Campions de la democràcia com Putin, Orbán, Salvini, Elon Musk o aquesta trista figura anomenada Abascal van sortir en tromba a deplorar la sentència judicial contra Marine Le Pen, líder del partit francès Reagrupament Nacional. Immediatament van convertir Le Pen en una víctima del sistema: gasten paraules gruixudes com escàndol judicial, cop d'estat encobert o liquidació de la democràcia, com fa sempre l'extrema dreta quan topa amb la justícia o, simplement, amb les normes de la democràcia representativa. Són els mateixos que aplaudeixen o promouen el lawfare, la guerra bruta judicial contra adversaris polítics, a través de jutges o fiscals disposats a actuar de part: aleshores sí que troben que la justícia ha de ser inapel·lable, i que qualsevol debat sobre la prevaricació judicial és un atemptat contra la democràcia. De tot això, els súbdits del Regne d'Espanya en tenim experiència.

La justícia italiana ha absolt aquest divendres Matteo Salvini pel cas Open Arms, en què el líder de la Lliga estava imputat pels delictes de segrest de persones i omissió d'actes oficials per bloquejar el vaixell de l'ONG Open Arms el 2019. “Defensar les fronteres, la pàtria dels traficants i les ONG, no és un delicte, sinó un dret”, ha celebrat el líder ultradretà després de conèixer la sentència. “Els que fan servir els immigrants per fer política avui tornen a Espanya amb les mans a les butxaques”, ha afegit satisfet.

La flamant primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha assegurat aquest dimarts que Itàlia mantindrà els seus compromisos amb l'OTAN i la Unió Europea i ha garantit el seu suport a Ucraïna davant la invasió russa. Ho ha dit durant el seu primer discurs a la Cambra dels Diputats, abans de sotmetre's a un vot de confiança que ha superat amb 235 vots a favor, el primer pas per aconseguir la investidura, que aquest dimecres es repetirà al Senat.

Hi va haver un temps en què la vida somreia a Matteo Salvini. El líder de la Lliga era el polític italià més seguit a les xarxes socials, no hi havia esdeveniment mundà en què no aparegués del braç de la seva popular (ex)nòvia, i el seu partit fregava el 40% del consens a les urnes gràcies a la campanya electoral infinita que va protagonitzar durant el seu fugaç pas pel ministeri de l'Interior. Però les nuvolades no van trigar a aparèixer i ara, només tres anys després, la vella guàrdia de l'antiga Lliga Nord ha tornat i amenaça de fer caure Il Capitano, a qui acusen d'haver traït els ideals originaris de la formació.

Germans d'Itàlia es va imposar en més de la meitat de les regions del país transalpí, especialment al nord d'Itàlia, feu històric de la Lliga de Matteo Salvini, el lideratge de la qual va quedar tocat després de la desfeta a les urnes. Només el Moviment 5 Estrelles va aconseguir plantar cara a Giorgia Meloni al sud, gràcies, en part, al vot dels més joves. El partit ultradretà, no obstant això, va ser el més votat fins i tot en dues regions vermelles, la Toscana i l'Emília-Romanya. Un cop mortal per al socialdemòcrata PD d’Enrico Letta, que ahir va reconèixer la derrota i va fer un pas al costat.

Itàlia obre una nova era i acaba de cop amb dos tabús històrics: Giorgia Meloni, líder de l’ultradretà Germans d’Itàlia, serà, presumiblement, la primera dona i la primera neofeixista a convertir-se en cap del govern. Amb l'escrutini pràcticament finalitzat, per primer cop la ultradreta s’haurà imposat a la tercera economia de la Unió Europea. "Governarem aquesta nació per a tots els italians" per "exaltar el que uneix i no el que divideix, perquè el nostre objectiu és que els italians puguin estar orgullosos de ser-ho", ha dit en les primeres declaracions una Meloni somrient, que ara ha de rebre l'encàrrec del cap de l'Estat, Sergio Matterella, de formar govern.

Era l'any 2004. Azione Giovani, les joventuts d'Aliança Nacional, feia el seu tercer congrés i els candidats a presidir l'organització hereva del Moviment Social Italià –fundat per un exministre de Mussolini– eren dos joves cadells, Carlo Fidanza i Giorgia Meloni. Ella es va imposar per quatre vots. Fidanza, eurodiputat de Germans d'Itàlia, va abandonar el partit per la porta del darrere ara fa un any, quan es van descobrir les seves presumptes connexions amb personatges de l'extrema dreta disposats a finançar el partit amb fons opacs. Meloni té ara tots els números per convertir-se en la pròxima presidenta del govern italià.

