Més de la meitat del país a les fosques pràcticament cada dia i durant diverses hores. Aquesta és la realitat amb què han de conviure els cubans arran de l'asfíxia econòmica que mantenen els Estats Units sobre l'illa. A les ja habituals apagades parcials diàries s'hi sumen apagades a tot el país, que són cada cop més freqüents. La setmana passada tota l'illa es va quedar a les fosques de manera simultània en dues ocasions, sumant així 7 apagades totals al país en el darrer any i mig, mentre la població afronta una de les crisis d'abastiment més gran en dècades.

Després de nou mesos d'invasió d'Ucraïna, són pocs els líders mundials que es reuneixen amb Vladímir Putin i encara menys els qui li donen la mà en públic. El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha trencat la norma i l'ha anat a veure aquest dimarts al Kremlin. En un moment molt complicat per als dos països, han volgut oferir una imatge d'unitat davant un enemic comú, "l'imperi ianqui". Tot i que el govern de l'illa està immers en un procés d'obertura amb els EUA i la UE, Díaz-Canel ha trencat la posició prudent que mantenia fins ara respecte a la invasió russa d'Ucraïna: "Defensem la posició de la Federació Russa en aquest conflicte que, entenem, ha estat creat pel govern dels Estats Units i lamentablement manipulat davant l'opinió pública internacional". Els dos mandataris han inaugurat una estàtua de Fidel Castro en una plaça de Moscou i han carregat contra les sancions internacionals imposades als seus països.

Aviat farà un any de les protestes massives antigovernamentals que van omplir els carrers de diverses ciutats cubanes l'11 i 12 de juliol del 2021, les més multitudinàries de les últimes tres dècades. La revolta, durament reprimida, va acabar amb prop d'un miler de detinguts. Les xifres ballen en funció de qui les doni. Els últims números oficials els va aportar aquest dilluns la Fiscalia General de Cuba, que va informar que fins ara els tribunals del país han emès sentències fermes contra 381 persones. D'aquestes, 297 han estat condemnades a penes de presó de fins a 25 anys.

Cridant "llibertat" pels carrers de l'Havana vella i de moltes altres ciutats del país, Cuba va viure aquest diumenge l'episodi de protestes més gran contra el règim comunista que es recorda gairebé des de la crisi dels balseros, el 1994, i de l'anomenat Maleconazo (també el mateix any, a l'agost), tot un seguit de protestes contra el castrisme derivades de la crisi econòmica que patia llavors l'illa arran de la caiguda de la Unió Soviètica, suport fonamental del país durant la Guerra Freda.

La tensió de baixa intensitat entre la continuïtat i el canvi viu aquests dies a Cuba un nou i decisiu episodi. El règim assaja com continuar perpetuant-se sense els Castro, després de 62 anys. A les portes de complir 90 anys, Raúl, el germà del mític i desaparegut Fidel, cedeix aquest cap de setmana, durant el vuitè congrés del Partit Comunista, la presidència de la formació al president del país, Miguel Díaz-Canel, que dimarts que ve compleix 61 anys i que d'aquesta manera passarà a controlar tots els ressorts del poder i a perpetuar el castrisme. Amb la sortida de Raúl Castro, i amb ell de tota la vella guàrdia que encara aguantava al partit, la generació dels que no van protagonitzar la revolució agafa definitivament les regnes, és a dir, passa a pilotar l'evolució controlada d'un socialisme que, com ha anat passant en tots els antics països del bloc comunista, ha donat entrada a la propietat privada. Però a Cuba sense grans concessions, amb exasperant timidesa, i formalment mantenint les essències ideològiques. El país caribeny és dels que ha fet el pas a l'obertura econòmica amb més reticències, mentre que se segueix definint com un estat socialista, amb el Partit Comunista com a "guia de la societat". Les llibertats, tot i la nova Constitució, no han experimentat cap millora real: continuen en quarantena. El mateix congrés del partit es fa a porta tancada i sense presència de mitjans estrangers. Díaz-Canel, que va ser elegit president el 2019 i que de moment té dos mandats de cinc anys al davant, s'erigeix ara com a factòtum únic del règim des del seu doble vessant de tecnòcrata reformista econòmic i de seguidor fidel dels dictats d'un socialisme autoritari, impermeable a l'hora de fer cap gest a la dissidència. No hi ha oposició possible.

