A la meitat de Bullet train, el thriller d’acció amb Brad Pitt que lidera la taquilla aquests dies, apareix un actor que no figurava ni als crèdits de la pel·lícula, ni al tràiler ni als cartells: Channing Tatum. I a l’escena final, la veu amb qui Pitt ha parlat durant tota la pel·lícula es revela com Sandra Bullock. Curiosament, uns mesos abans era Brad Pitt qui feia una aparició breu i molt divertida com a mercenari bregat en mil missions a la comèdia de Bullock i Tatum La ciutat perduda. L’intercanvi de cromos demostra el valor estratègic que ha cobrat el cameo en el cinema modern: aquesta aparició breu i puntual ha deixat de ser una picada d’ullet per a connaisseurs i s'ha convertit en un actiu comercial de la pel·lícula. Però de cameos n’hi ha de molts tipus, i no tothom en domina l'art.

Keya Morgan, exagent de negocis de Stan Lee, ha sigut detingut aquest dissabte acusat d’abús de persones grans, frau, robatori i malversació, entre més delictes. Des de principis de maig Morgan tenia una ordre de detenció dels fiscals de Los Angeles, però finalment ha sigut detingut a Arizona.

L'editor

Amb només 17 anys, Stanley Martin Lieber es va convertir en assistent de la divisió de còmics de Timely Publications. El 1941 va publicar el seu primer text, un relat curt sobre el Capità Amèrica aparegut al número 3 de Captain America Comics. A partir de llavors va utilitzar el pseudònim pel qual seria conegut, Stan Lee, nom que més tard va adoptar legalment com a seu. Aquell mateix any, Joe Simon i Jack Kirby, creadors, per cert, del Capità Amèrica, van abandonar Timely, i Lee es va convertir en el successor de Simon com a editor interí de l’empresa durant un any. El 1945 va tornar a ocupar el càrrec d’editor, una tasca que no va abandonar fins al 1972.

]]>

Just després de fer l’amor, la Monica comença a vestir-se i en Jesse, encara nu i estirat sobre el llit, agafa un còmic i es posa a llegir-lo. Ella li pregunta què és i ell li explica que és una aventura de l’Estela Platejada, “un friki espacial perdut a la recerca de l’amor” que té un problema seriós amb la seva nòvia perquè estan atrapats en dues galàxies diferents. I llegeixen plegats uns quants diàlegs de les seves pàgines:

]]> Tots els que vam ser adolescents friquis, i que ara som adults no menys friquis, tenim un deute de gratitud amb Stan Lee, aquest home que va morir fa un parell de dies amb 95 anys i que queda com un dels grans creadors de la cultura popular i de masses del segle XX. A través del segell editorial Marvel Comics, que amb el temps s'ha transformat en una multinacional de l'entreteniment i l'oci que abasta tota mena de formats i productes, Stan Lee va crear i va donar a conèixer un univers de personatges que formen part de l'imaginari de milions de persones arreu del món.

]]>

El nucli del que continua sent Marvel va néixer entre el 1961 i el 1966 als còmics cocreats per Stan Lee i dibuixants com Jack Kirby i Steve Ditko. De les seves vinyetes en van sorgir deu superherois o supergrups que van renovar el gènere quan ja semblava passat de moda

]]>

Malgrat el seu inqüestionable paper en el rellançament de Marvel Comics i la revitalització del gènere dels superherois durant la dècada dels 60, la figura de Stan Lee no va estar exempta de polèmica. El seu caràcter extravertit i la seva vocació de xòuman van tenir, sens dubte, un beneficiós efecte publicitari per als personatges de l’editorial, però també van eclipsar la resta de creadors que van participar en el naixement de l’era Marvel. Pot ser que no fos la seva intenció, però Lee, que exercia la doble funció de guionista i editor en cap, se sentia còmode en el seu paper de cara pública de la companyia, i les seves aparicions en premsa, ràdio i televisió es van multiplicar durant aquests primers anys fins al punt de convertir-lo en una celebritat, cap d’una mitologia que ell mateix es va encarregar d’omplir de glamur. Quan algun famós visitava les oficines de Marvel a Nova York -que el mateix Stan Lee va batejar com a Bullpen-, se sorprenia en descobrir que Lee no era l’encarregat de tot el procés creatiu. El cèlebre mètode Marvel, en el qual Lee col·laborava amb els seus dibuixants, feia difícil saber on acabava la seva tasca i on començava la dels artistes que, com Steve Ditko i Jack Kirby, van aportar molt més que el seu dibuix a les històries. Precisament, les diferències creatives començarien amb Ditko, que acabaria per fer la sèrie The amazing Spiderman sense contacte amb Lee -que únicament escrivia els diàlegs-, per abandonar-la uns mesos després, molest pel tracte econòmic que li dispensava Marvel i l’actitud de Stan Lee. Jack Kirby el seguiria pocs anys després, cansat del mal tracte econòmic de l’empresa.

]]>

Pocs autors de qualsevol àmbit han tingut més transcendència en la cultura popular que Stan Lee, el guionista que va establir els fonaments de l’univers Marvel i va crear el còmic de superheroi modern. Lee, que ahir va morir als 95 anys, no va fer ell solet aquesta gran feina, sinó que va comptar amb l’ajuda de dibuixants excepcionals, creadors extraordinaris com Jack Kirby i Steve Ditko. És difícil imaginar l’univers Marvel sense ells, però és impossible concebre’l sense la visió de Lee, sense la seva imaginació desbordant ni la seva gran productivitat. Les creacions de la seva era d’or, els anys 60, continuen dominant la indústria del còmic i, en l’última dècada, també l’audiovisual: Spiderman, Iron Man, Thor, Hulk, Daredevil, els X-Men, els Quatre Fantàstics... No són només personatges estrafolaris amb uniformes coloristes i poders fantàstics, sinó fites de la cultura pop, un panteó imbatible de mites moderns que, sis dècades després de ser creat, continua brillant amb força enlluernadora.

]]>