Facilitar les consultes ciutadanes era una de les promeses de l'equip d'Ada Colau quan va fer el salt a l'alcaldia, però el reglament de participació que les havia de fer possibles va ser una de les primeres víctimes de l'ofensiva judicial contra les mesures de govern i va ser declarat nul el 2019 després que s'intentés tramitar una multiconsulta amb preguntes sobre la municipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López. Sense reglament, ja no va ser possible. I ara el govern municipal intenta refer-se d'aquell cop amb un nou reglament de participació, més conservador, que rebrà la llum verda del ple aquest divendres. El principal pas enrere és que, com va avançar l'ARA, les signatures necessàries per impulsar una consulta es multipliquen per sis: si abans n'hi havia prou amb 15.000, ara en caldran  88.709, que són les que fixa la llei de consultes catalana.

Un ajuntament no té prou autonomia per convocar una consulta ciutadana sense demanar permís a l'Estat i, a més, necessitaria el suport de la majoria del ple per tirar-la endavant. Per això el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el novembre del 2019 el reglament que havia aprovat l'Ajuntament de Barcelona a finals del 2017 per fer multiconsultes. El polèmic reglament s'havia aprovat amb els vots de Barcelona en Comú, el PSC, ERC, dues regidores de la CUP i el del regidor no adscrit de Demòcrates, però de moment no ha permès cap consulta ciutadana i el futur no és gaire esperançador. L'Ajuntament de Barcelona va presentar un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència del TSJC però no ha estat ni admès a tràmit.

L'Ajuntament de Barcelona no celebrarà consultes ciutadanes fins que hagi esvaït tots els dubtes judicials. Una sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat el reglament que feia possible la multiconsulta dissenyada per l'equip d'Ada Colau, i el consistori, que veu "motivacions polítiques" al darrere d'aquesta sentència, ja ha anunciat que presentarà un recurs de cassació contra la resolució. No aprofitarà, però, el període de suspens per accelerar aquesta consulta, que, tal com es va aprovar el mandat passat, preguntarà als barcelonins sobre la municipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López pel d'Idrissa Diallo –un migrant que va morir al CIE el 2012– i que podria incorporar les preguntes que superessin de nou el tràmit de la recollida de firmes i aval del ple.

El reglament que havia de permetre que l'Ajuntament de Barcelona fes realitat les multiconsultes que el govern d'Ada Colau volia impulsar ha quedat anul·lat. Una sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat el reglament perquè ha acceptat la demanda que va presentar Abogados Catalanes por la Constitución. Segons el TSJC, la normativa del consistori no garanteix que es demani permís al govern espanyol abans de tirar endavant les multiconsultes. L'alt tribunal apunta que el reglament "omet tota referència a la necessitat" de tenir l'autorització de l'Estat perquè l'article 77.1 diu que "un cop complerts els requisits establerts en els articles anteriors i la resta de la legislació, l'alcalde o l'alcaldessa dictarà el decret de convocatòria de la consulta".

Nou capítol del serial de la multiconsulta a Barcelona. Tornen els informes creuats i els missatges de pressió. El ple d'aquest divendres decidirà si estima l'informe dels serveis jurídics municipals que defensa que la votació que el 10 d'abril passat va tombar les dues preguntes que s'havien d'incloure en aquesta gran consulta no es va cenyir al reglament de participació ciutadana del consistori perquè els grups que s'hi van oposar només podien sostenir el seu vot contrari aferrant-se a arguments jurídics i no polítics. I no ho van fer. Si el ple estima aquest recurs, les dues preguntes, que ja havien recollit les signatures necessàries, quedaran automàticament incloses altra vegada en la multiconsulta, que se celebraria ja al mandat següent. Es tracta de les qüestions sobre el possible canvi de nom de la plaça Antonio López pel d'Idrissa Diallo –en record del noi que va morir al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca– i sobre la municipalització de l'aigua, que és, segons les entitats i l'equip d'Ada Colau, el punt que ha desencadenat totes les reticències perquè hauria posat en alerta Agbar. Avui uns i altres han posat el focus en el PDECat i el PSC, que en el seu moment es van oposar a les preguntes i que encara no han fet públic el seu vot en el proper ple, mentre que la CUP i ERC ja han avançat que hi votaran a favor.

Les entitats propulsores de les dues preguntes per a la multiconsulta de Barcelona, Enginyeria sense Fronteres i l'Associació Idrissa, amb el suport de la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB), han presentat un recurs de reposició contra l'acord del plenari de l'Ajuntament del passat 10 d'abril que va tombar les seves propostes. Els denunciants han requerit al PDECat, Cs, PSC i PP canviar el seu vot, ja que les preguntes tenen com a aval la recollida de signatures que preveu la normativa, i el reglament de participació ciutadana només preveu el vot contrari si alguna de les qüestions plantejades no s'adequa a l'ordenament jurídic.

