El Tribunal Suprem s'oposa a concedir un segon indult a l'exvicepresident Oriol Junqueras, així com als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per perdonar-los les penes d'inhabilitació arran de la condemna per l'1-O. Es tracta de la petició d'indult presentada per un ciutadà particular per aixecar la pena d'inhabilitació a Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, que els impedeix concórrer com a candidats a les eleccions o ocupar càrrecs públics fins a l'any 2031 en el cas de Junqueras, i el 2030 per a la resta d'exconsellers. Cal recordar que el Suprem els va negar l'amnistia pel delicte de malversació.

L'anunci del ministre de Justícia espanyol sobre la tramitació dels indults als presos polítics protagonitza la portada ARA del dijous 23 de setembre de 2020. "El ministre de Justícia obre la via dels indults", diu el titular principal. També es destaquen els temes següents:

"Pressió dels comuns perquè es reformi el delicte de sedició", diu el titular principal de la portada de l’ARA del dilluns 3 d’agost del 2020. També s'hi destaquen els temes següents:

La decisió de revocar el tercer grau a les persones empresonades pel Procés ha estat argumentada, en part, per la seva manca de “rehabilitació” o “reeducació”, quan ningú sap exactament quina hauria de ser la manera de procedir amb persones condemnades per sedició, un delicte amb connotacions polítiques i sense precedents semblants. ¿S’han de penedir en públic? ¿Han de rectificar el que han dit? ¿Seria suficient afirmar que renuncien a les vies unilaterals? ¿Hi ha exemples de com fer una cosa d’aquest tipus? Sembla que no, pel que fa a la darrera pregunta, almenys a Espanya. Vist això, vull explicar una experiència personal, en un context totalment diferent, per si pot inspirar els jutges i fiscals.

La defensa del president de la Crida, Jordi Sànchez, ha presentat aquest dimecres un recurs contra la suspensió del règim de tercer grau que tenia i que l'ha forçat a tornar a ingressar a la presó. A l'escrit, dirigit al jutjat de vigilància penitenciària que va acceptar la petició de la Fiscalia de revocar el seu progrés i el de quatre presos polítics més a un règim de semillibertat, demana que s'anul·li la suspensió cautelar del tercer grau.

El jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya ha acceptat la petició de la Fiscalia i ha suspès el tercer grau –amb efectes immediats– de cinc dels presos polítics: Romeva, Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. El moviment de la Fiscalia provincial de Barcelona contra el tercer grau dels presos polítics s'ha produït aquest mateix matí. Aquest dimarts el ministeri públic ha recorregut davant la jutge de vigilància penitenciària el tercer grau de sis dels presos i ha reclamat que se suspengui immediatament el règim de semillibertat en què es troben des del passat 14 de juliol i que fa que només vagin a la presó a dormir de dilluns a dijous.

La Fiscalia ha presentat un escrit d'oposició a l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari a Raül Romeva per sortir a treballar, en la línia del que està fent amb la resta de presos independentistes. El ministeri públic insisteix a parlar de "segon grau i mig" i subratlla que Romeva "no assumeix el caràcter delictiu de la seva conducta". També es queixa que no ha fet cap tractament, i considera que treballar en una entitat de cooperació entre Catalunya i Bòsnia no tindrà cap efecte en aquest sentit. És més, la Fiscalia aprecia "certa similitud" entre la feina que farà i la que realitzava com a conseller, "que no li va impedir cometre el delicte". Serà la jutge de vigilància penitenciària la que decideixi si accepta o no l'esmena de la Fiscalia, tot i que aquesta mateixa setmana ha rebutjat els arguments que el ministeri públic oferia contra la sortida de Cuixart.

"Després de 841 dies sense llibertat". L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha sortit aquest dijous al matí per primera vegada de la presó de Lledoners, en aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. La junta de tractament del centre penitenciari va acordar que Forn pogués sortir per treballar. En una piulada, Forn, ha volgut recordar els "841 dies" que porta empresonat i ha donat les "gràcies" a les persones que li han donat suport.

