Fer un vídeo titulat 'Aquesta és l’Espanya real' és un mal negoci. Primer, perquè 'dime de qué gallardeas y te diré de qué careces', o sigui que anar pel món recordant que ets una democràcia plena ja explica el complex que arrossegues. Però també és un mal negoci perquè el vídeo estava pagat pel govern espanyol amb la intenció de reforçar la moral hispana davant el judici dels presos polítics. I bé, només han hagut de passar un parell de dies i l’Espanya real ha aparegut en la seva millor tradició de l’“España de charanga i pandereta”, com va escriure Machado. A la sortida de la presó de Soto del Real el president del Parlament va explicar que, durant l’ingrés a la presó de Soto del Real, als presos polítics els van requisar roba de color groc, fotos familiars en què apareixien llaços grocs i algun exemplar de la revista ‘El Jueves’. Això, en el terreny simbòlic. En el terreny real, als presos no els van donar fins ahir els ordinadors on tenen tota la causa. I l’advocat de Sànchez, Turull i Rull va demanar una llibertat alternativa a la presó mentre duri el judici per evitar el trasllat, cada dia, de la presó al tribunal, en vehicles policials, després del trasllat de Brians a Soto del Real, que considera “humiliant i degradant”. I cita des del vídeo de mofa del guàrdia civil fins a l’espai reduït on van haver de seure, “més propi de reclusos d’alta perillositat que no pas de parlamentaris pacífics que sempre han comparegut a les citacions”. En el seu article d’avui, Salvador Cardús recorda que el trasllat dels presos no complia ni la normativa europea de transport del bestiar. I, si volen una cirereta per al pastís, resulta que a Soto del Real no posen la calefacció i hi fa molt de fred. Hi ha un gen a la política espanyola que demana humiliar l’adversari.

Les bufandes, samarretes i peces de roba de color groc que portaven els aficionats durant la final de la Copa Libertadores a Madrid podien comportar un "risc evident per a la seguretat i integritat dels assistents". És l'argument que el Senat ha donat per justificar el decomís de nombroses peces grogues als seguidors del Boca Juniors durant la Libertadores a Madrid, el mes de desembre passat.

La unitat d'acció, la solidaritat i la responsabilitat del món casteller han tornat a quedar paleses a través del conflicte viscut aquests últims dies pels Bordegassos de Vilanova, apartats del rodatge d'un vídeo per lluitar contra el càncer infantil a causa del color groc de la seva camisa. Si bé la productora contractada per l'Hospital Sant Joan de Déu va reaccionar argumentant criteris creatius i va convidar altres colles que fessin servir els colors corporatius –blau, rosa i grana–, ara són aquestes colles les que han decidit posar-se al costat dels Bordegassos i han renunciat a participar en l'espot. Dos dies després que els Castellers d'Esplugues fessin pública la seva renúncia publicant un comunicat en el qual expressen que no comparteixen els motius que han deixat fora del rodatge la colla vilanovina.

Els últims dies la colla castellera dels Bordegassos de Vilanova s'ha trobat enmig de la polèmica del color groc després de fer-se públic que havia estat vetada per una productora amb la qual havien pactat el rodatge d'un espot publicitari per a l'Hospital de Sant Joan de Déu, a causa, precisament, del color de les seves camises. L'agrupació, que ha rebut el suport de nombroses colles i personalitats, ha publicat ara un vídeo reivindicant aquesta peça de vestir com a signe identitari dels seus 46 anys d'història.

Després que dijous la colla castellera dels Bordegassos de Vilanova fes pública la seva indignació per haver estat vetada pel rodatge d'un espot publicitari de l'Hospital de Sant Joan de Déu que ja havien pactat a causa del color groc de les seves camises, gran part del món casteller els ha volgut mostrar el seu suport. Els del Garraf han rebut missatges de solidaritat de part d'altres agrupacions, de personalitats com ara Lluís Puig i Gordi, exconseller de Cultura, i de la mateixa Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, que s'ha posat a la seva disposició en el cas que calgui emprendre alguna mesura col·lectiva. En aquesta línia, els Castellers d'Esplugues s'ha posicionat del costat dels Bordegassos a través d'una nota de premsa en la qual anuncien també la seva renúncia a participar en aquest rodatge, pel càncer infantil, després que la productora els contactés, segons expliquen, amb un argument diferent al que van fer públic els vilanovins.

Bon temps, més hores de llum, proximitat de les vacances... Aquests són alguns dels ingredients del còctel perfecte que fa que els experts considerin el dia 20 de juny el dia més feliç de l'any. Un grup de meteoròlegs i psicòlegs han ideat una fórmula que combina les variables que influeixen positivament i fan que avui se celebri el que s'ha anomenat Yellow Day. Per fer-ho, els experts sumen l'increment de les temperatures amb la perspectiva de tenir a prop dies lliures i la paga extra –en alguns casos–, ho divideixen entre les hores del dia treballades i, finalment, ho multipliquen per l'augment de les hores de llum. El resultat? Més motivació i satisfacció personal i, al cap i a la fi, més felicitat.

