashoggi fos assassinat el mes passat, un membre del comando executor va agafar el telèfon per demanar al seu interlocutor "digues al teu cap que està fet". El "cap" se sospita que era el príncep hereu Mohammed bin Salman de l'Aràbia Saudita, segons tres persones que han sentit l'enregistrament de l'assassinat del redactor recollit per la intel·ligència turca.

El príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, ha tornat a demostrar que amb diners tot és possible. L'última adquisició de l'hereu a la corona saudita ha sigut un castell francès valorat en 275 milions d'euros, segons publica aquest dilluns el diari 'The Guardian'.