Carles Riera (Barcelona, 1960) es va convertir dimarts passat en el secretari tercer de la mesa substituint Pau Juvillà. El seu nom ja és un dels que va posar sobre la taula la CUP per presidir el Parlament abans que arrenqués l’actual legislatura. “No preveia ni una cosa ni l’altra”, admet Riera, que ha forjat la seva carrera política de manera inesperada. Va entrar al Parlament el 2016 de rebot per les renúncies de quatre diputats de la CUP -ell anava onzè a la llista als comicis del 2015 i els cupaires en van assolir set per Barcelona-. Aquella carambola li va permetre ser cap de llista de la formació anticapitalista als comicis del 21-D un any després.

El diputat de la CUP, Carles Riera, ha estat escollit aquest dimarts secretari tercer del Parlament en substitució de Pau Juvillà. Abans, ha conversat amb l'ARA i s'ha mostrat disposat a defensar sobirania de la cambra per mirar d'evitar que s'inhabilitin altres càrrecs com el seu company de files.

Aquest dimarts, a partir de les 10 h en directe a l'ARA, Antoni Bassas entrevista el diputat de la CUP, Carles Riera.

Si per alguna cosa serà recordat aquest debat de política general és perquè ha certificat el que ja s'intuïa des de feia setmanes: la divergència estratègica entre el Govern i el seu soci principal, la CUP. El Parlament ha sigut l'escenari propici per eixamplar-la i solemnitzar-la. Aquest dimecres els cupaires han redoblat la seva aposta per reactivar la via unilateral en forma de consulta ciutadana impulsada de nou per la Generalitat: "Posi una data al referèndum, president", ha reclamat el diputat Carles Riera. Però no només no han trobat receptivitat en Pere Aragonès, sinó que han trobat un cop de porta a la idea i una amonestació per les formes amb què l'han impulsat. No hi haurà un referèndum d'independència convocat unilateralment pel Govern en aquesta legislatura. Malgrat el xoc evident, el Govern encara aspira que els cupaires siguin els socis amb qui aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2022. No ho tindrà fàcil.

La CUP ha tornat a reiterar aquest divendres que el seu suport a la investidura de Pere Aragonès no és un "xec en blanc" i ha advertit que retirarà el suport a la governabilitat del nou executiu si no es compleix íntegrament el seu acord amb ERC o queda desdibuixat per l'entesa amb Junts. En la seva intervenció al debat d'investidura de Pere Aragonès, la cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, ha ressaltat que es tracta d'un "un acord de mínims per orientar el Govern a l'esquerra i seguir lluitant per afrontar totes les emergències", però ha recordat al candidat republicà el seu compromís a "complir cadascun dels punts assolits" amb els anticapitalistes.

Fa 30 anys Jordi Sànchez i Carles Riera ja estaven immersos en una negociació en el marc del sobiranisme. El 1991, però, no discutien per la constitució del nou Govern o la mesa del Parlament, sinó pel futur d’una entitat, la Crida a la Solidaritat, catalitzadora del moviment independentista en la dècada dels 80 amb accions directes no violentes. Els actuals negociadors de JxCat i la CUP es trobaven llavors cara a cara, després de compartir activisme dins la mateixa entitat des del 1981, discrepant sobre el rumb de la plataforma. Després d’èxits, la Crida a principis dels 90 es trobava en una cruïlla. Ja havia abandonat l’entitat el líder, Àngel Colom, per sumar-se a Esquerra -de forma “inesperada” i “traumàtica”, en paraules de Riera-, i dos dels portaveus amb més rellevància, Sànchez i Riera, no tenien la mateixa opinió sobre com continuar.

