Política 10/03/2022

De Junqueras a Puigdemont, tots els dards de Clara Ponsatí

L'exconsellera presenta un llibre en què critica el Govern de l'1-O i la manca de pla després del referèndum

5 min
L’eurodiputada Clara Ponsatí en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEl que diu Clara Ponsatí acostuma a portar cua. En va portar quan pocs mesos després del 2017 l'exconsellera d'Ensenyament va assegurar que l'independentisme "anava de farol " i va tornar-hi fa poc quan va demanar una renovació dels lideratges de l'independentisme en una entrevista al programa Preguntes freqüents de TV3. Ara ha fet un llibre que tampoc estarà exempt de polèmica, ja que parla en primera persona de com ha viscut els últims anys: Molts i ningú (La Campana).

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Explica com va arribar a la conselleria d'Ensenyament a només tres mesos de l'1 d'Octubre –li va trucar Elsa Artadi quan Ponsatí acabava "d'arribar de sopar i havia begut una mica"– i lamenta que al llarg del seu mandat no va tenir cap debat a fons dins el consell executiu sobre com s'havia de fer i aplicar el referèndum. De fet, les converses només van arribar després i Ponsatí reconeix que no va tenir cap ascendència sobre com continuar respecte als seus companys de Govern. "Juraria que l'única que volia declarar immediatament la independència, i que creia que allò [el referèndum] havia estat una victòria, era jo. [...] En Puigdemont, callat; escoltant. Ell sempre mira avall. No saps res. Té aquesta cosa. No saps si hi és o no hi és. Com que no et mira, no ho saps. I no va dir quasi res. Jo vaig dir que s'havia fet el referèndum. Que no havíem aprovat la llei de transitorietat? Per què l'havíem aprovat, doncs? [...]. Va ser el moment que em va caure del tot la bena dels ulls", assegura.

No és el primer cop que Ponsatí es refereix a Puigdemont en aquests termes i tampoc que evidencia que es va quedar sola amb les seves opinions al Govern –com quan va ser l'única consellera que va votar en contra de suspendre la declaració d'independència el dia 10 d'octubre–: "Estava convençuda que els relliscaria qualsevol cosa que pogués dir jo. I ho segueixo creient. Ara podria fer una elucubració sobre psicologia, però és evident que jo no comptava ni amb l'atenció ni amb el respecte d'aquell grup [del consell executiu]". I sobre l'expresident a l'exili diu: "[Puigdemont] És una anguila, s'escapa. És un home difícil de descriure. No es comunica gaire. No pregunta. És un tio astut. El president no va acabar els estudis universitaris, però això no li ha impedit ser una persona culta. Molt culta", diu per descriure'l. També afegeix que té una "habilitat dialèctica brutal", però alhora afirma que un cop acaba els seus discursos "et deixa sense saber del tot què t'està proposant".

Més dura encara és amb Oriol Junqueras (ERC), en aquell moment vicepresident, a qui retreu la seva manca d'opinions en moments clau i fins i tot la seva absència. Relata la reunió de membres del govern que hi va haver després de la declaració d'independència el dia 27 d'Octubre: "Els consellers teníem claríssim que no érem allà per signar els decrets de la nova república. Jo també ho tenia claríssim; aleshores ja sabia que no hi havia cap pla per fer res. El vicepresident Junqueras ni tan sols va venir. El conseller de Justícia, Carles Mundó, tampoc. Marta Rovira va dir que l'Oriol no vindria perquè estava malalt. No es trobava bé. Ja pot ser: el dia que vam signar la llei del referèndum ens va tenir esperant molta estona perquè tampoc es trobava bé".

No és l'únic fragment en què parla del líder d'Esquerra, ja que també descriu el primer cop que es van creuar després de ser nomenada consellera. "En sortir d'aquella primera reunió [amb Puigdemont] em vaig trobar que hi entrava Oriol Junqueras acompanyat de tota la cort, Sergi Sol inclòs. Eren uns quants, quatre o cinc, tot homes. Em miraven encuriosits. Potser amb aquell primer cop d'ull en van tenir prou per mesurar-me els pits. Bromes a part, no recordo de cert si era Lluís Salvador el que volia una consellera d'Ensenyament amb unes bones mamelles", ironitza l'exconsellera. També rep l'expresident del Parlament Roger Torrent, a qui acusa de no considerar en cap cas la investidura de Puigdemont des de l'exili el 2018 –"S'acabava de comprar un abric i estava encantat d'haver-se conegut i de trobar-se tan guapo", diu Ponsatí sobre Torrent quan va reunir-se amb l'expresident després de les eleccions del 21-D del 2017–, i també l'exconseller Carles Mundó, amb qui va anar al funeral d'una de les víctimes dels atemptats de les Rambles, i el descriu com a "groller" per voler, segons el seu parer, acaparar juntament amb el seu gabinet tota l'atenció.

També fa comentaris sobre els seus companys de files de Junts. De l'exconseller Josep Rull assegura que "podria escriure un poema èpic de ports i aeroports, i un tractat filosòfic de la rotonda", mentre que de Toni Comín, actual eurodiputat de Junts, afirma que al principi tenien unes "enganxades de por" perquè "parla molt, molt" i ella li deia: "Para de parlar, Toni, que ja ho he entès". "Ell creu que tot el seu discurs s'ha d'escoltar sencer, no hi ha cap part que sigui prescindible. Em sembla que no s'ho prendria malament, ara ja, si em sentís dir això. Ens hem fet molt amics", explica sobre l'exconseller de Salut.

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

Distància amb Junts, ERC i la CUP

Al llarg de tot el llibre –en què intercala els fets viscuts el 2017 i a l'exili amb la seva trajectòria autobiogràfica i records familiars– es traspua la distància de Ponsatí amb els tres partits independentistes, encara que sigui eurodiputada de Junts. Primer, per com van gestionar el Primer d'Octubre –els acusa de no preveure la reacció de l'Estat i de no tenir cap pla després de l'1-O– i, després, per haver adoptat una estratègia de "renúncia" en l'etapa actual, en paraules que la mateixa Ponsatí ha utilitzat aquest dimecres en la roda de premsa per presentar el llibre.

Tot i que ella també era al Govern –i que admet que hauria d'haver dimitit–, els retreu que després de la "victòria" del referèndum no s'executés el resultat i lamenta que els arguments fossin la manca de "control del territori" quan havien dit que preparaven les "estructures d'estat"; que no es pogués "comptar" amb els Mossos i que hi podia haver "morts" si es continuava l'enfrontament amb l'Estat. "Retirar-se perquè ells amenacen és acceptar la seva violència. El risc zero no existeix. Totes les decisions són costoses [...]. Què hem de garantir? Que no hi hagi ni un mort? Ja ho sabem que no volem que mori ningú, nosaltres. Però com volem assegurar que ells no matin algú? ¿I només perquè hi ha aquest risc, ens hem d'aturar? [...]. No cal que tothom estigui disposat a arriscar-se, simplement és un risc que s'ha de córrer", constata.

Aquest dimecres en roda de premsa ha insistit en la mateixa idea i ha advocat per la necessitat que hi hagi una "nova articulació de l'independentisme" perquè creu que Esquerra, Junts i la CUP ja no són "eines útils". ¿Això vol dir, doncs, que Clara Ponsatí està impulsant una nova formació independentista? Segons ella, no, malgrat els "rumors" i les "intoxicacions" –ha dit– i que és una idea que fa temps que sobrevola alguns cercles independentistes.

stats