Jordi Graupera no es rendeix. Després d’intentar fer-se un lloc en l’espai independentista a les eleccions catalanes amb Alhora, de la mà de l'exconsellera Clara Ponsatí –i de l'experiència a Barcelona del 2019–, el filòsof i periodista vol reflotar de nou la marca de cara a les eleccions municipals. Encara falten dos anys, però Graupera s’activa per fer els fitxatges dels que espera que siguin els seus quadres locals. Cal dir que no peca d’exagerat: la majoria de partits ja comencen a mirar el calendari per pensar si han de promoure relleus als municipis o quina estratègia (o aliances) posaran en marxa per aconseguir les alcaldies.

Alhora va fracassar en el seu intent de convertir-se en el quart espai independentista a les darreres eleccions al Parlament. La candidatura liderada Clara Ponsatí va aconseguir poc més de 13.000 vots a tot Catalunya i es va quedar amb un irrisori 0,4% dels vots. La patacada a les urnes va fer que l'exconsellera anunciés l'endemà dels comicis que abandonava la primera línia política. Tot i que era conscient de les dificultats d'obtenir representació, Ponsatí no s'esperava un revés com el que va patir el 12-M i va assumir com a propi el fracàs dimitint, tot i que no s'ha desvinculat del partit.

Els resultats electorals també es cobren víctimes en els partits extraparlamentaris. La més significativa, la de Clara Ponsatí, que aquest dilluns ha anunciat que abandona la primera línia política després de l'estrepitós fracàs d'Alhora, que es va quedar fora del Parlament amb un irrisori 0,4% dels vots i poc més de 13.000 vots. L'exconsellera ha admès que no han sabut convèncer les bases independentistes que Alhora pot revertir la crisi que travessa el moviment independentista. "Amb aquests resultats, caldrà que replantegem el futur del projecte. I crec que el meu paper ja no ha de ser a la primera línia", ha escrit a X.

El naixement d’aquesta formació és fruit d’un desencontre. L’eurodiputada Clara Ponsatí enceta aquest projecte més distanciada que mai de Junts, el partit que la va incorporar com a independent després del seu pas pel Govern que va fer l'1-O. Les desavinences amb Carles Puigdemont per l’estratègia de l’independentisme venen de lluny, però es dona la paradoxa que encara és eurodiputada de la candidatura de l’expresident a les eleccions europees del 2019, a l'espera de l'amnistia. El jutge Llarena la va deixar en llibertat després del seu retorn a Catalunya —està acusada només de desobediència després de la derogació de la sedició—, però continua ocupant l’escó que li atorga immunitat fins a les europees del juny.

La plaça de la Concòrdia de les Corts s’ha omplert d’espardenyes i de sons de cobla per acollir aquest divendres el tancament de campanya d’Alhora, el nou partit de l’exdiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera. En l’acte final el partit ha reivindicat la feina feta durant la campanya, que ha estat a contrarellotge: "Hem aconseguit una heroïcitat: hem fundat un partit i un moviment en tres setmanes", han reivindicat. Les enquestes assenyalen que no tenen possibilitats d’entrar al Parlament, però el partit assenyala que el seu és "un projecte de futur".

Els missatges que sento d’Aliança Catalana em semblen de la pitjor espècie política i humana, la de la por i l’odi que significa l'assenyalament d’un culpable per a tots els nostres mals, i que aquest sigui la baula més feble de la cadena social. Que fàcil, que indecent i que perillós. A part del que té de negació d’un fenomen inevitable a nivell mundial com és la immigració, constitueix un oblit encara més greu, que és que Catalunya és una nació d’immigrants (aquí en tenen un descendent). Si els immigrants són aquí és perquè identifiquen, i no s’equivoquen, que aquí trobaran un futur per a ells i per als seus fills. No crec que hi hagi elogi millor per a un país i la confiança que és capaç de despertar. Una altra cosa és la falta de competències, l’excés d’incompetències pròpies, el xoc cultural o la falta de regles lingüístiques d’obligat compliment, però em nego a acceptar que l’única resposta que podem donar és el racisme i la xenofòbia.