El bloqueig polític que va patir la multiconsulta que volia celebrar l'equip de l'alcaldessa Ada Colau abans de l'estiu és "il·legal". Així ho ha remarcat el tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, després que ahir es conegués l'informe sobre la votació que ha fet la comissió d'empara del reglament de participació ciutadana del consistori, que remarca que els grups només podien votar en contra de les preguntes d'iniciativa ciutadana que es volien incloure a la consulta –i que havien recollit un mínim de 15.000 signatures– si argumentaven que anaven en contra de l'ordenament jurídic. Segons l'informe, ni la CUP ni el PDECat van fer cap esment a l'ordenament en emetre els seus vots. La comissió considera, per tant, que "no es poden considerar com a rebutjades les consultes sobre la remunicipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López".

Durant el ple celebrat el 10 d'abril a l'Ajuntament de Barcelona per decidir si es tirava endavant la multiconsulta es van cometre irregularitats en la votació. Segons el reglament, aprovat anteriorment per majoria, els partits polítics només podien votar a favor dels temes proposats pels ciutadans o bé abstenir-se. Cal recordar que les entitats havien de recollir fins a 15.000 signatures per proposar que una qüestió se sotmetés a votació popular. L'únic cas que preveu el reglament per votar en contra d'una proposta ciutadana és "si no s'adequa a l'ordenament jurídic". Tenint en compte aquest matís, i segons adverteix l'informe de la comissió d'empara del reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona al qual ha tingut accés aquest diari, a la votació del dia 10 d'abril "no es poden considerar com a rebutjades les consultes sobre la remunicipalització de l'aigua i sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López".

El rebuig dels grups de l'oposició a la celebració de la multiconsulta ciutadana que el govern d'Ada Colau estava preparant per abans de l'estiu portarà cua. Les entitats que havien fet la feina de recollir signatures per poder presentar preguntes d'iniciativa ciutadana —en van sumar 41.000 entre les dues propostes— no es quedaran de braços plegats davant el bloqueig polític. Lamenten que el PDECat, Cs, el PSC, el PP i la CUP votessin en contra d'iniciatives populars, malgrat que, segons el reglament de participació ciutadana del consistori, només ho haurien pogut fer si argumentaven que les preguntes proposades contradeien l'ordenament jurídic, cosa que no va passar. De fet, la CUP, que es va oposar a la pregunta sobre la municipalització de l'aigua, va admetre divendres que es va equivocar votant en contra d'aquesta pregunta perquè aquest fet no s'ajustava al reglament.

El grup municipal de la CUP-Capgirem ha informat aquest divendres que va cometre un "error" votant en contra de consultar sobre la gestió de l'aigua en el ple en què es decidien les preguntes que formarien part de la primera multiconsulta de Barcelona, i en què es van tombar les dues iniciatives presentades per la ciutadania.

Després que l'oposició tombés ahir el projecte d'enllaç dels tramvies que l'equip d'Ada Colau portava a votació i la multiconsulta ciutadana que s'havia de celebrar a la primavera a la ciutat, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha confessat, en una entrevista a RAC 1, que el d'ahir va ser el "ple més trist" del mandat i ha acusat els grups de l'oposició d'actuar guiats pel "partidisme" i oposar-se als interessos de la ciutadania. Colau ha remarcat que el que es tomba no són els projectes del seu govern, sinó "de moltíssima gent" que defensa iniciatives com la connexió dels tramvies —ha admès que està "descartada" per a aquest mandat— o la votació sobre la municipalització de l'aigua que s'havia d'incloure a la multiconsulta. Colau ha assegurat que el seu equip donava per fet el bloqueig al tramvia, perquè sabia que el cap de files d'ERC, Alfred Bosch, bloquejaria el projecte, però que no preveien el 'no' a la gran consulta ciutadana: "Em va semblar el pitjor exemple de la política partidista". Segons Colau, els grups van canviar de vot a l'últim moment.

Game over per a dos dels projectes estrella de l’equip d’Ada Colau: la connexió dels tramvies i la multiconsulta ciutadana que es volia celebrar abans de l’estiu. La cara de l’alcaldessa ho deia tot durant els plens d’ahir -un d’extraordinari i un d’ordinari-. El seu equip va entomar dues sonores bufetades per part dels grups de l’oposició en el que va ser, segurament, un dels seus dies més difícils del mandat. La primera clatellada, menys anunciada: els grups van tombar totes les preguntes que es volien incloure a la multiconsulta que el govern preparava per abans de l’estiu i que ara ha quedat buida de contingut. La segona, en canvi, era una patacada anunciada: la del protocol per enllaçar els tramvies des de Glòries fins a Verdaguer. Cap de les estratègies de pressió que ha desplegat durant aquestes últimes setmanes el govern municipal ha fet canviar el no que el cap de files d’ERC, Alfred Bosch, va avançar en una entrevista a l’ARA. El ple va fer oficial ahir el rebuig al projecte d’enllaç.