Política 04/04/2022

La justícia europea estudiarà dimarts les preguntes de Llarena per extradir Puigdemont

El jutge del Suprem qüestiona també el rebuig de l'euroordre de Lluís Puig per part de les autoritats belgues

4 min
Carles Puigdemont detingut a sardenya alguer i posat l endema en llibertat

LuxemburgJornada fonamental a Luxemburg per a l'estratègia judicial dels líders independentistes exiliats. Aquest dimarts, la sala gran del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) acull la vista sobre les preguntes que el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va presentar ara fa un any després que la justícia de Bèlgica rebutgés extradir l'exconseller de Cultura Lluís Puig . Llarena va presentar fins a set qüestions prejudicials que, a grans trets, demanen si Bèlgica pot posar en dubte que a Espanya es respectin els drets fonamentals de la persona reclamada i si Bèlgica podia qüestionar les competències del Suprem a l'hora d'emetre les euroordres. Aquests són dos dels arguments que el jutge belga va esgrimir per rebutjar l'extradició de Puig i que anticiparien els que podria donar també per a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Així doncs, aquest dimarts, la justícia europea escoltarà què hi tenen a dir les parts involucrades. La Fiscalia espanyola, l'Advocacia de l'Estat i el partit ultraconservador Vox són parts del que el TJUE considera banc acusador, i tots els exiliats residents a Bèlgica, però també Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel, constitueixen el banc dels acusats. També Bèlgica i la Comissió Europea hi poden intervenir. El TJUE no emetrà per ara cap veredicte, sinó que la sentència s'espera com a molt aviat a principis d'estiu tenint en compte els temps del tribunal i també que, prèviament, s'hi ha de pronunciar l'advocat general de la UE, que a través de les conclusions acostuma a marcar la direcció de la sentència definitiva del TJUE.

El que ha d'analitzar el TJUE són set preguntes la resposta de les quals pot marcar de manera prou definitòria el futur de l'exili independentista català. Llarena no ha parat de topar amb negatives judicials a les seves peticions d'extradició des del 2017, uns obstacles als quals cal sumar l'elecció dels polítics de Junts (i també d'Oriol Junqueras) a les europees del 2019, cosa que els va proporcionar una immunitat parlamentària que la justícia europea els ha retornat fins en dues ocasions. De fet, tot i que Bèlgica va denegar l'extradició de Puig el 2020, no va poder ser fins un any després que Llarena va poder presentar aquestes qüestions al tribunal amb seu a Luxemburg perquè va haver d'esperar que se'ls retirés de nou la immunitat parlamentària per reactivar el procés. Al llarg d'aquest periple, a més, val la pena recordar els episodis relacionats amb la traducció dels textos enviats des del Suprem o la detenció de Puigdemont a Itàlia , de la qual en certa manera també penja la resposta a aquestes prejudicials.

Les set preguntes de Llarena

El que Llarena pregunta al TJUE en set punts que es poden consultar aquí és si un estat pot rebutjar una euroordre per motius que no estan previstos en la normativa marc europea i considera una excepció i una vulneració a la confiança i cooperació entre socis europeus que es qüestioni el respecte als drets fonamentals dins un estat europeu on no s'ha detectat cap problema sistèmic o estructural, com podria ser Polònia, en constant litigi amb el mateix TJUE. El Suprem pregunta també si un estat pot entrar a qüestionar la competència que una autoritat com el Suprem té a l'hora d'emetre una euroordre (en el cas de Puig es va considerar que no ho era perquè estava aforat). A més, també pregunta si les conclusions del Grup de Treball de l'ONU en què la defensa dels exiliats i el jutge belga es basen per qüestionar el respecte als drets fonamentals a Espanya és un document "objectiu, precís i actualitzat" per justificar una negativa d'extradició. Per últim, en previsió del pròxim pas, Llarena pregunta directament si en cas que totes les respostes anteriors fossin favorables als exiliats, pot emetre una nova euroordre contra les mateixes persones i davant el mateix estat membre.

El TJUE es pot pronunciar de manera clara o amb tots els matisos que puguin permetre aquestes set preguntes, però en cas que consideri que Bèlgica no podia rebutjar l'extradició de Puig amb aquests arguments. no s'extradiria de manera automàtica Puigdemont, Comín i Ponsatí, perquè caldria que el jutge es pronunciés sobre els delictes de sedició, del qual Puig no estava acusat. Podria negar-se per exemple a extradir-los per aquest delicte però si per malversació. També el TJUE s'ha de pronunciar sobre la immunitat dels eurodiputats, ara retirada a l'espera d'una sentència ferma. I la justícia de l'Alguer també està pendent d'aquestes respostes per concloure el cas que es va obrir amb la detenció de l'expresident de la Generalitat.

Abans de decidir tot això caldrà escoltar totes les veus i alguna més. En qualsevol cas que arriba al TJUE, els diferents estats socis de la UE s'hi poden involucrar si ho consideren pertinent, com en el seu moment ho van fer Polònia i Romania. En les qüestions prejudicials, però, fonts de TJUE aclareixen que els governs que vulguin poden presentar observacions escrites en què els seus advocats exposin quina hauria de ser la resposta del TJUE al seu parer, però no acudeixen físicament a la vista. També la Comissió Europea, com a guardiana dels tractats de la UE, acostuma a participar en qüestions que impliquen interpretacions de les normes de la UE, en aquest cas del marc europeu de detenció. Tot i això, l'assistència de l'executiu comunitari a la vista és confidencial i no es confirma fins a l'últim moment. La sessió arrenca a les 9 del matí a Luxemburg i està previst que duri unes dues hores, però no es descarta també la possibilitat que s'allargui fins a la tarda.

stats