En plenes negociacions per a la investidura a Madrid, l'expresident Carles Puigdemont se la jugarà en el seu viatge aquest dilluns a la Catalunya Nord per assistir a la Universitat Catalana d'Estiu, on coincidirà amb el president Pere Aragonès i els expresidents Jordi Pujol, José Montilla i Quim Torra. És el primer cop que abandona Waterloo des que el juliol passat una sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) li va retirar la immunitat. Ho farà en ocasió d'un homenatge pels 50 anys de la mort del músic Pau Casals, a l'Abadia de Sant Miquel de Cuixà, que pertany administrativament al municipi de Codalet, a la comarca del Conflent.

Pablo Llarena no emetrà noves euroordres contra Carles Puigdemont i Toni Comín de manera imminent. Després de la petició de la Fiscalia aquest dilluns, que es va sumar la de l'acusació popular de Vox, el magistrat instructor ha emès una providència on resol que no prendrà una decisió fins que la justícia europea es pronunciï sobre els eventuals recursos dels eurodiputats de Junts contra la retirada de la seva immunitat. Tenint en compte que l'expresident i l'exconseller a l'exili tenen marge fins al 15 de setembre per recórrer contra la sentència i sol·licitar que se'ls retorni cautelarment la protecció, previsiblement no hi haurà noves euroordres durant les negociacions entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez.

Jornada clau per al futur de les euroordres. La sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha debatut aquest dimarts sobre les preguntes que el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va elevar a Luxemburg després que les autoritats judicials de Bèlgica rebutgessin l'extradició de l'exconseller Lluís Puig. L'objectiu de Llarena era esclarir les seves opcions per a l'extradició de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. I, en la primera jornada d'examen del cas, ha trobat en la Comissió Europea el principal aliat. Com a guardià dels tractats i les normes de la Unió Europea, l'executiu comunitari ha defensat el posicionament espanyol i una interpretació del marc europeu que regula les ordres de detenció el màxim d'automàtica possible. Segons la Comissió, Bèlgica no hauria d'haver entrat a valorar si Puig tindria o no un judici just a Espanya per rebutjar l'euroordre, perquè a Espanya "no hi ha cap problema sistèmic d'estat de dret".

Jornada fonamental a Luxemburg per a l'estratègia judicial dels líders independentistes exiliats. Aquest dimarts, la sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) acull la vista sobre les preguntes que el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va presentar ara fa un any després que la justícia de Bèlgica rebutgés extradir l'exconseller de Cultura Lluís Puig. Llarena va presentar fins a set qüestions prejudicials que, a grans trets, demanen si Bèlgica pot posar en dubte que a Espanya es respectin els drets fonamentals de la persona reclamada i si Bèlgica podia qüestionar les competències del Suprem a l'hora d'emetre les euroordres. Aquests són dos dels arguments que el jutge belga va esgrimir per rebutjar l'extradició de Puig i que anticiparien els que podria donar també per a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Aquest dilluns la jutge del Tribunal d'Apel·lacions de Sàsser, Plinia Azzena, haurà de decidir si tramita o no l'ordre europea de detenció i entrega (OEDE) emesa pel seu col·lega del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i, per tant, si lliura a Espanya l'expresident Carles Puigdemont. No és la primera vegada que la justícia italiana s'enfronta a una euroordre, però el context polític del cas fa que la col·laboració entre les dues magistratures tingui pocs precedents. La cooperació entre els sistemes judicials d'Itàlia i Espanya és anterior a l'entrada en vigor de l'Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia europeu (ELSJ) i fins ara gairebé sempre s'havia produït en un context de delictes vinculats amb el crim organitzat o el narcotràfic. L'any 2000 els governs de Roma i Madrid van signar un acord "pioner" per crear un espai de cooperació judicial, el primer d'aquest tipus assolit entre dos països socis a la UE. Es tractava d'un protocol que "enfortia la cooperació entre els dos països en els diferents moments de l'extradició, facilitant el lliurament dels infractors", va explicar el llavors ministre de Justícia, Ángel Acebes.

L'expresident de la Generalitat i ara eurodiputat Carles Puigdemont ha triat l'1 d'octubre per demanar a la justícia europea que li retorni la immunitat parlamentària. El Tribunal General de la Unió Europea ha notificat aquest divendres que la defensa del líder de Junts ha demanat formalment mesures provisionals per recuperar la immunitat, com ja van avisar que faria després de ser detingut a l'Alguer. Puigdemont té cita el dilluns 4 d'octubre davant la jutge de Sàsser, que va ordenar el seu alliberament després que l'expresident passés una nit a la presó de Sardenya.