Com acostuma a passar en els últims anys en la política catalana, les negociacions esgoten tots els terminis. La composició de la mesa del Parlament sorgit de les eleccions del 14 de febrer no en serà una excepció, i finalment tot apunta que els independentistes tancaran la negociació in extremis. Aquest dimecres Esquerra, JxCat i la CUP s'han tornat a trobar a tres bandes al Parlament, però han acabat la reunió sense una posició comuna. Els de Carles Puigdemont han anunciat aquesta tarda que presentaran candidatura per presidir el Parlament, la qual cosa topa amb les aspiracions de la CUP de pilotar la cambra. Abans que aquest divendres es constitueixi el Parlament, s'obre una negociació a contrarellotge de 24 hores per saber si finalment hi ha acord o no sobre l'òrgan rector de la cambra.

Amb les negociacions per formar un Govern independentista obertes, la CUP diu que a hores d'ara està "molt lluny" de plantejar-se entrar en un executiu amb ERC i JxCat. La formació, però, encara ha d'abordar aquesta qüestió internament, tot i que les organitzacions que en formen part ja han començat a posicionar-se: mentre que Endavant rebutja formar part d'un futur executiu independentista, Poble Lliure advoca per implicar-s'hi. Amb tot, el diputat Carles Riera ha relacionat la seva "implicació" al Govern amb l'acord a què s'arribi amb els republicans i el partit de Carles Puigdemont. "La nostra implicació serà més alta en funció del grau d'acord a què arribem amb les altres formacions. Com més avancem en objectius, més altes són les possibilitats d'entrar al Govern", ha dit en una entrevista a Ràdio 4 i La 2.

David Fernàndez no liderarà finalment la candidatura de la CUP a les eleccions del 14 de febrer i obligarà la formació anticapitalista a activar el pla B. Segons ha pogut saber l'ARA, aquest pla B passa pel tàndem format per l'exdiputada Eulàlia Reguant i el portaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster, com a número 1 i 2, respectivament, a la circumscripció de Barcelona. Aquest duet permetria superar les divergències internes en el si de l'organització perquè l'exregidora per Barcelona és ben vista per Endavant, mentre que Fuster és el cap visible de Poble Lliure. Hi ha veus, però, dins d'Endavant que no veuen amb bons ulls Fuster per ser un dels fundadors de l'organització vinculada a la CUP que s'ha desmarcat en algunes ocasions de les directrius del partit, com quan va decidir presentar-se al Congrés amb Front Republicà.

Segueix la distància entre ERC i el president de la Generalitat, Quim Torra, que aquest dijous ja es va visualitzar en el ple del Parlament. El líder dels republicans a la cambra, Sergi Sabrià, ha tornat a criticar aquest divendres que hi ha una "certa precipitació" en la proposta que va fer el president d'apostar per "exercir l'autodeterminació" aquesta legislatura. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Sabrià ha tornat a mostrar les seves reserves: "Una data aleatòria no és la solució, sense el consens suficient ni la capacitat d'aplicar la República l'endemà". Sabrià ha afirmat que el seu partit segueix apostant per l'autodeterminació però que el pròxim cop la vol exercir "amb la certesa que guanyarem".

La CUP ha proposat aquest dimecres reprendre la via unilateral cap a la independència. La idea dels cupaires passa per promoure des de les institucions un "gran acord polític i social" per assolir l'autodeterminació, l'amnistia dels independentistes encausats i la plenitud dels drets civils i polítics a Catalunya.

La CUP ha fet una crida aquest dimarts a la resta d'actors polítics i socials independentistes i no independentistes a engegar una "gran campanya nacional i internacional per l'amnistia" dels presos com a resposta a la sentència del judici del Procés. Així ho ha manifestat en roda de premsa al Parlament el diputat Carles Riera després que aquest dissabte la formació anticapitalista aprovés en consell polític un document que assenyala que l'amnistia ha de ser "l'element central de la reivindicació política" després del judici als presos polítics.