Pietro Bartolo (Lampedusa, 1956) m’espera assegut en un banc just al davant de casa seva, al carrer principal de Lampedusa i molt a prop del mar. No fa ni mitja hora que ha baixat de l’avió amb què ha arribat de Brussel·les, on viu des que el 2019 es va convertir en diputat al Parlament Europeu. La seva família continua aquí, en aquesta illa italiana de 20 quilòmetres quadrats de tradició pesquera i coneguda a mig món per ser un dels punts calents de les rutes migratòries que, pel mar, busquen terra europea. “Benvenuto”, em diu mentre em convida a entrar a casa. Però una veu, que crida des de l’altra banda del carrer, ens interromp. “Pietro, Pietro… permet-me que et saludi, sisplau”. És un home de Florència d’uns seixanta anys, que ha vingut de vacances a Lampedusa amb la seva parella. “Hem vingut aquí per tu, perquè ens vas fer conèixer bé l’illa”, s’excusa. Quan sap que soc periodista, em mira. “Tots haurien de ser com en Pietro. En Pietro ha de ser el president d’Itàlia”. Acostumat als elogis –i als premis: fins i tot un documental protagonitzat per ell va guanyar l’Ós d’Or de la Berlinale–, Bartolo fa un somriure humil.

Itàlia es prepara per anar a les urnes aquest diumenge i els partits polítics espremen els últims dies per intentar rascar vots entre l'electorat més indecís. Els tres partits de la dreta italiana, que es presenten units en coalició, han mostrat divergències més que profundes aquestes setmanes en temes clau per al futur del país, com la relació amb els seus socis europeus, les sancions a Rússia o la reforma fiscal. Però aquest dijous, Silvio Berlusconi, Matteo Salvini i Giorgia Meloni han signat una treva i han posat la seva millor cara en l'únic míting que han compartit durant la campanya electoral, que aquest divendres tancaran per separat a diverses ciutats italianes.

L'ombra del president rus, Vladímir Putin, irromp a la campanya electoral a Itàlia, que tornarà a les urnes el 25 de setembre, sis mesos abans del previst. Una investigació periodística ha revelat aquest dijous els presumptes contactes entre el Kremlin i la Lliga de Matteo Salvini amb l'objectiu de desestabilitzar el país en les setmanes prèvies a l'esclat de la crisi política que va escombrar el primer ministre, Mario Draghi.

El 8 de setembre del 2007, Beppe Grillo, un còmic molt popular a Itàlia, va reunir milers d'indignats en una plaça de Bolonya per exigir que al Parlament no s'hi asseguessin polítics condemnats, cosa que en aquell moment hauria suposat enviar a l'atur gairebé un 10% de ses senyories. La mobilització va ser l'embrió del qual va sorgir el Moviment Cinc Estrelles (M5E). Gairebé 15 anys més tard, el partit que va saber recollir millor el cansament dels italians per la seva classe política després de la crisi financera està sumit en la seva pròpia crisi i les pròximes eleccions amenacen de condemnar-los a la irrellevància.

Aïllat. Així defineix la premsa brasilera l'estat de la participació del president del Brasil a la cimera del G-20 celebrada el cap de setmana a Roma. Jair Bolsonaro no va mantenir cap reunió bilateral amb altres caps d'estat o de govern, com és habitual en aquest tipus de cites, ni tampoc va participar en la tradicional fotografia de família a la Fontana di Trevi. L'amfitrió, el primer ministre italià Mario Draghi, ni tan sols va donar la mà al mandatari quan el va rebre al centre de congressos de la capital. Un 'cordó sanitari' que només va trencar el seu major defensor a l'altra banda de l'Atlàntic, Matteo Salvini.

La segona volta de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge i dilluns a Itàlia ha confirmat l'avanç del centreesquerra, que s'ha imposat a Roma i a Torí, després d'haver guanyat ja en la primera volta a Milà, Nàpols i Bolonya. La derrota de la dreta, que només conserva Trieste, obre una crisi a l'aliança de la Lliga, Germans d'Itàlia i Força Itàlia, i posa en qüestió el lideratge de Matteo Salvini. El resultat de les eleccions municipals reforça el govern d'unitat nacional encapçalat per Mario Draghi i castiga l'ambigüitat de la coalició conservadora respecte a les polítiques aprovades per l'exbanquer per contenir la pandèmia i rellançar l'economia.

