Fa molt de temps que ho expliquem: el model energètic actual és devastador per al clima, per la contaminació a les ciutats i per la nostra dependència energètica amb l’exterior. Així i tot, costa que el conjunt de la societat ens ho acabem de creure. I amb la guerra de l'Iran, el tancament de l'estret d'Ormuz i la nova crisi energètica, collim els fruits de la nostra obstinació: volatilitat de preus i preocupació per l’abastament. Què més ha de passar?

L'energia nuclear té molt mala fama i, ja des de Txernòbil, s'ha guanyat a pols la por que provoca. Tanmateix, això no ha impedit que molts països hi seguissin apostant perquè la necessiten per continuar funcionant. Sense anar més lluny, a Catalunya suposa més del 50% de l'energia que generem. El terratrèmol a Fukushima d'ara ha fet 15 anys, però, va donar arguments als antinuclears i diversos països, entre els quals Alemanya, però també Espanya, van començar plans per desnuclearitzar-se confiant en un gas i un petroli que semblaven estables i en què hi havia temps per fer l'adaptació a les energies renovables cap a una sostenibilitat a llarg termini. La guerra d'Ucraïna primer, que va tallar el subministrament del gas rus, i ara la del Golf, han fet canviar les coses.

L'acte, presentat per la periodista Laura López, va comptar amb dues taules rodones moderades per Antoni Bassas. La primera va reunir la directora general d’Energia del Govern, Marta Morera; el director d’Endesa a Catalunya, Enric Brazis; la delegada regional nord-est de Redeia, Trinidad Sala, i el director tècnic d’energia per a Catalunya i Balears de Veolia, Oriol Morell. Tots van coincidir en la necessitat d’accelerar el procés de transformació del sistema elèctric, així com en la importància d’una regulació més eficient i estable, una millor col·laboració público-privada i un entorn que faciliti la inversió en renovables.

"És un error històric". Amb aquestes paraules ha definit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la proposta de la Comissió Europea de retirar el veto total a la comercialització de vehicles de combustió a partir del 2035 aigualint així una de les línies mestres del Pacte Verd Europeu. "És un error històric d'Europa perquè la competitivitat es garanteix a través de la sostenibilitat i no afeblint els nostres compromisos climàtics", ha apuntat Sánchez aquest dimecres, durant la seva intervenció en la presentació del Pacte d'Estat per l'Emergència Climàtica a Madrid. Ara, la proposta s'ha de negociar entre el Consell i el Parlament Europeu perquè s'adopti de forma definitiva.

La crisi ambiental demana a crits una transició energètica. No podem seguir consumint combustibles fòssils o el planeta Terra es farà invivible per als humans. Ens ho recorden cada cop més sovint els episodis climàtics extrems. Hem de posar l’accelerador en les energies renovables: plaques solars i molins de vent. Com està la cosa? Dades: a nivell mundial, entre el 2012 i el 2022 la suma d’eòlica i fotovoltaica ha passat de suposar l’1% de l’energia consumida al 5%. És un creixement important, però estem molt lluny de substituir els hidrocarburs. De fet, d’alguna manera només s’ha compensat l’augment de demanda global creixent per la incorporació al progrés de països immensament poblats com la Xina o l’Índia. Més: contra el que es pensa, el consum de carbó, petroli i gas ha seguit creixent al segle XXI, incloent-hi el que portem de tercera dècada.

Trinidad Sala exerceix el càrrec de delegada de Redeia a Catalunya des de fa poc més d’un any, però en aquest temps ha hagut d’assumir la gestió d’importants projectes molt vinculats al desenvolupament econòmic i social del país i a la transformació energètica de les principals empreses. Segons Sala, “estem impulsant l’economia catalana amb infraestructures elèctriques essencials per al futur del país”.

En un context d'alts preus energètics i de transició cap a models més sostenibles, les empreses i indústries busquen solucions que els permetin consumir millor, reduir costos i aprofitar el creixement de l'energia renovable. En aquest escenari, la flexibilitat de la demanda i l'emmagatzematge amb bateries emergeixen com a eines clau per a una energia més eficient, competitiva i intel·ligent.

