Amb la ultradreta, les fake news i els discursos d'odi escampant-se per Europa, l'oenagé de rescat humanitari Open Arms s'explica amb una exposició al Palau Robert de Barcelona. Deu anys en què han salvat 73.000 vides a la deriva, posant els seus recursos al servei d'unes institucions europees que han dimitit de la seva obligació, legal i moral, de fer tot el possible per evitar que ningú, vingui d'on vingui, s'ofegui al mar. I no només deixen morir gent per omissió, sinó que s'han dedicat a perseguir i criminalitzar les organitzacions que fan aquesta feina. Les persegueixen amb un missatge tan fals com absurd: que la gent es juga la vida en una pastera només perquè "sap" que algú a l'altra banda està preparat per rescatar-la. Tant se val que dades, periodistes, experts i testimonis constatin que, en realitat, l'efecte crida no existeix, que el que fa que la gent es mogui pel món és l'esperança d'arribar a un lloc on viurà millor. I la idea que per aconseguir-ho val la pena arriscar la vida.

Open Arms ha celebrat aquest dilluns a la nit els seus deu anys de missions de rescat, durant els quals ha salvat més de 76.000 persones. L'ONG ha organitzat una gala solidària a la Llotja de Mar de Barcelona, en la qual ha reunit voluntaris i representants de la societat civil però també cares conegudes com l’actor estatunidenc Richard Gere, que fa anys que col·labora amb l'entitat badalonina. "Em donen les gràcies per venir a donar suport a aquesta causa, però a qui cal donar les gràcies és a ells i a la gent per la seva solidaritat", ha afirmat l’actor, que també ha reclamat la fi de la guerra de Gaza: "Netanyahu ha de marxar", ha dit. Així mateix, ha demanat un aplaudiment per a les persones que naveguen a la Flotilla rumb a la Franja.

Fa deu anys, quan el món es commocionava amb la fotografia d'Aylan Kurdi, el nen sirià ofegat en una platja de Turquia quan els seus pares intentaven portar-lo a Europa, dos socorristes de Badalona van decidir anar a l'illa grega de Lesbos a fer el que sabien fer: salvar vides a l'aigua. Va ser el primer pas del que després es convertiria en una de les ONG de rescat de persones en una Mediterrània que s'havia convertit en una gran fossa comuna, pel tancament de les vies segures per als migrants amb menys recursos. "Fa uns anys ens donaven premis. Ara ens criminalitzen", recordava aquest dimarts al port de Barcelona Oscar Camps, fundador d'Open Arms. Un bon resum del canvi de vents que bufen a Europa. Des d'aquell 2015 han rescatat 72.000 nàufrags a la Mediterrània. Ara engeguen una nova missió en un nou escenari: les illes Canàries.

El vaixell Astral d'Open Arms ha fet aquesta nit de diumenge un dels seus rescats més difícils. En plena nit, ha localitzat 54 persones que feia tres dies que estaven atrapades en una plataforma petroliera abandonada enmig del Mediterrani, a prop de la zona d'influència marítima de Tunísia. Entre elles, hi havia una dona que havia donat a llum allà mateix, a la plataforma, aquest mateix divendres.

Open Arms ha rescatat 54 persones que feia tres dies que estaven atrapades en una plataforma petroliera abandonada en mig del mar Mediterrani.

Open Arms es defensa dels atacs de l'extrema dreta. L'ONG de Badalona ha llançat una nova campanya en què assenyala Donald Trump, Santiago Abascal i Marine Le Pen, entre altres líders ultres, pels missatges d'odi rebuts per l'organització i la seva tasca de rescat i humanitària. Quan falta una setmana per a la sentència contra el viceprimer ministre italià, Matteo Salvini, per bloquejar el desembarcament de prop de 150 migrants rescatats a la costa de l'illa de Lampedusa, l'entitat que lidera Oscar Camps respon a les amenaces i notícies falses rebudes els últims anys amb un missatge dedicat als que busquen desprestigiar-la.

El vell remolcador de l'ONG badalonina Open Arms ha salpat aquest dimarts del port de Làrnaca, a Xipre, amb la que probablement serà la seva missió més difícil: portar aliments a Gaza. Centenars de milers de palestins a la Franja estan a un pas de la fam, segons ha denunciat l'ONU, i al nord almenys 25 criatures ja han mort d'inanició pel bloqueig a l'entrada d'ajuda humanitària imposat per Israel durant els cinc mesos de guerra. El trajecte és d'uns 400 kilòmetres i l'entitat no ha fet públic quan és l'arribada estimada a la Franja. Si tot va bé, serà el primer vaixell humanitari al qual Israel permetrà entrar-hi.

