“M’han pres, ens han pres, anys de la nostra vida. No oblido, però ara vull aprofitar el temps, gaudir de la vida, i valoro més el que tinc”. Qui s’expressa així és Igone Goikoetxea (Altsasu, 1960), mare de Jokin Unamuno, un dels joves d’Altsasu condemnats a dotze anys de presó -el Suprem els va deixar en vuit i mig- per aquella baralla de bar del 2016 amb guàrdies civils fora de servei. En tercer grau, espera ara el final de la condemna sense haver aconseguit que el seu cas fos revisat pel Tribunal d’Estrasburg per la vulneració de drets que denunciaven.

Inici. Bar Koxka. Altsasu (Navarra). 15 d’octubre del 2016. Són les festes patronals. Un grup de joves de la localitat s’embranquen en una baralla amb dos guàrdies civils fora de servei. Els primers informes policials interpreten el que ha passat com, en tot cas, un delicte d’odi, cosa que hauria deixat el cas a l’Audiència de Pamplona; fins i tot la mateixa Guàrdia Civil remet al jutjat unes diligències en què no parla de delicte terrorista. Res fa presagiar el que posteriorment passarà.

TV3 ha estrenat Altsasu, la minisèrie que es basa en el conflicte real que es va produir el 2016 en un bar d’aquesta localitat entre uns nois del poble i dos guàrdies civils que anaven amb les seves parelles. Una sèrie que, tal com ha anunciat TV3 en les promocions, ha generat polèmica política a Euskadi. La ficció recrea les circumstàncies d’aquell cas tant pel que fa al context social com a les manipulacions policials i judicials durant la investigació, com al patiment de les famílies. La ficció no pretén tenir un valor estrictament documental sinó més aviat de denúncia d’una injustícia. El relat es posiciona clarament en el bàndol dels nois d’Altsasu condemnats per atemptat amb la voluntat de deixar clara la impunitat de l’autoritat i la tergiversació dels fets per acusar-los. Quin avantatge té la ficció respecte al documental? La possibilitat d’afegir molts més matisos emocionals i psicològics, tant per dibuixar millor els personatges com per provocar un impacte més gran de la història en els espectadors.

TV3 estrena aquest dilluns Altsasu, una de les sèries més controvertides dels últims anys. Coproduïda per les televisions públiques basca i catalana, no només s'ha guanyat fama de polèmica perquè està inspirada en un cas que va causar gran rebombori social i polític, sinó també perquè la seva emissió al País Basc i Navarra va provocar friccions entre partits: el PP i Ciutadans van demanar-ne la retirada després de veure'n el primer episodi. A més, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) també va manifestar-s'hi en contra.

La necessitat de mantenir la idea que a Espanya hi ha terrorisme (al País Basc) i prototerrorisme (a Catalunya) fa que la premsa de les essències pàtries digui autèntiques bajanades. Divendres una notícia de l’Abc assegurava: “Una vintena d’abertzales claven puntades de peu a un guàrdia civil a Altsasu”. A l’interior, es parlava d’un intent de linxament de dos agents. A mesura que s’anaven coneixent més dades sobre l’incident, es desfeia el castell de cartes que intentava construir el rotatiu.

Espanya se sotmetrà aquest dimecres a Ginebra (Suïssa) a l'Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides, que analitzarà la situació dels drets humans a l'Estat. És una avaluació a la qual els països membres se sotmeten voluntàriament i en surten recomanacions que hauria d'aplicar. És la tercera vegada que Espanya s'hi sotmet, i enguany hi ha una novetat destacada: diverses entitats catalanes han treballat durant mesos perquè l'Estat hagi de retre comptes sobre la repressió contra l'independentisme i sobre la manera com ha actuat contra el Procés.