A Catalunya el canvi cap a un sistema elèctric més sostenible avança ràpidament, però sovint s'oblida que la revolució també pot començar en llocs tan quotidians com en un supermercat. El Grup Bon Preu ho vol demostrar: la flexibilitat de la demanda –la capacitat d'adaptar quan i com consumim energia– és clau per equilibrar el sistema i aprofitar millor els recursos renovables. Convertir els nostres establiments en actors energètics no és només una aposta tecnològica, també és una aposta per la sostenibilitat, ja que fomenta un consum més elevat d'energia provinent de fons renovables, per poder fer realitat el futur energètic que tots imaginem.

Catalunya s’ha consolidat com el territori capdavanter de l’Estat en autoconsum col·lectiu, una fórmula que permet que diverses llars, empreses o equipaments públics comparteixin l’energia generada per una mateixa instal·lació fotovoltaica. Aquest model, que fa només uns anys era gairebé desconegut, és avui un pilar essencial per avançar cap a una transició energètica més justa, sostenible i participada. 

Unes instal·lacions portuàries més sostenibles. És un dels objectius del pla de transició energètica presentat aquest dimarts pel Port de Barcelona. És un document derivat del quart pla estratègic d'aquest organisme, i preveu reduir prop d'un 50% les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2030 respecte de les del 2017, "l’equivalent a les emissions anuals de 240.000 cotxes". I a més pretén rebaixar-les al 85% el 2040 amb l'objectiu "d'esdevenir un port neutre en emissions el 2050". Es preveuen inversions en infraestructures d’uns 920 milions d'euros procedents de fons privats i 780 milions de fons públics.

"Quan l'ajuntament s'implica, la ciutadania també", afirma Carol Ródenas, veïna del Prat de Llobregat, sota una flamant pèrgola fotovoltaica acabada de construir en aquesta localitat. La instal·lació, que també servirà de refugi climàtic, generarà 1 MW d'energia —l'equivalent al consum anual de 300 famílies— per a les instal·lacions de tractament d'aigua de la ciutat i per a la comunitat energètica de la ciutadania que el Prat va posar en marxa l'any 2022, i de la qual la Carol forma part. "No és només per l'estalvi econòmic, és l'orgull de formar part d'aquesta transició, de reduir emissions, de fer ús d'una energia neta generada al mateix municipi", afegeix. No és un fet aïllat: per impulsar la transició energètica, l'ajuntament està dotant totes les cobertes municipals de plaques fotovoltaiques. A més, també disposa d'una xarxa de vehicles elèctrics compartits, per descarbonitzar els desplaçaments, explica Susanna Laredo, coordinadora d'Acció Ambiental, Energia i Serveis Urbans de l'Ajuntament del Prat.

La Unió Europea i els Estats Units han cremat aquest 2025 més combustibles fòssils que l'any anterior i han fet pujar les seves emissions de CO₂, en contra de la tendència a la baixa de les últimes dues dècades. Ho revela l'informe anual Global Carbon Budget 2025, una anàlisi de les emissions de CO₂ elaborada pel Global Carbon Project, que es presenta amb motiu de la cimera del clima del Brasil, la COP30, i que fa per primer cop una projecció de les emissions que hi haurà aquest 2025. Segons l'estudi, el conjunt del món emetrà aquest 2025 un 1,1% més de CO₂ que el 2024, és a dir, segueix la tendència creixent en les emissions globals, que haurien d'arribar al seu pic abans del 2030 si volem mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C que demana l'Acord de París.