Hi ha promeses que la ultradreta no pot incomplir perquè són identitàries, i s’hi juga els vots guanyats, encara que sigui a costa de perdre la humanitat. Giorgia Meloni va arribar al govern italià amb la promesa que frenaria l’arribada de migrants a les costes del país, però la seva gestió està fent fallida. Des de principis d’any més de 105.000 persones han desembarcat a Itàlia, i més de 2.000 han mort en el seu intent de travessar el Mediterrani central. Per aturar aquesta onada migratòria, a l’abril, l’executiu dels Germans d’Itàlia va prendre una decisió sense precedents al declarar l’estat d’emergència migratori.

Les autoritats italianes han decretat el bloqueig durant 20 dies de l'Open Arms per haver fet diversos rescats quan navegava cap al port assignat, de Marina di Carrara (nord-oest), on aquest dilluns van desembarcar les 195 persones que havien socorregut els últims dies a la Mediterrània central. L'ONG, a qui també s'ha multat amb 10.000 euros, ha lamentat la decisió, que arriba poques setmanes després que la Guarda Costanera italiana demanés ajuda al mateix vaixell per fer rescats quan els seus propis vaixells estaven aturats per manca de combustible. El vaixell ha estat bloquejat en virtut de l'anomenat decret Meloni, que obliga la flota internacional humanitària a tornar al port designat cada cop que fan un rescat, ignorant la resta d'avisos, una mesura que ja havien adoptat els governs socialdemòcrates que la van precedir. Oficialment, aquest any han mort més de 2.000 persones en les rutes migratòries de la Mediterrània, segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

El Girona no només deixa empremta al terreny de joc, com es va poder comprovar en la pallissa al Madrid. També transcendeix en el seu vessant social. L'entitat catalana i l'organització humanitària Open Arms han signat un acord de col·laboració, amb un impacte de visibilitat que s'estima que arribarà a una xifra superior als 6 milions de persones, segons els estudis de les audiències que tindrà l'equip gironí fins al final de la Lliga. Ja en la golejada contra els blancs, l'equip gironí va lluir el logo d'Open Arms a la màniga esquerra de la samarreta, en un partit que va fer la volta al món. L'aliança permetrà que els programes educatius que difonen les dues entitats es facin de manera conjunta. Aquesta acció s'afegeix a les ja conegudes, com el foment del català o la cura dels animals de companyia, amb Gosbi com a patrocinador principal.

Fa nou mesos que Open Arms té un nou vaixell, cedit per un filàntrop, per poder rescatar en millors condicions els migrants que s'han d'endinsar al Mediterrani Central en l'intent d'arribar a Europa. Però les traves en el procediment d'inspecció que han requerit les autoritats espanyoles estan endarrerint el moment en què el vaixell, que serà un dels més grans de la flota humanitària europea, pugui començar a rescatar homes, dones i criatures en perill en la ruta migratòria més mortal del planeta.

La frase l’ha dita l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau: “Open Arms és un mirall de la hipocresia de les polítiques europees”. Una mica resumeix l’esperit de la inauguració, festiva però seriosa, del nou vaixell de l’ONG badalonina, l’Open Arms Uno. De fet, quan anava cap a la Rambla del Mar esquivant turistes, i segurament més d’algun immigrant que hauria pogut ser un dels 63.000 rescatats per l’ONG, la paraula hipocresia ja la tenia parpellejant al cervell pensant en el que em podria trobar en la inauguració d’un vaixell de rescat amb parlaments d’autoritats i actuació de La Fura dels Baus.

Per molt que ja no estigui sota el focus mediàtic, el Mediterrani Central continua sent la ruta migratòria més letal del planeta: aquest any fins a 35.000 persones han arribat a Europa recorrent les aigües que separen Líbia d'Itàlia i almenys 697 hi han deixat la vida. La majoria són tunisians, egipcis, bangladeshians, sirians i afganesos. I res apunta que el drama tingui vies de solució; al contrari, la crisi alimentària global, que agreujada per la invasió russa d'Ucraïna té un impacte més marcat a l'Àfrica i el Pròxim Orient, augura un estiu molt complicat. Els acords renovats de control migratori d'Espanya amb el Marroc, tancada la crisi diplomàtica de l'any passat pel Sàhara Occidental, també abocaran molta més gent a aquesta ruta més perillosa.