El nou partit de l’exdiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera ha presentat aquest vespre el seu cartell i el lema de campanya, “Un canvi radical”, a les portes de l’Hospital de Sant Pau, al barri del Guinardó de Barcelona. L'acte arriba després de la seva posada de llarg del dia de Sant Jordi al Teatre Borràs, on es van presentar com a alternativa als “lideratges caducats” del 2017, amb un discurs clarament independentista i amb la idea força del “bon govern”. La llengua és un dels principals pilars de la seva proposta, que passa per establir una doble xarxa d’ensenyament, amb centres 100% en català i centres que combinin llengües.

Un partit en contraposició als partits independentistes “pacificats i sotmesos a Espanya” que aposti pel "conflicte" i no pas pel diàleg amb l'Estat. La recepta porta el segell de l'eurodiputada i exconsellera Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera, que aquest dimarts, al centre d'una Barcelona plena de llibres i roses, han presentat el seu nou partit, Alhora, al teatre Borràs.

L’èxit de la candidatura de Jordi Graupera i Clara Ponsatí entre referents de primera fila de la cultura catalana actualitza el tema vell i fascinant dels intel·lectuals i la política. Naturalment, hi ha raons convencionals que expliquen el suport de noms com Roger Mas, Carlota Gurt, Miquel de Palol o Narcís Comadira; des de l’afinitat ideològica genuïna a l’amistat personal, fins al càlcul estratègic que pugui fer cadascú. Però el nombre de personalitats i la seva rellevància, així com el fet que cap altra candidatura pugui convocar un elenc similar ara mateix, permet elevar l’anècdota a categoria i fer una mica de prospecció cultural. És un bon moment per preguntar-nos la diferència entre incorporar una empresària o un meteoròleg a les llistes d’un partit respecte de fitxar un escriptor o un compositor.

No fa encara tres setmanes, Clara Ponsatí i Jordi Graupera anunciaven la creació d’un nou projecte polític, Alhora, que s’havia de presentar en societat el 23 d’abril. La convocatòria d’eleccions anticipades els ha obligat a accelerar els terminis, i ara estan recollint signatures –en necessiten més de 5.000 a Barcelona– per poder presentar-se a les eleccions del Parlament de Catalunya. 

Aquest cap de setmana, Carla Turró conversa amb els confundadors d'Alhora, el nou projecte polític independentista que lideren l'eurodiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera.

Ha començat la lluita per un possible quart espai independentista, més enllà d'ERC, Junts i la CUP. El tret de sortida ha estat aquesta setmana l'anunci de la proposta política Alhora per part de Clara Ponsatí i Jordi Graupera. Al seu projecte s'hi podria sumar la llista cívica de l'ANC, tot i que els socis de l'entitat encara voten si la volen tirar endavant en una consulta que s'acaba el 14 de març. I encara hi pot haver més candidatures que competeixin pel vot independentista, però des de l'extrema dreta: no ho han oficialitzat ni Aliança Catalana ni el Front Nacional de Catalunya –si bé aquest últim ja es va presentar en les eleccions catalanes del 14F i sosté que repetirà l'any que ve. Amb tot aquest panorama, què està en joc en la cursa independentista? Què vol Alhora?

A les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya hi haurà, probablement, una nova proposta política independentista. L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera han anunciat aquest dilluns al vespre a les xarxes socials que el 23 d'abril presentaran el seu nou projecte al Teatre Borràs de Barcelona, a les 18:30 h. "Al país li cal un tomb", ha assegurat Graupera. La nova proposta es diu "Alhora". "Què necessita Catalunya? Arrels i futur, independència i bon govern, alhora", resumeix el vídeo llançat aquest dilluns.

En el teu pensament, la racionalitat ocupa un lloc preferent. Per això el títol de La perplexitat és tan potent i significatiu. Però quines pulsions irracionals t’ha desfermat la paternitat?