El consum energètic global va batre rècords del 2024 en totes les seves formes: el carbó, el petroli, el gas natural o les renovables, tots quatre van arribar al seu punt més alt fins ara. Però l'únic de tots ells que amb tota certesa es pot dir que es reduirà en un futur és el carbó, per al que es preveu que arribi al pic de demanda abans del 2030 i després comenci a baixar. En canvi, petroli i el gas natural només deixaran de créixer si els governs del món compleixen els seus compromisos climàtics, és a dir, els plans que han presentat davant de l'ONU per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així es conclou de l'informe anual de l'Agència Internacional de l'Energia, el World Energy Outlook, que es va fer públic aquest dimecres en el marc de la cimera climàtica de l'ONU del Brasil, la COP30.

L'eficiència, l'autoconsum i la digitalització seran alguns dels temes centrals de la jornada Industrial Energy Transition: Driving Competitiveness, Efficiency & Profitability, que tindrà lloc el pròxim dimecres 5 de novembre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. L'esdeveniment, organitzat per Fira de Barcelona i el Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC), reunirà empreses amb un alt consum energètic en els seus processos productius per abordar solucions pràctiques als reptes de la transició energètica.

Des de la comunitat renovable esperàvem amb gran emoció un acord per al decret llei 12/25 sobre renovables. L’anhelàvem desesperadament perquè som conscients de la gran mancança en què ens trobem després d’anys d’immobilisme. Per sorpresa i amb molta tristesa, hem descobert que no hi ha acord, i que tornem de nou al que, a nivell pràctic, és una moratòria a les energies renovables. Un desastre majúscul, en definitiva.

El concepte transició sol indicar el pas d’una situació A a una situació B en un temps determinat. Normalment, s’entén que A i B són clarament diferents, quasi com dos conjunts disjunts (sense elements comuns). B substitueix A. Tanmateix, això acostuma a ser un miratge, especialment en l’àmbit polític. 

La implantació de les energies renovables s’ha consolidat com un element fonamental en el camí cap a la descarbonització del sistema energètic. Aquestes fonts netes no només permeten disminuir reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó que també aporten beneficis com una més gran sobirania energètica i una rebaixa del cost de l’electricitat per als consumidors.

L'acceleració del desplegament de les energies renovables a Catalunya va ser el tema de l'acte organitzat el dimarts passat pel diari ARA i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), amb el suport de l'Institut Català d'Energia (ICAEN). Amb el provocador títol "Sense por a les renovables", la jornada va aplegar veus de l’administració, el món empresarial i el territori per abordar els reptes, les oportunitats i les estratègies col·lectives per afrontar un tema clau per al futur del país.

Endesa i Iberdrola han mogut fitxa per allargar la vida útil de les centrals nuclears, entre elles la central d'Almaraz I, a Càceres, que és la primera que s'hauria d'apagar, al novembre del 2027. De moment, però, l'intent ha descarrilat. Les dues companyies han presentat una proposta al ministeri per a la Transició Ecològica que aquest rebutja –segons expliquen fonts d'aquesta cartera a l'ARA– perquè "no compleix les línies vermelles" que l'executiu de Pedro Sánchez ha posat damunt la taula per valorar l'allargament de la vida útil d'aquesta tecnologia. En concret, les tres línies vermelles del govern espanyol són: que es garanteixi la seguretat per a les persones i la seguretat de subministrament, i que la decisió no suposi un cost més elevat per als ciutadans.

En un context de brots verds pel que fa al cotxe elèctric a Europa i d'un enfonsament de les vendes de vehicles dièsel al conjunt de l'estat espanyol, ajuntar tres ferris defensors de l'electromobilitat i la descarbonització només pot alimentar l'optimisme. És el que ha planat aquest dijous per sobre del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona durant la taula rodona organitzada per l'ARA, amb la col·laboració de Bassols Energia, per debatre si aquesta forma de transport és una oportunitat real. Amb l'horitzó del 2035, quan la Unió Europea deixarà de matricular els vehicles de combustió, el principal repte ara mateix són els punts de distribució de recàrrega, no la tecnologia pròpia dels vehicles elèctrics. I més tenint en compte que en 10 anys s'ha passat d'autonomies d'entre 150 i 170 km a 350 i fins a 600.