El diputat de la CUP al Parlament Carles Riera ha assegurat que "hi ha avenços" en les converses per preparar una resposta sobiranista unitària a una eventual sentència condemnatòria del Tribunal Suprem sobre el Procés i a considerar que cal "aguditzar el conflicte" amb l'Estat. En declaracions a l'agència Efe, Riera ha explicat que durant els últims mesos hi ha hagut reunions "a nivell bilateral i multilateral" per explorar una resposta unitària a unes possibles condemnes als líders independentistes jutjats pel Suprem.

La CUP defensa que cal "tensar i reescalar el conflicte" amb l'Estat a partir de la Diada i de la sentència del Tribunal Suprem de l'1-O per poder crear les "condicions" i entrar en la fase resolutiva de la qüestió. El diputat de la CUP Carles Riera ha assenyalat en una entrevista a SER Catalunya que tensar el conflicte és "l'única manera de desbloquejar la situació" perquè l'Estat no està disposat a negociar. D'altra banda, ha fet una crida a treballar per "estratègies compartides" i que els partits, les entitats i els agents socials sumin i permetin generar una "onada mobilitzadora igual o superior al 3-O" i, sobretot, "aguantar-la". Aquesta "resposta sostinguda" al carrer és la que ha d'aconseguir una "agenda de ruptura democràtica amb l'Estat", segons Riera.

El diputat de la CUP Carles Riera assegura que opten per una "vaga general continuada" com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem en el judici als presos independentistes. "¿Per a nosaltres una vaga general seria un recurs, una resposta potent? Esclar, seria fantàstic que fos una vaga general continuada", diu Riera en una entrevista amb Europa Press publicada aquest dissabte.

El diputat de la CUP Carles Riera creu que el pacte JxCat-PSC a la Diputació de Barcelona és un "pas molt negatiu", i darrere hi veu la voluntat del "nucli dur" del PDECat de reconstruir la sociovergència i optar per l'estabilitat institucional. "Si el lideratge independentista està en mans del PDECat no porta enlloc. Necessitem una CUP forta que, igual que va fer apartar Mas, faci apartar del panorama independentista tots aquells que aposten per la reforma", ha defensat. En aquest sentit, ha lamentat els "espectacles lamentables" protagonitzats per JxCat i ERC en els quals l'important no és l'autodeterminació sinó "repartir-se el pastís".

El diputat de la CUP Carles Riera ha insistit aquest dijous al matí que la jornada de protestes per la celebració del consell de ministres a Barcelona estarà marcada per la "desobediència civil no violenta". Una via que, ha dit, va des de la "denúncia i la no col·laboració fins al boicot". Així ho ha explicat a 'El món a RAC1' quan, preguntat per les accions previstes per demà, ha recordat que el relat de la violència "només interessa a les clavegueres de l'estat i als partits del 155". En aquest sentit, Riera ha expressat que aquestes forces polítiques intenten "provocar la tempesta de la violència" per "justificar la il·legalització dels partits independentistes".

La CUP creu que Quim Torra vol tornar a la via unilateral però que les seves actituds no es tradueixen en l'acció del Govern. Ho ha assegurat en una entrevista a TV3 en què ha estat preguntat per si la CUP tornaria a facilitar la investidura de Quim Torra. Riera ha afirmat que, vistos els últims mesos, no. Tot i això, ha puntualitzat que el president de la Generalitat "s'ha adonat" que no és possible la via de la negociació amb l'Estat i s'ha acostat a les tesis de la unilateralitat. El problema, ha dit, és que les "actituds de Torra no es tradueixen en les actuacions del govern autonomista".

La CUP ha emès un comunicat aquest dissabte en què explica per què no participarà en el Consell per la República, que es presenta aquest matí. La formació considera que, a partir de la informació explicada, aquesta nova institució "alimenta el discurs simbòlic a l'exterior i no afronta l'element central del conflicte que viu el país, que és l'exercici del dret a l'autodeterminació al territori", i interpreta que el Consell per la República "no es constitueix com un ens que permeti avançar nacionalment ni socialment".