Si no hagués sigut per la bandera italiana que onejava a la presó de Bancali (Sardenya) i els carrabiners que envoltaven el centre penitenciari, la imatge de Carles Puigdemont, amb camisa i americana, sortint de la presó hauria pogut ser ben bé la de l'abril del 2018 a Alemanya. Allà l'expresident també va ser detingut a la frontera i va sortir al cap de dotze dies de Neumünster pendent de si l'entregaven a Espanya. Divendres el líder de Junts va repetir la mateixa seqüència, però en menys de 24 hores: va ser detingut dijous al vespre a l'aeroport de l'Alguer i el van deixar lliure divendres a la tarda després de passar la nit en una presó sarda. Ara s'obre un procés d'extradició a Itàlia, però a diferència de fa tres anys, quan encara no era eurodiputat, podrà viatjar lliurement per Europa fins que hi hagi una decisió. El 4 d'octubre ha de comparèixer davant la justícia de Sardenya per conèixer-la.

La carpeta de les euroordres ja està sobre la taula del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i no a petició dels exiliats, sinó del magistrat instructor de la causa contra ells, Pablo Llarena. Aquest dimarts el Tribunal de Luxemburg ha comunicat que ha admès a tràmit les qüestions prejudicials sobre les euroordres que Llarena va elevar a la justícia europea. Ho va fer el mateix dia que l'Eurocambra va retirar la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i, de fet, no va ser una mera coincidència, sinó el primer pas per extradir-los després de quedar-se sense privilegis parlamentaris. Concretament, Llarena va demanar al TJUE que aclareixi els límits que tenen els tribunals dels estats membres per rebutjar les euroordres. Primer va ser la justícia alemanya, després l'escocesa i finalment la belga –va rebutjar l'extradició de Lluís Puig– les que han denegat les euroordres, i el magistrat del Tribunal Suprem creu que no tenien potestat ni competències per fiscalitzar-les.

Sis hores han passat entre el moment que l'Eurocambra ha retirat la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i el primer moviment del Tribunal Suprem per intentar que els exiliats tornin a Espanya. Ha arribat en forma de qüestió prejudicial que el magistrat instructor, Pablo Llarena, ha elevat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè aclareixi els límits que tenen els tribunals dels estats membres per rebutjar les euroordres. Primer va ser la justícia alemanya, després l'escocesa i finalment la belga –va rebutjar l'extradició de Lluís Puig– les que han denegat les euroordres a Llarena.

L'exili dels polítics independentistes a Bèlgica i Escòcia va provocar diverses negatives a la seva extradició de diferents instàncies judicials europees, cosa que va agitar a Espanya el debat sobre el sistema d'euroordres europeu. Partits com el PP, Ciutadans i Vox van començar a reclamar que els delictes de sedició i de rebel·lió també permetessin l'extradició automàtica i, finalment, la pressió es va traduir en l'elaboració d'un informe de proposta legislativa a l'Eurocambra que ha sigut aprovat aquesta setmana per una àmplia majoria i que demana incloure delictes contra la integritat constitucional comesos amb violència en el llistat d'aquells que permeten l'extradició automàtica. De moment, però, no tindrà conseqüències legals.

Finalment el Comitè de Llibertats Civils del Parlament Europeu ha aprovat l'informe impulsat per l'eurodiputat del PP Javier Zarzalejos que demana incloure els delictes "contra la integritat constitucional comesos amb violència" en la llista de 32 delictes que permetrien executar automàticament les ordres europees d'extradició. Des que els independentistes exiliats van arribar a Brussel·les i van posar en evidència la justícia espanyola (malgrat haver emès tres euroordres no ha aconseguit cap extradició), que els partits autoanomenats constitucionalistes espanyols pressionen perquè es reformi la normativa de tal manera que s'hagués pogut extradir Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluis Puig i Meritxell Serret de manera automàtica.

La Comissió Europea continua reticent a reformar el sistema europeu de detenció, les conegudes com a euroordres i, encara menys, sota una excessiva influència dels casos dels polítics independentistes catalans. Aquest dilluns, els eurodiputats del comitè de Llibertats Civils, Justícia i Interior (LIBE) han debatut el primer esborrany de l'informe que impulsa el parlamentari popular, Javier Zarzalejos, per reformar l'euroordre. Ho han fet en presència del comissari de Justícia, Didier Reynders, que ha marcat la posició de l'executiu comunitari (l'únic que pot impulsar la reforma): "Hi ha diversos casos individuals d'alt perfil els últims anys que han arribat a l'atenció de la Comissió i dels mitjans de comunicació, però s'ha de vigilar a l'hora de treure conclusions generals de casos individuals". És a dir, que per molt que Espanya intenti –de moment sense èxit– l'extradició de Carles Puigdemont i la resta de líders independentistes a l'exili, un cas concret com aquest no farà canviar el sistema per complet.