"Demano als italians que em donin plens poders per poder fer el que hem promès", va proclamar un Matteo Salvini radiant, durant un míting electoral celebrat en una platja, entre mojitos i noies en biquini. Era l'agost del 2019. La Lliga fregava el 36% a les enquestes i els italians feien cua per fer-se selfies amb el polèmic ministre de l'Interior, que aquell mateix dia va fer caure el govern amb el Moviment Cinc Estrelles per forçar un avançament electoral que mai es va produir. Giuseppe Conte va repetir com a primer ministre d'una nova coalició amb el PD, fins que va ser substituït al febrer per l'expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi.

A finals del 2019, un remix d’un discurs de Giorgia Meloni, líder del partit Germans d’Itàlia, va obtenir en pocs dies més de 10 milions de visualitzacions a internet. “Soc la Giorgia. Soc una dona. Soc una mare. Soc cristiana”, deia amb la seva habitual vehemència des de la llotja de la plaça de San Giovanni a Roma. La paròdia, que pretenia ridiculitzar-la, va acabar per convertir-se en la seva millor carta de presentació, fins al punt que la cançó, que va arribar a punxar-se a les discoteques del país, va passar a ser la banda sonora no oficial dels seus mítings.

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, vol liderar la creació d'un nou grup al Parlament Europeu que reuneixi forces d'extrema dreta. Després que aquesta setmana el seu partit, el Fidesz, abandonés el grup del Partit Popular Europeu (just abans de ser-ne expulsat), Orbán ha explicat a la ràdio pública hongaresa Kossuth que està negociant amb formacions ultres d'altres països amb la intenció d'unir-se en un nou grup parlamentari. En concret, assegura que ha parlat amb els líders de dos partits italians, Matteo Salvini (de la Lliga) i Giorgia Meloni (de Germans d'Itàlia), així com amb una força polonesa que no ha precisat però que molt probablement és Llei i Justícia, el partit que governa el país i que ha sigut un soci tradicional del Fidesz.

Un any després que l'ultradretà Matteo Salvini quedés fora del govern d'Itàlia, el nou executiu s'ha decidit a reformar els aspectes més controvertits de les lleis antiimmigració que va impulsar quan era ministre de l'Interior. El consell de ministres dels seus exsocis de govern, el Moviment 5 Estrelles, i els socialdemòcrates del primer ministre Giuseppe Conte va reformar ahir el seu gran llegat, els dos decrets migratoris que van imposar la política de ports tancats a les ONG de rescat al Mediterrani central i els obstacles a l'arrelament dels migrants a Itàlia.

El líder de la Lliga, Matteo Salvini, ha comparegut aquest dissabte per primera vegada davant els jutges, acusat de segrest de persona i abús de poder per haver bloquejat durant dies el desembarcament de més de 130 migrants rescatats per un vaixell militar italià quan era ministre de l'interior i vicepresident del govern.

El coronavirus no ha espantat els electors italians que aquest diumenge i dilluns estaven cridats a les urnes per renovar els governs de set de les 20 regions transalpines, triar els alcaldes del voltant d’un miler de municipis i votar en referèndum la reducció de més d’un terç dels parlamentaris. Després de la victòria del sí en el plebiscit amb gairebé el 70% de les paperetes, tots els ulls estaven posats en la roja Toscana, un històric feu de l’esquerra que el Partit Democràtic ha aconseguit conservar.

Els resultats a les regions de la Toscana i la Pulla a les eleccions regionals d'Itàlia estan molt ajustats entre els candidats del centredreta i els del Partit Demòcrata (PD), segons les enquestes a peu d'urna encarregades per la cadena publica RAI i recollides per l'agència Efe. Els comicis regionals en set regions han coincidit amb el referèndum constitucional per retallar el nombre de parlamentaris i són els primers que es fan al país després de l'esclat de la pandèmia al febrer, quan Itàlia va convertir-se en el primer epicentre europeu del coronavirus. L'estat d'alarma va fer que la jornada prevista per al mes de març es retardés. Ara la participació no s'ha vist afectada en relació a anteriors convocatòries.