De vegades em fa l’efecte que la ficció està en crisi. Cada època té uns gèneres i uns temes que la defineixen més que d’altres. La ficció no deixa de ser una gran mentida, un conte per a nens grans, i ara que la realitat ens ha obligat a ser descreguts potser ens hem afartat de llegir les històries inventades que un cap brillant pugui orquestrar. D’aquí, també, l’auge de l’autoficció (i el debat sobre què és i què no és autoficció; jo sostinc que tota literatura té cert percentatge d’autoficció i que tant és quina part ho sigui o no). I sí, esclar, l’autoficció també ve de la deriva individualista (narcisista?) del món en general, que ja només se’ns fa comprensible des del jo.

Primàries tornarà a presentar batalla a les eleccions municipals. Però en menys de la meitat de ciutats que el 2019. De les 41 llistes amb què va concórrer fa quatre anys, ara preveu tenir-ne en una quinzena de municipis. El partit, que va néixer arran de la proposta del filòsof Jordi Graupera el març del 2018 de fer unes primàries obertes a tots els partits independentistes, no va rebre l’aval ni de Junts, ni d'ERC ni de la CUP. I l’ANC, Demòcrates, Solidaritat i Reagrupament, que en un principi s'hi van sumar, se’n va acabar desmarcant. "Ens vam quedar sols", lamenta Josep Maria Mas, coordinador nacional de Primàries. A les darreres eleccions al Parlament va obtenir menys de 7.000 vots amb un irrisori 0,1%, però a les municipals va assolir 47.000 vots i 26 regidors.

Fins a set partits independentistes optaven a presentar-se a les pròximes eleccions en una situació inèdita que no s’havia produït mai en els successius comicis al Parlament. I la xifra encara hauria pogut ser més alta si Demòcrates o Solidaritat, que sospesaven concórrer en solitari, no s’haguessin integrat a la llista de JxCat. Finalment, hi haurà cinc candidatures independentistes el 14-F. Més enllà d’ERC, JxCat (que també va recollir avals), la CUP i el PDECat, Primàries ha sigut l’única llista capaç de reunir els 4.200 avals per a Barcelona, els 314 per a Lleida, els 525 per a Girona i els 575 per a Tarragona que s’exigeix a les forces extraparlamentàries per poder-se presentar.

Primàries Catalunya ha decidit fer el pas i presentar-se a les eleccions al Parlament. El moviment impulsat per l'ANC a les municipals del 2019 ha celebrat aquest dissabte la seva convenció fundacional al Centre Cívic Pere Quart de Barcelona amb inscripcions obertes a tothom. "La convenció fundacional de Primàries Catalunya aprova convertir-se en un moviment d'àmbit nacional supramunicipal per àmplia majoria", ha confirmat la nova formació política a través del seu compte de Twitter.

JxCat ultima la candidatura per a les eleccions espanyoles. Amb tota probabilitat tornarà a ser la mateixa que el 28 d’abril, amb els presos al capdavant, però aquestes últimes hores s’ha vist condicionada pels contactes amb qui va ser cap de llista de Front Republicà, Albano Dante Fachin, i també per converses “informals” amb el projecte de Primàries de Jordi Graupera. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, dirigents de JxCat han entaulat una negociació amb aquelles formacions independentistes que opten per fer un front sobiranista que defensi no donar suport a la investidura a Madrid si no es posa “fi a la repressió” i es reconeix la possibilitat de fer un referèndum. En aquest sentit, apunten que hi ha hagut contactes amb Som Alternativa de Fachin, membres de Poble Lliure -pendents de si la CUP es presenta als comicis- i Primàries. “Tot està obert”, reiteraven algunes fonts al llarg d’aquesta setmana als passadissos del Parlament.

Primàries Barcelona ha acordat impulsar una candidatura de "bloqueig" de cara a les pròximes eleccions generals del 10 de novembre. Així s'ha decidit a través d'una consulta interna en què han participat 3.000 persones. Dels vots vàlids, un 94,1% són favorables a la llista de bloqueig i l'altre 5,9% a promoure l’abstenció en aquestes eleccions. La plataforma que lidera Jordi Graupera proposa crear una llista a través d'unes primàries obertes "a tota la ciutadania i partits independentistes". Dues de les idees centrals de la candidatura serien votar 'no' a qualsevol investidura a la presidència del govern espanyol i votar en contra dels pressupostos estatals.