Quatre de la matinada. Carrer del Suro de Palafrugell. Un Ferrari s’enfila a una vorera i s’estavella contra un fanal. Cap dels ocupants queda ferit, el cotxe tampoc pateix danys. Una patrulla de la policia local s’acosta. Fa baixar el conductor. Detecta que circulava sota els efectes de l’alcohol. Fan la prova i el resultat no menteix: 0,55 mg/litre d’aire expirat. Com que supera els 0,40, és un positiu penal. El conductor és Arthur Melo, flamant nou reforç del Girona. Era el 17 d’agost del 2020 i en aquell moment el brasiler jugava al Barça. Tan sols havien passat tres dies del 2-8 del Bayern a Lisboa.

Un any més, el Barça està, a contrarellotge, intentant aconseguir fair play que permeti a la institució blaugrana inscriure els fitxatges que té pensat realitzar aquest estiu. Si en el mercat d'estiu passat es va aconseguir la proesa gràcies a les rebaixes salarials dels capitans i al d'hivern amb la renovació de contracte d'Umtiti, aquesta vegada l'espai econòmic haurà de venir a partir de la sortida de futbolistes. En aquest sentit, el jugador que està a totes les travesses per ser la primera venda (i segurament l'única grossa) és el neerlandès Frenkie de Jong.

L’arribada d’Arthur Melo a Barcelona l’estiu del 2018 suposava, a priori, una alenada d’aire fresc per a un mig del camp que acollia l’aterratge d’un futbolista amb bon gust pel toc en un equip que plorava els comiats de Xavi, primer, i d’Iniesta, després. Aquella fotografia de l’exsecretari tècnic Robert Fernández amb Arthur amb una samarreta del Barça va ser la primera pedra del camí mediàtic d’un fitxatge que va arribar sense credencials a Europa però com a campió de la Copa Libertadores sent el metrònom del Grêmio de Porto Alegre. Aquell brasiler de 21 anys que presumia de tenir un joc que havia de quallar amb el maltractat ADN Barça va firmar un contracte de sis anys que, dues temporades i força decepcions després, va quedar en paper mullat per esdevenir una moneda de canvi en els malabars pressupostaris de la directiva de Josep Maria Bartomeu.

Nou capítol del serial en què s’ha convertit l’últim tram de la relació entre Arthur Melo i el Barça. El migcampista brasiler s'ha presentat aquest matí a la Ciutat Esportiva Joan Gamper per reunir-se amb el secretari tècnic blaugrana, Éric Abidal, buscant pactar la seva sortida del club de forma amistosa. De moment, el brasiler no entrarà en cap dinàmica de grup i segueix amb un expedient disciplinari obert per no haver entrenat els darrers dies, quan va decidir quedar-se al Brasil. En els propers dies hi haurà una nova reunió dels seus advocats amb el club per tractar la seva sortida a la Juve. El Barça va pactar una operació amb els italians segons la qual, a final de temporada Pjanic arriba al Camp Nou i Arthur marxa a la Juve, però el brasiler va decidir que ja no volia jugar més amb el Barça, a diferència del bosnià, qui si ha seguit treballant amb la Juve fins el darrer partit.

Eric García va escrivint les pàgines d’una carrera que, de moment, recorda per sobre la de Gerard Piqué. Després de 9 anys a La Masia, el central de Martorell va marxar el 2017 cap a Manchester, tal com havia fet Gerard Piqué el 2004. Però Garcia va fitxar pel Manchester City, a diferència de Piqué, que va vestir el vermell del Manchester United quatre anys abans de tornar al Camp Nou per triomfar. Ara Eric García està cada cop més a prop de tornar a Barcelona tres anys després per intentar fer-se un lloc a l’eix de la defensa barcelonista.

