Trump anuncia aranzels del 20% per a la Unió Europea: "És la nostra declaració d'independència econòmica"

Washington"Compatriotes nord-americans, avui és el dia de l'alliberament que tant esperàvem. El 2 d'abril del 2025 sempre serà recordat com el dia en què la indústria americana va renéixer, el dia que el destí d'Amèrica va ser reclamat i el dia que es va començar a fer que Amèrica tornés a ser rica", ha arrencat el president dels Estats Units, Donald Trump, a l'acte del Rose Garden de la Casa Blanca en què ha signat aranzels "recíprocs" per a una llarga llista de països d'arreu del món. Poc després, el president ha començat a anunciar els percentatges per a cada país com si estigués llegint els resultats de la loteria: un 20% a la Unió Europea, un 10% al Regne Unit, un 34% a la Xina, un 46% al Japó. I així ha anat fent amb tot un seguit de països que enumerava entre bromes, comentaris sobre els governants estrangers i elogis als seus propis col·laboradors.

Per als països que no apareixen a la llista negra, Trump ha anunciat un impost del 10% base a totes les importacions. "És la nostra declaració d'independència econòmica per tots els anys que la classe treballadora americana ha estat forçada a quedar-se als marges mentre les altres nacions s'empoderaven i s'enriquien a costa nostra", ha dit Trump, tot i que els primers perjudicats de l'efecte inflacionista que, segons la majoria d'economistes, es derivarà de les tarifes seran els ciutadans dels EUA.

Després de l'anunci, la Casa Blanca ha enviat una nota per aclarir l'aplicació dels aranzels. La base general del 10% s'aplicarà a partir de la mitjanit del dissabte 5 d'abril i "l'aranzel recíproc més alt i personalitzat" entrarà en vigor a partir de la mitjanit del 9 d'abril.

El president ha alçat una taula gegant de cartró en què apareixien tots els aranzels que suposadament els altres països estan cobrant als Estats Units i els que el país aplicarà a partir d'ara a les seves importacions. Així, al costat del 20% que es gravarà als béns de la Unió Europea hi ha escrit un 39%. Segons la mateixa taula, que no se sap amb quin criteri s'ha elaborat, la Xina cobra un 64% d'aranzels als EUA. "Això no és completament recíproc, és més o menys recíproc", ha insistit Trump, que ha repetit el seu nou eslògan comercial: "Si no vols pagar aranzels, llavors produeix als Estats Units". Mentre aixecava la taula, el president també ha anunciat l'entrada en vigor dels aranzels del 25% per a tots els vehicles importats.

Al cap del president el pla és senzill: aixecar un mur aranzelari davant del món per incentivar la reindustrialització del país, malgrat l'encariment del cost de la vida que provocarà la mesura per a les famílies nord-americanes. Abans de començar a recitar el rosari d'aranzels, Trump també havia advertit que, a les nacions que "han tractat malament" els EUA, se'ls calcularan els aranzels "en total, incloent-hi barreres no monetàries". El president estatunidenc s'ha cansat de dir que la UE ha tractat injustament els EUA i que se n'ha aprofitat; per tant, faltarà veure si sobre la base del 20% s'afegirà l'IVA o no o alguna altra mesura addicional.

"No podem pagar el dèficit dels altres països, com el Canadà i Mèxic –ha dit el president–. Hem de cuidar-nos de nosaltres mateixos i hem de cuidar la nostra gent primer". El magnat ha posat alguns exemples de les "injustícies" que han patit els Estats Units en les polítiques comercials i pràcticament ha enumerat un per un tots els que, durant dècades, han estat fins ara els seus socis comercials més estrets: la Unió Europea, el Canadà, Corea del Sud, el Regne Unit, la Xina, el Japó i l'Índia, entre d'altres.

També ha fet un repàs per la història i ha assegurat que el Crac del 29 "no hauria passat mai si haguessin mantingut una política aranzelària". En realitat, l'inici de la Gran Depressió dels EUA no va tenir res a veure amb els aranzels, sinó amb la bombolla borsària que es va crear durant la dècada del 1920.

Trump ha fet pujar a l'escenari un treballador de les fàbriques automobilístiques de Detroit com una mostra de com, suposadament, els aranzels beneficiaran la classe treballadora. L'home en qüestió, vestit amb l'armilla reflectant de la feina, ha recordat que ha vist "tancar fabrica rere fàbrica" al seu estat de Michigan.