Quan la Fiscalia General de l'Estat va aprofitar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per posar en marxa una operació de persecució implacable del nacionalisme català a través del Tribunal Suprem (TS), ho va fer amb la convicció absoluta que controlaria amb seguretat el desenvolupament de l'operació. Coneixent, com coneixia, la composició del Tribunal Constitucional, no tenia cap dubte que l'únic òrgan que tenia facultats per imposar algun tipus de control, no ho faria. Entre la Fiscalia General i el TS arbitrarien la resposta de l'Estat al desafiament del nacionalisme català.

La defensa de l'exconseller Lluís Puig ha sabut trobar el punt feble de les euroordres dictades pel Tribunal Suprem espanyol i, de moment, la justícia belga li dona la raó. Un jutjat de primera instància va rebutjar ahir l'extradició a Espanya pel delicte de malversació de l'exconseller de Cultura Lluís Puig amb l'argument que el Suprem no té la competència per fer-ho. Pot semblar un tecnicisme com el que va provocar que es rebutgés una euroordre anterior, però no és només això. El jutge belga considera que la justícia espanyola ha violat el dret de Puig al "jutge ordinari predeterminat per la llei" que marca l'article 24.2 de la Constitució, ja que al no ser una persona aforada (va deixar de ser-ho en el precís moment que es va aprovar el 155) l'autoritat competent per cursar l'euroordre hauria de ser un jutjat ordinari.

L'exconseller de Cultura, Lluís Puig, haurà de tornar a comparèixer davant la justícia belga el 30 de març. Així ho ha decidit aquest dilluns després de tres hores de vista en què totes dues parts (la defensa de l'exiliat i la Fiscalia belga en nom de l'espanyola) han presentat les seves al·legacions. La Fiscalia continua demanant l'extradició de Puig per malversació i aquest s'hi nega al·legant que no hi ha un equivalent en el marc judicial belga per aquest delicte però també que a Espanya no tindrà un judici just i que s'han vulnerat els seus drets fonamentals. La sessió es reprendrà a finals de març.

Bèlgica ha pitjat el pedal del fre. Els jutges d'aquest país han decidit suspendre la tramitació de les ordres europees de detenció contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller de Salut Toni Comín, tots dos ara eurodiputats de JxCat i residents a Waterloo i Lovaina. El tribunal esperarà que el Parlament Europeu decideixi si aixeca o no la immunitat que han adquirit els dos polítics a l'accedir a l'Eurocambra i, per tant, ha ajornat el seu posicionament fins a una data indeterminada.

Ja fa 47 mesos que hi ha polítics independentistes en diferents països d’Europa sense que la justícia espanyola hagi aconseguit extradir-los i jutjar-los ni per rebels, ni per sediciosos ni per malversadors. Després de tot aquest temps, Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí i també Marta Rovira i Anna Gabriel continuen en llibertat fora d’Espanya (Meritxell Serret va decidir tornar aquest 2021 després d'haver estat escollida diputada al Parlament i està pendent de judici). No és que les autoritats espanyoles no hagin intentat evitar-ho. Ja es poden comptar dues ordres europees de detenció frustrades, una tercera que penja d’un fil i, si la justícia italiana accepta iniciar el procés d'extradició de Puigdemont, una quarta a punt de començar. Com s’explica?

La justícia belga decidirà el dia 18 de febrer si deixa en suspens o anul·la les euroordres de detenció contra Carles Puigdemont i Toni Comín. En una vista celebrada aquest dilluns la defensa dels dos exiliats ha sol·licitat que s'anul·li per complet tot el procés perquè consideren que ja tenien immunitat parlamentària des del moment de la proclamació dels resultats de les europees (és a dir, el 2 de juliol), mentre que el jutge Pablo Llarena les va emetre a principis de novembre. En canvi, la fiscalia belga en defensa la suspensió momentània. Cal recordar que les euroordres es van emetre a principis de novembre i, per tant, cinc mesos després que Puigdemont i Comín adquirissin la immunitat.