El 2 d'abril del 2025 Donald Trump anunciava des del Jardí de les Roses de la Casa Blanca una llista d'aranzels "recíprocs" per a diferents països d'arreu del món i obria la porta de bat a bat a una guerra comercial sense precedents. El caos i la incertesa s'apoderaven de les relacions comercials per uns aranzels que oscil·laven entre el 10% i el 50%, i que en el cas de la Unió Europea se situaven en el 20%. Durant dotze mesos, el xoc comercial ha travessat diferents fases, l'última marcada per la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de declarar il·legal gran part d'aquella decisió. Això sí, ha deixat empremta en les relacions comercials, com a mínim amb Espanya, sobretot pel que fa a les exportacions.

L'associació dedicada a l'impuls de la indústria internacionalitzada, Amec, ha assegurat aquest dilluns que la situació de guerra a l'Orient Mitjà és un problema "conjuntural" i que el 30% dels 500 socis que conformen l'associació s'han plantejat revisar les previsions del 2026 a la baixa. El director general d'Amec, Joan Tristany, ha defensat que "el conflicte estructural és la competència xinesa", i que a causa dels aranzels imposats pel govern dels Estats Units, els seus productes estan "a tot arreu". De fet, el 2025, tot i la guerra aranzelària de Donald Trump, les exportacions dels socis d'Amec van augmentar un 5,54%, un creixement que Tristany considera "sorprenent i extraordinari" per la geopolítica internacional.

La multinacional nord-americana de missatgeria i logística FedEx ha presentat una demanda contra el govern dels Estats Units, a qui reclama "el reemborsament complet de tots els aranzels" invocats per la Llei de Poders Econòmics d'Emergència Internacional (Ieepa), després que divendres passat el Tribunal Suprem anul·lés els gravàmens imposats pel govern dels Estats Units a través d'aquesta regulació.

L'or torna als màxims i la seva cotització al comptat augmenta l'1,2%, fins als 5.163,60 dòlars per unça, i els futurs per entrega a l'abril arriben als 5.184,90 dòlars. Aquesta tendència –que remarca el paper del metall preciós com a valor refugi després de l'anunci de Donald Trump d'imposar un aranzel global del 15%, després que el Tribunal Suprem li tombés divendres els que havia imposat sense passar pel Congrés– es combina amb un descens del valor del dòlar. L'euro es cotitza entorn dels 1,1833 dòlars.

La decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units d'invalidar molts dels aranzels del president Donald Trump posa en dubte una sèrie d'acords comercials que el govern estatunidenc havia tancat els últims mesos, inclosos alguns amb els principals socis comercials del país. Molts dels acords havien fixat aranzels al voltant del 15% o el 20%, rebaixant els que s'havien anunciat inicialment –més elevats– a canvi de concessions comercials favorables i promeses d'inversió als Estats Units.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dissabte que apujarà els aranzels globals del 10% al 15%. Ho ha dit en un post a la seva xarxa Truth Social. Aquest anunci es produeix un dia després que el Tribunal Suprem dels Estats Units anul·lés els aranzels que havia posat Trump per considerar que ho havia d'aprovar el Congrés.

La sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units que declara il·legals bona part dels aranzels de Donald Trump és una bona notícia. No tant per la seva afectació econòmica, que ja veurem com queda perquè d'una manera o altra continuaran els aranzels, sinó perquè posa en evidència que la justícia als Estats Units no està del tot sotmesa al que vol el president. En el seu anterior mandat, Trump es va assegurar de posar jutges afins al Suprem, que és un dels més conservadors de la seva història perquè dels nou jutges que integren aquest tribunal només tres han estat nomenats pels demòcrates i els altres sis pels republicans. I semblava que això havia donat resultat, perquè fins ara l'alt tribunal havia donat bastanta corda a les decisions controvertides del president, des de garantir-li la immunitat davant del processament penal en els seus actes públics –cosa que va evitar que pogués ser jutjat per instigar l'assalt al Capitoli– fins a donar llum verda provisional a moltes de les seves iniciatives més polèmiques.

Una de les apostes del president dels EUA, Donald Trump –potser la més important juntament amb les deportacions massives–, no ha passat el filtre del Tribunal Suprem. I això, tot i controlar un organisme de clara majoria conservadora. Però, sense qüestionar si cal o no imposar aranzels a tercers països, els jutges del màxim òrgan jurídic del país, amb un resultat de 6 a 3, consideren que Trump s'ha extralimitat en aplicar impostos a les importacions sense passar pel Congrés. Deixen en evidència un dels dèficits del mandatari de la primera potència mundial. I no es tracta del dèficit comercial que assegura que vol combatre, sinó del democràtic, al recórrer a una llei (IEEPA) que dona poders al president per afrontar amb mans lliures “amenaces inusuals i extraordinàries” durant emergències nacionals. Els magistrats han interpretat que la IEEPA "no autoritza els aranzels aplicats a través d'ordres executives".

La geopolítica sempre ha estat un factor important per explicar l’economia, però en el moment històric actual la manera com les grans potències exerceixen el poder polític sobre el tauler econòmic representa un punt d’inflexió. Hi ha hagut un ampli debat per trobar raons econòmiques de pes darrere la intervenció dels EUA a Veneçuela. Això no obstant, alguns analistes comencen a sospitar que és més aviat una determinada visió de l’exercici del poder, i no només ni principalment l’economia, la raó que preval en moltes decisions de l’administració Trump. El cru veneçolà és relativament car d’extreure i no és clar que les principals companyies petrolieres considerin que en les condicions actuals els és rendible invertir les enormes quantitats que es requereixen per elevar substancialment els nivells actuals de producció. És possible que l’administració dels EUA valori el control sobre el cru veneçolà com una oportunitat per estendre la seva influència sobre el mercat i controlar futures pressions inflacionistes, però aquest factor no sembla, ara per ara, determinant. Tot i el repunt dels preus del petroli arran de la situació a l’Iran, la tendència de fons és a la baixa.