El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha parlat del cas Arthur en una entrevista al diari Sport. El mandatari culer considera que l'actitud del migcampista brasiler, que s'ha declarat en rebel·lia després del seu traspàs al Juventus i s'ha autodescartat per a la resta de la temporada amb l'equip al qual encara pertany, "és una falta de respecte als companys i al club". A més, ha afegit que el Barça va decidir vendre'l perquè no el podia renovar per les quantitats que ell demandava: "Ens va explicar que tenia una oferta millor, nosaltres no la podíem igualar, va decidir marxar i llavors l'operació es posa en marxa".

Quan un professional deixa de complir amb les seves obligacions laborals perd tota la raó. I el que ha aconseguit Arthur, negant-se a tornar a la disciplina del Barça -disculpin l’oxímoron-, és reforçar el criteri dels que van beneir el seu intercanvi per Pjanic amb l’argument que el qüestionable compromís del brasiler feia difícil el salt de qualitat futbolístic que tots esperàvem. Ja l’havíem vist fer snowboard mentre es recuperava d’una lesió, badallar a la banqueta, esborrar-se de l’últim partit de Lliga... I ara ha reblat el clau.

Més que per la seva agenda de contactes, més que pel seu coneixement del mercat futbolístic o per les seves habilitats a l’hora de negociar amb clubs i representants, Éric Abidal va ser nomenat secretari tècnic del Barça perquè era una figura de consens entre jugadors, afició i entorn. Semblava un paraigua immune a qualsevol isme. L’exjugador francès, que el 2015 havia anat a la candidatura de Joan Laporta, va acceptar fa dos anys l’encàrrec de Josep Maria Bartomeu per facilitar les relacions entre la directiva i el vestidor, per avançar-se a possibles incendis. El president blaugrana va creure que la comunicació amb els futbolistes milloraria pel sol fet d’afegir joventut, mà esquerra i simpatia a la direcció esportiva; que es podrien impedir traumes com la sortida de Neymar: mentre va durar el culebró, cap responsable del club més enllà de Raül Sanllehí va gosar dir-li clarament al santista que fitxar pel París Saint-Germain era un error –al final, fins i tot el jugador s’ha penedit de la decisió–. Abidal havia de ser un pont amb els despatxos, un aplicador de vaselina per superar els conflictes d’interessos, aquell anhelat remei per minimitzar el xoc generacional entre la gespa i la llotja. El club li va posar Ramon Planes al costat perquè el descarregués de les funcions més clàssiques de la secretaria tècnica. Però ni així. Abi no ha sigut capaç d’aplacar bona part dels desgavells interns d’un vestidor guanyador i multimilionari.

Gir inesperat en la situació d’Arthur Melo al Barça. Si fa uns dies el seu entorn explicava a l’ARA la seva intenció d’ajudar l’equip a la Champions tot i haver jugat només quatre minuts des que es va confirmar el seu traspàs al Juventus, ara el migcampista brasiler ha decidit, després d’uns dies de vacances, que no vol vestir més la samarreta blaugrana. Segons va informar el diari Sport i va poder confirmar l’ARA, l’ex del Grêmio s'ha quedat al Brasil, no es va presentar a les proves prèvies a la tornada dels entrenaments i va comunicar al club que no pensa jugar més.

Balaídos no desperta bons records en la història recent del Barça. L’última victòria blaugrana a l’estadi del Celta de Vigo va ser l’any del triplet de Luis Enrique. Des de llavors, la llista de despropòsits a la vora de l’Atlàntic no ha parat de créixer. I no només pels resultats en si (cap triomf en sis visites entre Lliga i Copa), sinó sobretot per la sèrie de fets que han acompanyat aquesta mala dinàmica, com ara el petit infern que va viure Ter Stegen després d’encaixar un 4-1 amb responsabilitat directa, els retrats a tot color de Iago Aspas a Mathieu o Yerry Mina, o la recaiguda de Dembélé a quatre dies del fatídic desenllaç d’Anfield. La tradició de servir com a teló de fons de misèries es va mantenir a Balaídos ara farà un mes, quan el Barça es va deixar empatar –un altre cop Aspas– i va entregar al Madrid el lideratge en solitari de la Lliga, de manera que alguns pesos pesants de la plantilla van evidenciar públicament les seves diferències amb el cos tècnic. Els gestos de Messi i Rakitic engegant Eder Sarabia van monopolitzar la ressaca de l’últim partit que, fins al moment, ha jugat Arthur Melo amb la samarreta blaugrana.