Després de 62 anys governada pels germans Castro, Cuba inaugurarà aquest cap de setmana una nova etapa marcada per l'accés al poder d'una nova generació nascuda després de la revolució. El Partit Comunista de Cuba celebra des d'aquest divendres i fins dilluns el seu vuitè congrés, en el marc del qual Raúl Castro, de 89 anys, abandonarà el càrrec de primer secretari del partit. El seu relleu l'agafarà, previsiblement, Miguel Díaz-Canel, a qui Castro va presentar com el seu successor al capdavant de la formació quan li va traspassar la presidència del país, ara fa tres anys. En la seva intervenció durant la inauguració del congrés, el líder sortint ha assegurat que aquesta nova generació està "plena de passió i d'esperit antiimperialista".

No ha sortit com estava previst. El viatge que havia de servir per donar un impuls a les relacions entre Espanya i Cuba després de 32 anys sense visites oficials s’ha quedat en un simple punt de partida cap a un futur farcit de bones paraules però sense cap nova concreció o acord substancial. Sánchez tampoc ha aconseguit crear el punt de misticisme dels anteriors viatges de presidents espanyols.

Cuba emet senyals de canvi contradictoris des dels últims mesos. Per una banda, el desgel amb els Estats Units ha quedat paralitzat i el govern cubà anuncia mesures que restringeixen el sector privat. I per l’altra, s’anuncia una reforma “en profunditat” de la Constitució per primer cop des del 1976 per consolidar les reformes que s’han fet a l’illa sota el mandat de Raúl Castro. En l’avantprojecte de la reforma constitucional que ahir es va començar a debatre a l’Assemblea Nacional s’ha esborrat la referència a avançar cap a “una societat comunista” que apareix al text vigent, però paradoxalment el Partit Comunista es manté com la “força dirigent superior” del país i, de fet, l’única formació política, ja que no s’obre la porta al pluripartidisme. “No vol dir que renunciem a les nostres idees -va advertir el president del Parlament, Esteban Lazo-, ja que en la nostra visió pensem en un país socialista, sobirà, independent, pròsper i sostenible”. Així, el socialisme seguirà marcant la política social i econòmica.

Castrisme sense els Castro. El nou president del país, Miguel Díaz-Canel, escollit aquest dimecres per l'Assemblea Nacional, ha assegurat que entén que el mandat que rep "és donar continuïtat a la Revolució Cubana en un moment històric i crucial", marcat per "l'actualització" del model econòmic i social del país. En aquest sentit, ha confirmat la seva opció continuista i ha situat Raúl Castro com un referent per a qui reserva "les decisions de més gran transcendència per al present i futur de la nació".

Després de mesos de misteri i especulacions va arribar el gran dia. Raúl Castro ja és oficialment expresident de Cuba, després d’una jornada en què el més inesperat va ser el compliment punt per punt del que vaticinaven els analistes. Després de 60 anys, ningú que porti el cognom Castro forma part ja del consell d’estat del govern cubà. El rumor que sonava sobre que algun dels fills de Raúl ocuparia un lloc al consell, però no a la presidència, no es va materialitzar finalment.

Miguel Díaz-Canel cada cop està més a prop de ser el successor dels germans Castro a Cuba. L'illa del Carib va votar ahir per escollir els diputats que conformaran l'Assemblea Nacional, encarregada de triar el 19 d'abril el nou president, en uns comicis que són l'últim pas abans del relleu de Raúl Castro i concebuts pel govern cubà com una defensa del socialisme i la revolució, que consideren "atacada" pels EUA.