L'ARA es feia ressò aquesta setmana d’un estudi de quatre economistes alemanys que analitzava milions de transaccions d’importacions als Estats Units. La conclusió era demolidora: entre el 94% i el 96% del cost dels aranzels imposats per Washington no l’han assumit els exportadors estrangers, sinó els mateixos americans. Els preus no han baixat. Han pujat. Els aranzels han funcionat com un impost intern encobert. Un gol en pròpia porta. Llegit així, el missatge sembla tranquil·litzador per a Europa. Si els aranzels els paguen els americans i tot continua més o menys igual, el dany és limitat. Aquesta lectura és incompleta. I, sobretot, enganyosa.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat aquest dissabte el Canadà amb un aranzel del 100% a tots els seus productes si tanca un acord comercial amb la Xina. A través de la seva xarxa social, Truth Social, ha assegurat que si el primer ministre canadenc, Mark Carney, "creu que convertirà el Canadà en un punt d'entrada perquè la Xina enviï béns i productes als Estats Units, està molt equivocat".

El 96% del cost dels aranzels a les exportacions estrangeres als Estats Units el paguen les empreses i els consumidors nord-americans, segons un estudi del think tank alemany Kiel Institut. Això representa que 192.000 milions dels 200.000 milions de dòlars (163.600 milions i 170.400 milions d'euros, respectivament) addicionals que es van recaptar el 2025 en tarifes comercials a les duanes dels EUA han acabat sent una transferència de diners dels ciutadans nord-americans al seu govern federal presidit per Donald Trump.

Els aranzels sobre productes europeus imposats pel president dels Estats Units, Donald Trump, han afectat un 2,9% de les exportacions catalanes a l'estranger, segons dades publicades aquest dimarts per Acció, l'agència de promoció exterior de la Generalitat. Les exempcions a les tarifes comercials pactades entre les autoritats dels Estats Units i la Unió Europea han permès deixar sense recàrrecs de duanes un terç dels productes catalans que es venen al mercat nord-americà.

Fa un any Donald Trump prenia possessió com a president dels Estats Units. Un any que, en el terreny econòmic, ha estat marcat per la guerra comercial desfermada pel president estatunidenc i els seus aranzels als productes exteriors, especialment els fabricats per la Xina. El gegant asiàtic ha vist com les seves exportacions als EUA van caure el 2025, però comercialment no ha tancat un mal any: el 2025 la Xina va registrar un superàvit comercial d'1,189 bilions de dòlars (1,02 bilions d'euros), cosa que representa un increment del 19,8% respecte de la dada del 2024. És la primera vegada que el superàvit comercial del gegant asiàtic supera el bilió de dòlars.

Els pagesos catalans mantindran les protestes a les carreteres d'arreu del país, segons han anunciat aquest divendres, hores després que els 27 estats membres de la Unió Europea donessin el seu vistiplau al tractat de lliure comerç amb el Mercosur (el bloc de països de l'Amèrica del sud), contra el qual havien iniciat les mobilitzacions a Catalunya. Els agricultors han acusat la Generalitat d'haver-los "venut", mentre que el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha defensat l'acord comercial assegurant que "qui més hi guanya és Catalunya".

La Xina imposa aranzels definitius d'entre el 4,9% i el 19,8% a les importacions de productes porcins de la Unió Europea. La mesura és una resposta a les taxes europees als cotxes elèctrics xinesos.

La Xina va captar l’atenció mundial el gener passat quan va anunciar que el seu superàvit comercial en béns i serveis havia arribat gairebé al bilió de dòlars, un excés d’exportacions sobre importacions que cap altre país havia assolit mai. Un any després la Xina ha superat aquesta fita sense haver arribat a acabar l'exercici. L’agència de duanes xinesa ha anunciat que el superàvit comercial acumulat del país ha arribat als 1,08 bilions de dòlars des del gener fins al novembre.

"A nivell econòmic, per descomptat no és un bon acord, però és més o menys tolerable. Una altra cosa és el cost polític". Amb aquestes paraules ha descrit l'acord comercial entre Brussel·les i Washington Ignacio García Bercero, analista al think tank Bruegel i durant 35 anys negociador comercial de la Unió Europea. En un acte aquest dijous al Cercle d'Economia sobre l'impacte dels aranzels, García Bercero ha lamentat l'estratègia de la Comissió Europea davant de l'agressiva ofensiva comercial del govern nord-americà de Donald Trump: "S'ha donat una certa imatge de debilitat de la UE", ha opinat, ja que la UE ha acabat signant un acord que és "clarament il·legal" des d'un punt de vista internacional.

En aquests 15 anys de l'ARA, l’economia catalana, que fa tres lustres tenia un producte interior brut (PIB) d'uns 200.000 milions d'euros, el té avui de més de 300.000 milions, més del 50% superior; ha viscut una reestructuració total del sistema financer, la fugida de seus empresarials amb el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i una caiguda de l’activitat com a la Guerra Civil per la crisi del coronavirus. Aquest període s'ha tancat de moment amb la negativa dels accionistes del Banc Sabadell a acollir-se a l’opa del BBVA, que ja ho havia provat el 2020.

Cap president en el càrrec ha assistit mai a una vista oral del Tribunal Suprem. Aquest és un precedent que Donald Trump ha decidit no trencar després de flirtejar amb la idea de presentar-se al debat de Learning Resources vs. Trump, el cas que impugna la legalitat dels seus aranzels que es va presentar aquest dimecres.