Ahir al matí, just abans de començar l’entrenament, Arthur Melo va explicar als seus companys el que tothom ja sabia: la temporada que ve serà futbolista del Juventus, una operació complexa amb diferents actors en què el bosnià Miralem Pjanic passa a ser nou jugador del Barça. Un acord a quatre bandes fet amb la calculadora, més que pensant en decisions esportives. Així, la Juve pagarà 72 milions més 10 en possibles variables i el club blaugrana 60 milions més cinc en variables. El Barça posarà una clàusula de rescissió de 400 milions al migcampista bosnià. En lloc de fer un intercanvi de jugadors en què la Juve afegeix 10 milions, es va anunciar que serien operacions separades, pensades per ajudar a quadrar els pressupostos dels dos clubs, ja que la temporada finalitza aquesta nit, a nivell legal. A nivell esportiu, s’allargarà fins a l’agost, amb Arthur vestint de blaugrana fins llavors.

Arthur Melo jugarà les pròximes cinc temporades a la Juve. I Miralem Pjanic quatre anys al Barça. L’acord entre totes les parts es va tancar a Torí i es farà oficial aquest dilluns. Però aquesta temporada cada jugador l’acabarà on l’havia començat: a causa del covid-19, la temporada que es tanca econòmicament aquest dimarts s’allargarà esportivament fins al final d’agost. És a dir, si el Barça i la Juve es troben a la Champions, Arthur vestiria de blaugrana i Miralem Pjanic de blanc-i-negre. Segons l’entorn d’Arthur, el brasiler ha acabat molest per la manera com s’ha negociat l’operació, que ell inicialment no volia. A Arthur tampoc li han agradat les paraules de Quique Setién dels últims dies criticant el seu joc.

El brasiler Arthur Melo va volar ahir cap a Torí, on avui firmarà contracte amb el Juventus després de passar les revisions mèdiques pertinents. Arthur va viatjar acompanyat per responsables dels serveis mèdics del Barça, que, a la vegada, faran la revisió mèdica de Miralem Pjanic. A més, va fer el viatge amb el seu pare, el seu germà i dues persones de confiança, l'agent Vicente Forés i l'exdirector esportiu del Barça, Robert Fernàndez.

Mentre la resta del barcelonisme, després de tres mesos d’abstinència, mira la pilota, pateix amb l’agonia de l’equip per mantenir-se en la lluita pel títol i s’inquieta amb la unidireccionalitat de les decisions arbitrals, als despatxos culers malden per aconseguir un objectiu encara més difícil que la Lliga: quadrar els comptes.

Quique Setién segueix aprenent a gestionar el calendari esportiu i l'actualitat de despatxos del Barça. El tècnic blaugrana ha valorat aquest divendres el partit del cap de setmana contra el Celta (17.00 h, Movistar+ LaLiga) amb el focus apuntant a Arthur i la seva marxa al Juventus en una operació que es podria tancar en les pròximes hores. "En principi compto amb Arthur. És un jugador que necessitarem, que serà important. Entrenarà amb nosaltres, viatjarà i tindrà opcions de jugar. Hem d'intentar que el soroll no l'afecti. En cas d'haver de jugar, que ho doni tot. Això que està passant és anormal. La realitat és que un jugador que es troba en aquesta situació ha de tenir clar que la temporada no ha acabat, que queden partits importants per disputar-se. Ell, com els companys, volen acabar bé, guanyar algun títol i deixar un bon record. Les circumstàncies que han passat ens han portat fins aquí. No dubto de la professionalitat dels jugadors", ha explicat.