El Tribunal Suprem rebaixa les penes per als joves d'Altsasu i retira l'agreujant per discriminació ideològica, tot i que manté el delicte d'atemptat a l'autoritat pel fet que les víctimes fossin guàrdies civils. La pena de presó més alta, per a Ohian Arnanz, és de 9 anys i mig per atemptat a l'autoritat, lesions, agreujant per abús de superioritat i desordres públics. No hi ha hagut cap absolució. En relació a l'agreujant per discriminació, hi ha hagut dos vots particulars que defensaven mantenir-lo, tal com va dictar l'Audiència Nacional. Els vuit joves havien sigut condemnats a fins a 13 anys de presó i el Suprem ha reduït la màxima pena tres anys i mig. El que més rebaixada veu la seva pena és Aratz Urrizola, que havia sigut condemnat a 9 anys i ara queda en 4 i dos mesos perquè se li han retirat dos dels delictes de lesions per falta de proves.

El fiscal del Tribunal Suprem ha demanat aquest dimecres desestimar els recursos presentats per les defenses dels vuit joves d'Altsasu i ha subratllat que la baralla amb els dos guàrdies civils i les seves parelles va ser "un atac ideològic". Aquest matí, el Tribunal Suprem ha celebrat la vista pública per revisar les condemnes als vuit joves acusats, que sol·liciten ser absolts.

Jokin Unamuno, Oihan Arnanz i Adur Ramírez de Alda han complert aquest dissabte 1.000 dies a la presó pel cas Altsasu, una baralla al bar Koxka d'aquesta petita localitat navarresa la matinada del 15 d'octubre del 2016 amb un tinent i un sergent de la Guàrdia Civil fora de servei i les seves respectives parelles. La Fiscalia de l'Audiència Nacional hi va veure motivacions terroristes vinculades a ETA i la jutge instructora Carmen Lamela va assumir aquesta tesi per fer un ús de la presó preventiva dels afectats que va aixecar polseguera. L'1 de juny del 2018 els vuit implicats van ser condemnats –amb diferents penes que van dels 2 als 13 anys de presó–, però l'Audiència Nacional va descartar el delicte de terrorisme. El març d'aquest any es va confirmar la sentència i ara els joves esperen la resolució del Tribunal Suprem, prevista per al 18 de setembre.

La fiscalia renuncia a demanar al Tribunal Suprem que inclogui el delicte de terrorisme en el cas dels joves d'Altsasu. És la primera vegada que el ministeri públic rebaixa la seva petició, després que l'Audiència Nacional condemnés els vuit implicats a agressions agreujades per discriminació ideològica amb unes penes d'entre dos i tretze anys de presó i ratifiqués la sentència la sala d'apel·lacions. Ara, en resposta als recursos de cassació que han presentat les defenses, la fiscalia els ha impugnat i es conforma amb el fet que l'alt tribunal confirmi la condemna.

El Tribunal Suprem ha qualificat d'agressió sexual i no d'abús el delicte d'un home que va violar una dona al lavabo d'un bar d'Altsasu (Navarra), de manera que eleva de quatre a sis els anys de presó que li havia imposat el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat (TSJN). En una sentència, el Suprem ha considerat culpable d'agressió sexual amb penetració l'home, que va forçar la dona al lavabo del bar el febrer del 2016, perquè ha valorat que es van produir els elements de violència i intimidació que requereix aquest delicte. Així accepta el recurs de la víctima contra la sentència del TSJN, que va qualificar els fets d'abús sexual i va reduir de sis a quatre anys la pena de presó imposada per l'Audiència de Navarra, que havia reconegut un delicte d'agressió.

Un manifestació multitudinària ha recorregut aquest diumenge els carrers d'Altsasu (Navarra) per protestar contra l'última sentència de l'Audiència Nacional que confirma les penes imposades a vuit joves de la localitat per la baralla en un bar de dos guàrdies civils i les seves parelles.

De Brussel·les a Madrid i de Madrid a Altsasu. Després de desbordar la capital espanyola dissabte amb milers de persones, l'independentisme es tornarà a desplaçar aquest cap de setmana a la localitat navarresa per assistir a la manifestació per denunciar la sentència d'entre 2 i 13 anys imposada recentment als vuit joves que suposadament haurien agredit dos guàrdies civils i les seves parelles en un bar del poble el 2016 i que ja porten més de 850 dies tancats a la presó.