Carib
Internacional 14/07/2021

Desenes de detinguts i apagada d'internet per silenciar la protesta popular a Cuba

Un periodista en arrest domiciliari retrata a l'ARA com de massiu és el moviment contra el règim

4 min
Un policia impedeix el pas a la zona del capitoli a La Habana

Barcelona"Ens estem reorganitzant per poder informar del que està passant, però les autoritats han tallat l'accés a internet i és molt complicat saber què passa al conjunt del país i difondre'n les notícies", explica a l'ARA en una conversa telefònica el periodista Maikel González Viveros. Està en arrest domiciliari després d'haver passat 48 hores en una presó de l'Havana on el van portar quan el van detenir en les multitudinàries protestes de diumenge . "Els que tenim un perfil públic hem estat alliberats amb condicions, però estic molt amoïnat per la gent anònima que va sortir a manifestar-se i continua entre reixes", lamenta el director de Tremenda Nota, una revista digital dedicada a la situació del col·lectiu LGTBIQ+ o de les comunitats afrodescendents a Cuba. Uniformats i civils afins al règim van prendre ahir el control dels carrers de l'Havana.

Informadors detinguts

González és un dels centenars de manifestants i periodistes que van ser detinguts l'11 de juliol, una jornada que ja ha passat a la història de Cuba: de manera totalment imprevista desenes de milers de persones van sortir al carrer desafiant el control del règim per protestar contra la greu crisi econòmica que viu l'illa, agreujada per l'impacte social de la pandèmia amb les restriccions al turisme. "Abans ens manifestàvem els artistes o els intel·lectuals per reclamar llibertat d'expressió, però ara estem davant d'una altra cosa. El que va passar diumenge va ser un aixecament popular en tota regla, massiu i en tot el país, un fet inèdit en la història de la Revolució, perquè l'economia ha tocat fons i perquè a molta gent li falten les coses més bàsiques", afegeix el periodista. Li va cridar l'atenció que de la gent amb qui va compartir cel·la "la gran majoria eren de barris humils que van sortir al carrer perquè estan passant gana. A la manifestació se sentien consignes de tota mena: des de "Fora Díaz-Canel" fins a simplement "Medecines i aliments". Entre diumenge i dilluns es van documentar protestes en almenys 58 ciutats i pobles de l'illa. Entre els manifestants ja s'ha comptabilitzat una víctima: un home de 36 anys que hauria mort dilluns durant un enfrontament entre ciutadans i forces de seguretat en un barri perifèric de L'Havana, segons informa l'agència de notícies cubana (ACN).

El periodista és un dels molts informadors que van ser detinguts quan cobrien les protestes: "La manifestació del centre de l'Havana anava esquivant els antiavalots, fins que a l'entrada de la plaça de la Revolució [seu de la presidència i dels principals ministeris, com el de l'Interior] ja no hi havia cap altre camí, i gent de paisà va carregar a cops de pal. Jo em vaig refugiar en un portal i quan vaig sortir em van detenir amb una violència innecessària perquè jo no em resistia. Em van trencar les ulleres".

L'organització cubana de defensa dels drets humans Cubalex ha difós un llistat amb els noms de 180 detinguts o desapareguts des de diumenge i Amnistia Internacional, que no té accés al país, ha alertat que "el règim cubà ha demostrat que no sap dialogar i està castigant tots els que han gosat desafiar-lo, i està enviant un missatge que no es toleraran més protestes", explica Louise Tillotson, investigadora del Carib d'AI. "És molt complicat saber què està passant pels talls d'internet i per la repressió contra els periodistes independents i els bloguers. Entre els detinguts també hi ha Camila Acosta, corresponsal del diari Abc. El president espanyol, Pedro Sánchez, en va exigir ahir l'alliberament immediat. Reporters Sense Fronteres considera el president cubà Díaz-Canel un dels principals "depredadors de la llibertat de premsa" del 2021 juntament amb el nicaragüenc Daniel Ortega o el brasiler Jair Bolsonaro.

Manifestació de cubans davant el consolat de Cuba a Barcelona

La mobilització ha sigut la més important des de l'agost del 1994, en el conegut com a Maleconazo, quan centenars de persones es van enfrontar amb la policia a l'Havana després que les autoritats interceptessin quatre embarcacions amb cubans que volien fugir als Estats Units. "Un altre cop ha corregut el rumor que arribarien barques per fugir als Estats Units i hi ha hagut detinguts al Malecón per això, però aquest cop la protesta ha sigut molt més gran i difosa arreu del país", recorda Maikel González. Tot i que està en arrest domiciliari, el periodista gosa alçar la veu contra el govern: "Amb el discurs que va fer, Díaz-Canel ens està enfrontant entre cubans: titlla els manifestants de mercenaris al servei dels Estats Units i crida els revolucionaris a enfrontar-s'hi. I això és molt perillós, perquè els que no estan d'acord amb el govern s'exposen a la violència dels que el defensen, que podran actuar amb impunitat". El periodista rebutja qualsevol ingerència dels Estats Units i vol que Washington –que ahir reclamava l'alliberament dels presoners i que es recuperi internet– en quedi al marge. Creu que "tot dependrà de com Díaz-Canel gestioni la violència que està imposant contra la ciutadania: té menys legitimitat que mai perquè ara s'ha vist que desenes de milers de persones estan disposades a sortir al carrer per defensar els seus drets".

stats