Va arribar amb la Copa Libertadores sota el braç i un horitzó obert davant seu al Camp Nou. Però dos anys després, el Barça es vol treure de sobre el brasiler Arthur Melo, de 23 anys, en una operació en què la idea és intercanviar-lo per Miralem Pjanic, migcampista bosnià de la Juve, de 30 anys. Així, la Juve pagaria 70 milions pel brasiler i el Barça, 60 pel bosnià, operacions que permetrien als dos clubs quadrar part del pressupost de la temporada, que acaba la propera setmana als despatxos. Però no als terrenys de joc.

El brasiler Arthur Melo ha comunicat tant al Barça com al Juventus que la seva intenció de cara al futur és continuar a Barcelona. Després de rebre les trucades del club italià, Arthur ha volgut recordar al Barça que ell no vol marxar a Itàlia. De fet, no vol marxar enlloc, fet que complica les operacions de mercat de la direcció esportiva blaugrana, que necessita vendre futbolistes per alliberar salaris alts i ingressar diners. La Juve estava molt interessada en el brasiler, i el Barça veia amb bons ulls una operació per canviar-lo amb Miralem Pjanic.

L'agència de representació d'Arthur Melo ha difós aquest dimecres unes declaracions del futbolista del Barça. "Sempre hi ha especulacions, però sincerament la meva idea és molt clara, l'única opció que m'interessa és continuar a Barcelona, estic molt segur i tranquil. Em trobo molt bé aquí i a més agraeixo al club i al cos tècnic la seva confiança. Aquest és un altre motiu més per tenir totalment clar que el meu únic desig és continuar", ha dit.

Han passat quatre jornades fins a veure Sergio Busquets, Arthur Melo i Frenkie de Jong junts en l’onze titular. Tres migcampistes amb un toc de pilota exquisit i una lectura del joc privilegiada. Busquets, ben acompanyat, ha demostrat en els dos partits de Lliga jugats al Camp Nou -les golejades contra el Betis i el València- que, malgrat que els anys van passant, segueix sent el millor en la seva posició, tot i que tant a San Mamés com al Sadar va patir molt més (com tot l’equip en general). De Jong està anant de menys a més i correspon amb esforç i bon futbol a les quatre titularitats consecutives que li ha atorgat Ernesto Valverde. Arthur, dels últims a incorporar-se per haver disputat la Copa Amèrica amb el Brasil, va ser dels millors contra l’Osasuna i també va donar un recital dissabte contra el conjunt xe.

Tot i que tenia vacances fins al 4 d’agost per haver jugat -i guanyat- la Copa Amèrica amb el Brasil, Arthur Melo ha decidit avançar la tornada als entrenaments. El de Goiânia se sumarà a la doble sessió prevista per avui a Sant Joan Despí i arribarà amb un mínim de rodatge al Trofeu Joan Gamper i a la gira americana de la setmana que ve, on els blaugranes s’enfrontaran dues vegades al Nàpols. Ha tingut pressa per posar-se a les ordres d’Ernesto Valverde, que ara mateix pot triar i remenar a l’hora de formar un mig del camp amb tres jugadors: un migcentre i dos interiors. En relació amb la plantilla de la temporada passada, hi ha una cara nova i una readaptació que fan augmentar considerablement la competència. El nouvingut és Frenkie de Jong, que va costar una milionada i amenaça l’estatus d’homes importants com Ivan Rakitic, mentre que la revisió de funcions respon al nom de Sergi Roberto, a qui el Txingurri vol alliberar de la posició de lateral dret. Per tant, si no hi ha sortides abans del 31 d’agost, hi haurà cops i empentes per aconseguir un lloc a la sala de màquines culer. I Arthur ho sap.