No fa riure que et prohibeixin, color groc. És absurd, és ridícul i és grotesc, però no és només això. És un símptoma d’aquesta espiral d’autoritarisme desbocat en què vivim des de l’1-O. Els colors, igual que les idees que no són la seva idea, es poden tenir, però no es poden exhibir. T’acusaran, color groc, de despertar les camises blaves i fer-les sortir de l’armari.

“Mirallet, mirallet, qui és la més d’esquerres d’aquest regne?”, preguntava la madrastra. I ell sempre li contestava: “D’aquestes valls i més enllà d’aquelles serres, sou vós, senyora, la més d’esquerres”. Fins que un dia, el mirallet li va donar la resposta que tothom coneix: “Des dels cops de porra al cap de cada votant, la Blancaneu és més d’esquerres, vós només equidistant”. I va ser quan la madrastra va cridar el patge suprem i li va dir que la dugués al bosc i li arrenqués el cor separatista. Però el patge suprem va ajuntar les causes en una i va dir-li que si no tornava pel palau la deixaria viure. I així va ser com la Blancaneu va trobar-se amb set homenets als quals els havien aplicat el 155. I es va dedicar a fer com la dona de l’Albiol: a rentar-los la roba.

Els gira-sols de Van Gogh. El plàtan de la Velvet. El submarí dels Beatles. El Bob Esponja. Els Simpson. El Pikachu i els Minions. El Piolín. L’Smiley. Les pilotes de tennis. La granota de l’Uma Thurman a Kill Bill i la de Bruce Lee a Joc amb la mort. La portada d’ Atletes, baixin de l’escenari dels Manel. Els pòsters de la sèrie Utopia. El blat de moro. El polo de llimona. Les lletres d’Ikea. L’impermeable del capità Pescanova. La mostassa. Els autobusos escolars dels Estats Units. Els taxis de Nova York i els de Barcelona. Els pots de Nesquik i l’etiqueta de Cacaolat. Winnie the Pooh. La pinya. L’elàstica de la canarinha. L’arròs amb safrà. Els canaris. El mallot de Chris Froome als últims Tour de França. El programa d’humor de Takeshi Kitano. L’abella Maia. La samarreta dels Lakers. Els cascs d’obra. La guia telefònica. El món d’Albert Espinosa. Els aneguets de goma. El vestit de Jim Carrey a La màscara. La truita a la francesa i la de patates. La llum de les bombetes d’incandescència. Les bústies de correus. La llimonada. El jersei del Charlie Brown. Algunes fulles a la tardor. El formatge emmental. Les Timberland. Els vehicles de DHL. Les tanques del carrer. El préssec en almívar. Els calamars a la romana. Els camagrocs i els rossinyols. El fish and chips. Els pollets de la mona de Pasqua. La mantega, el raïm i l’oli d’oliva. Les franges verticals dels llapis Staedtler. El tequila reposado. La camisa del Caillou. La roba amb què va morir Molière. La línia 4 del metro. Les girafes. Els tigres, els guepards, els lleopards. El Marsupilami. Els cabells del Son Goku quan es converteix en Super Saiyajin. El Pacman. Els barrets de palla i els camps de blat a l’estiu. La llum del sol. Els nachos i la Coronita. El cinturó del Batman. Els ninots de Lego. El tupè del Tintín i el bigoti de l’Astèrix. El bec de l’ànec Donald. Les llaunes de Schweppes. La petxina de Shell. La ema de McDonald’s i les seves patates fregides. Les capses de te Lipton. L’escut de Ferrari. La crin del Jolly Jumper. La essa de Superllopis. Els Corn Flakes. El logo de Bic. Els subratllats fluorescents dels papers de Bárcenas. Els post-its. La dent de lleó, la ginesta i la mimosa. La roba de protecció química de Walter White a Breaking bad. El vestit d’Emma Stone a La La Land i el d’Emma Watson a La bella i la bèstia. La camisa del Woody de Toy Story. El camí d’ El Mag d’Oz. El sofre. Els cabells de la Madonna, els de Boris Becker i els de Boris Johnson. El cartell de Petita Miss Sunshine. El Big Bird de Barri Sèsam. La faldilla de la Blancaneus. El segon riu més llarg de la Xina. Els quadres de Roy Lichtenstein. Els cabells de la Venus de Botticelli. Miró, Mondrian, El petó de Klimt. Els emojis del Whatsapp. El tractor de Zapato Veloz. La fitxa del parxís. El Diccionari de la llengua catalana Albertí. Els semàfors de Barcelona. Les armilles reflectores. El contenidor dels envasos. Les ambulàncies del SEM. Les novel·les policíaques de La Cua de Palla. La teletubbie Laa-Laa. El Pantone Lemon Tonic. L’allioli. L’equipació del Vila-real. Les ampolles de lleixiu. El tren que va de la Tor de Querol a Vilafranca de Conflent. Els tramvies de Lisboa. Les cintes mètriques. El llacet prohibit per la junta electoral. El primer hit dels Coldplay.