Clar i català. El fundador d'Open Arms, Oscar Camps, ha valorat positivament "el primer vol d'aquest corredor humanitari" que ha permès que aquest diumenge a la matinada arribessin a l'aeroport de Barcelona 220 refugiats ucraïnesos, però ha recordat que al món hi ha 65 conflictes armats i ha denunciat que no ens generen la mateixa empatia: "Lamentablement, els blancs poden buscar refugi en avió i les persones negres ho fan en pastera". I és que tot i les constants migracions de persones que arriben o volen arribar a Europa buscant refugi, sembla que el continent no ha despertat fins ara, quan es tracta d'un país europeu. Malgrat tot, Camps ha volgut destacar-ne la part positiva i, tot i reconèixer que "es pot millorar", ha celebrat l'èxit de la col·laboració publicoprivada per aconseguir que un avió privat volés fins a Varsòvia per recollir 220 refugiats i els portés fins al Prat per després distribuir-los en diferents autocars que els han portat a Badalona, Guissona, Manresa i Madrid.

Les drassanes de Borriana fan una forta olor de pintura. Un exèrcit de mecànics, soldadors, pintors i altres tècnics treballa per posar el vaixell a punt. L’embarcació, més alta que tots els edificis de la zona, destaca imponent sobre la resta. El color blau original del casc ara ja ha quedat cobert de blanc i vermell i el logotip d'Open Arms. Però encara queda molta feina per fer.

Aquest dissabte ha arrencat a Itàlia el judici contra Matteo Salvini en què el líder de la Lliga està acusat d'un delicte d'abús de poder i un altre de privació de llibertat per haver impedit que el vaixell de rescat de l'ONG Proactiva Open Arms desembarqués a les costes italianes el 2019, quan era ministre de l'Interior.

L’Ocean Viking, el vaixell de rescat de l’ONG francesa SOS Mediterranée, ha començat a desembarcat aquest migdia a Sicília 572 persones, entre les quals 183 menors, supervivents del drama quotidià que es viu al Mediterrani, ara lluny dels focus mediàtics. Els van rescatar en sis pasteres en les aigües que separen Líbia de Malta, la majoria en la zona de rescat responsabilitat de l’illa europea, i després d’una setmana en alta mar podran desembarcar a Itàlia. La més gran era una barcassa de pesca que portava 369 persones. Dissabte passat una altra pastera es va enfonsar davant de Tunísia, i va deixar almenys 43 morts i 83 supervivents. A la frontera sud espanyola s’acumulen aquest semestre més de dos mil morts, segons ha anunciat aquesta setmana l’ONG Caminando Fronteras. Són només els primers compassos d’un estiu que tornarà a omplir de morts les aigües del Mediterrani, la frontera més desigual del planeta. 

"Aquest estiu fa olor de mort", lamenta Ricardo Sandoval, el capità de l'Open Arms, que es desespera d'impotència al port sicilià de Pozzallo. Fa dos mesos que les autoritats italianes retenen el vaixell de l'ONG badalonina, al·legant deficiències administratives. Però no és l'única embarcació humanitària que Roma manté a terra, mentre continua el degoteig de pasteres procedents de Líbia que les restriccions de la pandèmia ja no poden continuar frenant. Dos vaixells humanitaris més, els alemanys Sea Eye i Sea Watch 4, estan immobilitzats per la guàrdia costera italiana, sotmesos a estrictes inspeccions, mentre que l'únic que quedava operatiu a la zona, el Geo Barents de Metges Sense Fronteres (MSF), va poder entrar ahir al port d'Augusta després de set dies d'espera, amb 410 rescatats a bord, i ara s'ha de passar almenys catorze dies en quarantena. L'Alan Kurdi i el Sea Watch 3 s'estan reparant a les drassanes de Borriana, al País Valencià.

Open Arms ha aconseguit asseure al banc dels acusats ni més ni menys que l'exministre de l'Interior italià, l'ultradretà Matteo Salvini, per haver impedit el desembarcament de 147 nàufrags rescatats per l'ONG badalonina l'agost del 2019. La dramàtica espera de 19 dies davant les costes de Lampedusa dels migrants esgotats després de la terrible travessa al Mediterrani central i tota la tripulació acabarà als tribunals. Així ho ha decidit aquest dissabte un jutge de Palerm, a petició de la Fiscalia, que ha processat l'actual senador pel delicte de segrest. La decisió no és menor perquè obre la porta a responsabilitats penals per la política de ports tancats que el líder de la Lliga va imposar des del Viminale.