Els '15 bruts'

El "dia de l'alliberament" havia començat amb el món aguantant l'alè mentre dirigia la mirada, de nou, cap a Washington. La Casa Blanca no havia avançat més detalls sobre què es podia esperar dels aranzels abans de l'anunci d'aquest dimecres a la tarda. Un cop més des que Trump torna a seure al Despatx Oval, l'única cosa assegurada era la imprevisibilitat. Abans d'entrar en vigor, les tarifes ja feia temps que havien pres els carrers de la capital. Al centre de la ciutat, a les marquesines dels autobusos hi ha anuncis pagats pel govern canadenc que diuen: "Els aranzels són impostos sobre la classe treballadora estatunidenca".

La nova fase de la guerra comercial de Trump contra el món parteix de la premissa trumpista que cal castigar les nacions que suposadament s'han aprofitat dels Estats Units amb unes tarifes comercials superiors a les que ha aplicat el país. L'administració republicana fins i tot ha creat una mena de llista negra que ha batejat com els 15 bruts (15 dirty, en anglès) en referència al 15% dels països que més contribueixen al dèficit comercial dels Estats Units i que, per tant, es veuran més afectats. El secretari del Tresor, Scott Bessent, ho explicava la setmana passada al canal Fox Business, però no deia quines eren les nacions en qüestió. Segons calcula el Wall Street Journal, els 15 bruts serien: la Xina, la Unió Europea, Mèxic, el Vietnam, Taiwan, el Japó, Corea del Sud, el Canadà, l'Índia, Tailàndia, Suïssa, Malàisia, Indonèsia, Cambodja i Sud-àfrica.

Aquest dimecres també expirava la treva d’un mes que Washington havia concedit als aranzels del 25% sobre els productes importats dins del T-MEC. La Casa Blanca informava en una nota aclaridora que l’ordre executiva que imposava aquests aranzels com a conseqüència de la immigració i el fentanil continua vigent, a més d’exposar que “els béns que compleixin amb el T-MEC continuaran amb un aranzel del 0%”, de manera que el producte agrícola comprat a aquests països seguirà sense veure’s afectat.

La política erràtica que ha seguit l’administració Trump, amb excepcions i treves en altres aranzels existents, planteja ara la pregunta de si el magnat tornarà a ajornar o recular els nous gravàmens als seus socis comercials. Mèxic i el Canadà ja han vist com el president ha retardat fins a dues vegades l'aplicació de les tarifes: la primera vegada ho va fer a última hora, just abans que entressin en vigor les tarifes del 25%; la segona va concedir un altre mes de gràcia tan sols dos dies després d’aplicar els impostos.

Només els aranzels a les importacions canadenques i mexicanes ja preveuen un augment del cost dels preus per als consumidors. Malgrat que fins i tot ell mateix hagi reconegut que provocaran una “disrupció” en l'economia estatunidenca, Trump segueix defensant que la seva política comercial portarà riquesa al país. El pla de Trump, en aparença, és senzill: posar impostos alts a les importacions per incentivar la reindustrialització del país, la qual retornarà els Estats Units a l'"època daurada". De moment l'únic efecte que s'ha vist de la política aranzelària del president és Wall Street obrint cada dia amb caigudes, mentre els vells socis comercials es preparen per respondre-hi. L'amenaça de Trump ha aconseguit que a l'Àsia, el Japó, Corea del Sud i la Xina superin les diferències històriques i s'hagin aliat per contrarestar el cop, segons expliquen mitjans xinesos.

L'altre dany col·lateral de la guerra comercial de Trump és que sembla que s'està esgotant la paciència d'alguns dels congressistes republicans, que fins ara semblaven disposats a plegar-se a la voluntat del president. Dimarts, senadors republicans consideraven la possibilitat d'unir-se als demòcrates per oposar-se als aranzels del president sobre les importacions canadenques. La resolució, proposada pel senador demòcrata Tim Kaine, de Virgínia, posaria fi a l’ordre d’emergència que Trump utilitza per justificar els aranzels contra el Canadà, al·legant el flux de fentanil que entra per la frontera nord dels Estats Units.

El nerviosisme dels mercats en la vigília del dia D no ha fet més que accentuar-se un cop ha arribat el moment. Dimecres l’S&P 500 va obrir a la baixa, mentre que els preus de l'or (un valor refugi en contextos d'incertesa) van tornar a pujar fins a acostar-se als màxims històrics. Les petites empreses nord-americanes també patien fortes caigudes en les seves accions davant la por d'una possible desacceleració de l'economia dels Estats Units.