Internacional  /  Europa 21/07/2022

Mattarella accepta la dimissió de Draghi i Itàlia convoca eleccions

La crisi, que desestabilitza el país i Europa en un moment crucial, pot afavorir la dreta a les urnes

4 min
El primer ministre italià, Mario Draghi, arribava avui al palau presidencial per presentar, de nou, la seva dimissió.

RomaMario Draghi tira la tovallola. I aquesta vegada és la definitiva. El primer ministre italià ha presentat aquest dijous la dimissió al president de la República, Sergio Mattarella, després de perdre el suport de la majoria parlamentària que el sostenia al capdavant d'un govern d'unitat nacional des del febrer del 2021. Mattarella, que havia fet esforços en els darrers dies per mantenir Draghi al poder, ha acceptat la renúncia de l'economista i mantindrà el govern en funcions per gestionar els assumptes urgents fins a la formació d'un nou executiu. Aquest dijous a la tarda, el president ha dissolt el Parlament i ha anunciat la convocatòria d'eleccions anticipades per al 25 de setembre. Roma ja camina cap a una nova crisi política que afegeix incertesa i inestabilitat a un context difícil, marcat per la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències econòmiques, i que ressonarà arreu d'Europa.

La crisi al govern italià es va precipitar fa només set dies. Draghi va presentar la seva dimissió a Mattarella després que el Moviment Cinc Estrelles (M5E), el principal partit de la coalició governamental que encapçalava l'expresident del Banc Central Europeu, rebutgés votar al Senat la setmana passada un important decret amb ajudes econòmiques per pal·liar els efectes de la inflació i l'augment del preu de l'energia perquè el consideraven insuficient. Tot i això, el president de la República no va acceptar la renúncia del primer ministre i el va instar a verificar al Parlament si comptava amb els suports necessaris per seguir al capdavant de l'executiu i evitar una nova crisi política. Durant aquests dies, Draghi va rebre suport i pressions des de la mateixa Itàlia, però també des d'Europa i els Estats Units, perquè mantingués el càrrec.

Així doncs, l'encara primer ministre va comparèixer al Senat dimecres i va obrir la porta a fer marxa enrere en la seva decisió si els socis de la coalició es comprometien a signar un nou pacte de legislatura per aprovar les reformes promeses a la Unió Europea per accedir als Fons de Recuperació, dels quals el país transalpí és el beneficiari més gran. Draghi va obtenir la confiança amb 95 vots a favor i 38 en contra, encara que només van votar 133 del total de 320 senadors. Pesos pesants com la Lliga, Força Itàlia i el Moviment Cinc Estrelles no van participar en la votació, la qual cosa certificava el final de la legislatura i condemnava Itàlia a una tornada anticipada a les urnes que afavoreix la dreta.

Després d'una nit de reflexió, l'expresident del Banc Central Europeu s'ha presentat a la Cambra dels Diputats aquest dijous al matí, on ha sigut rebut amb un llarg aplaudiment. "Com veieu, de vegades el cor d'un banquer també es fa servir", ha dit, emocionat, als diputats. Seguidament, ha anunciat la seva dimissió.

Putin, al centre

"El govern ha estat enderrocat per aquells que piquen l'ullet a Putin: han estat Giuseppe Conte i Matteo Salvini els que volien enfonsar l'agenda de Draghi", ha denunciat, poc després, el ministre d'Afers Estrangers en funcions, Luigi Di Maio, que va abandonar el Moviment Cinc Estrelles al juny juntament amb 60 parlamentaris dissidents per formar el seu propi partit.

I és que la invasió russa d'Ucraïna ha retratat les fílies i fòbies dels partits populistes italians , tradicionalment alineats amb Moscou, i és a l'origen de la crisi que s'ha endut al govern de l'exbanquer. En el cas de l'M5E --que va governar amb la Lliga entre el 2018 i el 2019-- el seu rebuig a armar Kíiv per defensar-se de l'agressió russa va precipitar la divisió del partit i la descomposició del govern d'unitat nacional.

Matteo Salvini, per la seva banda, ha estat un autèntic equilibrista durant aquests últims mesos, tractant de mantenir el suport al govern per evitar una revolució entre els empresaris del nord del país que formen part del seu electorat, sense perjudicar la sospitosa aliança que uneix el Kremlin amb el partit ultradretà, el qual la Fiscalia de Milà va investigar el 2019 per presumpte finançament irregular per part d'oligarques russos pròxims a Putin.

El primer ministre italià, Mario Draghi, durant la qüestió de confiança d'aquest dimecres al Senat.

La dreta, favorita

La caiguda del tercer executiu italià en quatre anys ha provocat un terratrèmol polític, habitual, per cert, al país transalpí: des de la Segona Guerra Mundial, els governs han durat una mitjana de tretze mesos. A la descomposició en marxa des de fa mesos a les files de l'M5E es va unir l'abrupta sortida de dos històrics membres del partit de Silvio Berlusconi, tots dos ministres del govern Draghi, que van abandonar Força Itàlia acusant el Cavaliere i el seu entorn d'irresponsables. I podrien no ser els darrers.

“Els italians demostraran a les urnes que són més savis que els seus representants”, va dir, amb amargor, el líder del Partit Demòcrata, Enrico Letta, que va acusar la dreta de ser la responsable de la caiguda del govern, però va oblidar que la crisi la va obrir l'M5E, amb qui els socialdemòcrates aspiren a crear una aliança política per desafiar en les pròximes eleccions la coalició conservadora formada per la Lliga, Força Itàlia i Germans d'Itàlia, a qui totes les enquestes apunten com a favorits per vèncer a les urnes.

stats