Hi ha esdeveniments artístics en què les conjuncions astrals aconsegueixen la perfecció absoluta. És el cas del concert d’Ibercamera celebrat a L’Auditori, amb l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg dirigida en aquesta ocasió pel britànic Trevor Pinnock, prou conegut per les seves interpretacions de música barroca. Després d’una precisa i meticulosa versió de l’obertura Coriolà de Beethoven, Maria João Pires va recordar-nos que el tercer concert per a piano del músic alemany és d’una grandesa corprenedora, plena de contrastos, de llums i d’ombres, gràcies a una pulsació perfecta però amarada de sensibilitat. A més, la dialèctica amb la formació salzburguesa va funcionar amb precisió de rellotge, un cop més gràcies a un Pinnock en estat de gràcia. El públic, dret, va ovacionar la pianista portuguesa abans que oferís com a bis el cèlebre largo del Concert en fa menor de J.S. Bach. Després, amb la discreció que la caracteritza i coixejant a causa d’un accident recent, es va retirar, com qui deixa una gran obra com a llegat, sense fer escarafalls.

Maria João Pires i Fumiaki Miura

Ibercamera: Palau de la Música. 1 de desembre del 2021

El 2019, la pianista portuguesa Maria João Pires va conèixer el violinista japonès Fumiaki Miura. La música lusitana va demanar aleshores a Ibercamera que organitzés i programés un recital plegats a Barcelona. I així ha estat, en una setmana en què Miura tornarà a un altre escenari barceloní, el de L’Auditori (el cap de setmana), per tocar davant de l’OBC dirigida per un altre gran del violí, Pinchas Zukerman, en un programa molt complet i, sobre el paper, molt engrescador. Ens hi animem?

]]>

Maria João Pires i Orquestra Da Camera

L'Auditori de Barcelona. 15 febrer del 2021

Des de la seva presentació, ara farà vuit anys, Da Camera ha excel·lit en tot el que fa. El fet que sigui una formació integrada entre d’altres per membres dels quartets Casals, Gerhard i Quiroga ja és un aval, perquè els músics destil·len experiència, entusiasme i complicitat. Ganes de fer bé les coses, en definitiva. Creuen en el que fan i els resultats arriben a cotes altíssimes de qualitat. I el concert d’Ibercamera de dilluns a L’Auditori (i que inicialment havia d’acollir Martha Argerich i la Fiharmònica de Munic) ho va rubricar. Especialment amb la Serenata per a cordes de Txaikovski, una peça que barreja al llarg dels seus moviments temes autòctons i referències al barroc i a la música galant.

]]>

Maria João Pires i l'Orquestra Simfònica Camera Musicae

Palau de la Música. 22 de desembre del 2020

Dimarts al vespre, el Palau de la Música es veia força ple pels temps que corren. Tanmateix, ni a les llotges de platea (plenes) ni en molts sectors del primer pis semblaven respectar-se les distàncies de seguretat per acumulació d’espectadors lluny de ser grups bombolla. En aquest context, i amb ganes d’escoltar el que sobre el paper resultava un dels millors concerts d’aquest desembre, Maria João Pires va ser rebuda amb una llarga ovació. Va ser el preludi d’una festa musical en la qual la pianista portuguesa va exhibir les seves lliçons magistrals sobre Mozart: la pulcritud de la digitació, la claredat del fraseig, el domini de l’estil… tot al servei d’un Concert núm. 20 en re menor que transita entre la llum i la foscor, entre la comèdia i la tragèdia, entre la tendresa i la tempesta. Tocar-lo és una cosa i interpretar-lo és una altra. I Pires va exhibir una hermenèutica de matrícula d’honor. El seu Mozart és ajustat i equilibrat, sense endolciments amanerats però sense excessos Sturm und Drang. Això sí: amb les cadències de Beethoven, que són –penso– les més adequades per a una obra d’aquestes característiques. Pires transita sempre amb la mesura justa i amb la humilitat que només els grans (o les grans) s’apropen als grans (o les grans). I, a sobre, amb un bis estel·lar: el cèlebre moviment central del Concert núm. 21 del geni de Salzburg. Muito obrigado.

]]>

Maria João Pires

Palau de la Música. 22 de febrer

22 de febrerInvestida dimecres doctora honoris causa per la UPF, Maria João Pires va tornar a l’escenari del Palau de la Música per oferir un magnífic recital, dins de la temporada Ibercamera. El ple total feia preveure una vetllada extraordinària, i la pianista portuguesa, lluny de defraudar, va superar amb escreix les expectatives. El programa era tan atractiu com exigent, amb la sonata KV 332 de Mozart, la número 8 o Patètica de Beethoven i, a la segona part, un estol de nocturns i valsos de Chopin.

]]>

La pianista portuguesa Maria João Pires (Lisboa, 1944) fa temps que va decidir proclamar-se sobirana. No li agradava sotmetre el seu art a les dinàmiques de la competitivitat. “En els últims 24 anys s’ha usat l’art, se n’ha abusat, com a objecte comercial que pots comprar i vendre”, diu Pires, convençuda que hi ha maneres de capgirar la situació i de reconnectar “l’art i la vida”.

]]>

Daniel Harding i Maria João Pires

]]>

Arcadi Volodos, Maria João Pires, Edward Higginbottom, Leonidas Kavakos i Fumiaki Miura són alguns dels artistes destacats de la 35a temporada del cicle Ibercamera, que se celebrarà al Palau de la Música i L’Auditori de Barcelona del 24 d’octubre al 10 d’abril de l’any que ve. Tot plegat seran onze concerts, un dels quals inclòs en el Barcelona Obertura Spring Festival, concretament el de Valery Gergiev amb el pianista Daniil Trifonov i l’Orquestra del Mariïnski, en què abordaran “un programa descomunal amb la Cinquena de Mahler i el Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov”, tal com recorda el president d’Ibercamera, Josep Maria Prat.

]]>

La pianista portuguesa Maria João Pires es retirarà dels escenaris durant el pròxim any, segons ha anunciat l'agència britànica que la representa. Pires, que va fer el seu primer concert quan tenia quatre anys, ostenta una trajectòria de gairebé 70 anys als escenaris. De moment, l'artista ha suspès la seva participació en un concert que tenia previst per al 7 de març a l'Auditori Nacional de Madrid, però manté anunciats els concerts del 20 i 21 de desembre a Zuric, que seran els últims a la ciutat.

]]>