Si alguna cosa no li ha faltat al Parlament en els últims anys ha estat l’emoció dels dies greus. Però la sessió d’ahir va tenir alguna cosa d’insuperable. Els compareixents caminaven pels solemnes passadissos de la Ciutadella flanquejats per una muralla de càmeres i flaixos, discretament vigilats pels Mossos i, per un moment, no semblaven presos, sinó estrelles. Dos anys després de l’últim cop, encara que fos per un dia, es posaven americana i corbata, la insígnia de conseller i, ben bé com si fos ahir, se situaven davant el micròfon a fer política, que és gairebé tant com dir a fer la seva vida.

L’exconseller d’Interior Joaquim Forn ha estat el quart dels presos polítics en comparèixer aquest dimarts al Parlament, l'endemà del trencament entre JxCat i ERC que es va fer evident a la cambra catalana. "Fa 27 mesos que soc a la presó i em sento amb el dret i l'obligació de reclamar que abandonem els partidismes i els tacticismes", els ha dit als dos partits de Govern –ell forma part de JxCat–. "Una part majoritària de la societat ens demana unitat", ha insistit, en la línia del que també ha expressat Jordi Turull durant la seva intervenció: "Hem arribat més lluny que mai. Som més gent que mai".

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, i l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, utilitzaran el camí plantejat pel magistrat Manuel Marchena per permetre que Oriol Junqueras pugui assumir la condició d’eurodiputat en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de desembre, segons fonts judicials. Marchena, president del tribunal que va jutjar el Procés, va assenyalar aquest camí en un escrit amb la seva firma que va enviar a Luxemburg el 14 d’octubre juntament amb la flamant sentència contra els líders independentistes.

Els quatre fiscals del Tribunal Suprem van elevar ahir al magistrat instructor Pablo Llarena un escrit que, segons fonts judicials, té com a objectiu més urgent evitar que el jutge de primera instància de Brussel·les, Jan Coppens, desestimi ràpidament l’euroordre contra Carles Puigdemont i Toni Comín després de les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de la setmana passada sobre Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.

Avui a l’ARA publiquem dues informacions importants que, en el fons, van enllaçades. Ernesto Ekaizer avança que el Tribunal Suprem sentenciarà sedició per unanimitat de tot el tribunal. Es veu que el jutge Manuel Marchena descarta el delicte de rebel·lió, que és el delicte que plantejava l’instructor Pablo Llarena, perquè entén que no s’ha pogut acreditar durant les 52 sessions del judici oral cap pla d’alçament violent i públic per obtenir la independència de Catalunya.

La Junta Electoral de Zona (JEZ) ha donat 48 hores a l'Ajuntament de Girona perquè despengi la pancarta de suport als presos independentistes de la façana del consistori. El requeriment arriba en resposta a les denúncies que s'han presentat que reclamen que es garanteixi la neutralitat davant les eleccions generals del 10-N. Entre aquestes denúncies, destaca la que va interposar Ciutadans, que ja ha portat davant la JEZ més d'una vintena d'ajuntaments de la demarcació.

Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, s'ha fet sentir mitjançant una carta llegida aquest dijous a Dublín, ciutat que acull la Plataforma Dublín 2019 de Defensors de Drets. Aquest és un esdeveniment biennal organitzat per l'ONG especialitzada en drets humans Front Line Defenders que ofereix l’oportunitat de reunir experts d’arreu del món. Personalitats com l'Alta Comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet; el relator especial de Nacions Unides per als Defensors dels DDHH, Michel Forst; i el ministre d'Afers Exteriors irlandès, Simon Coveney, han assistit a la cita.

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha opinat en una entrevista a RN4 que "seria millor" que els presos polítics que van liderar les llistes de l'espai postconvergent en les últimes eleccions espanyoles (Jordi Sánchez a Barcelona, Jordi Turull a Lleida i Josep Rull a Tarragona) no formin part de la contesa electoral del 10 de novembre perquè "estaran a punt de ser inhabilitats" i pel context polític i judicial, amb la vista posada a la sentència del judici al Procés.

A menys d'una setmana de la Diada, l'expresident de l'Assemblea i diputat de JxCat al Congrés, Jordi Sànchez, així com el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, fan una crida a la ciutadania a mobilitzar-se. "Només la constància ens farà lliures", ha manifestat Sànchez aquest divendres al matí a través d'un comunicat des de la presó de Lledoners.