Al còmic Bèsties, que publica Comanegra en català (traducció de Gemma Sardà) i Astiberri en castellà, la història recent de Nicaragua, una saga familiar marcada per la traïció, l’incest, l’assassinat i l’ambició desfermada dels copresidents Daniel Ortega i Rosario Murillo pren forma d’al·legoria política en mans del periodista John Carlin i el dibuixant Oriol Malet, el tàndem de Mandela i el general i de L'art de la guerra, la historieta finalista del Premi ARA 2021.

¿Em vindran a buscar a mi? Quina sensació tindré quan em tanquin a la presó els mateixos amb qui vaig lluitar per derrocar la dictadura de Somoza, que durant 45 anys va oprimir Nicaragua, el meu país?

Cristiana Chamorro Barrios, la figura de l'oposició nicaragüenca que tenia més opcions de desafiar a les eleccions presidencials del 7 de novembre i desbancar Daniel Ortega, ha estat inhabilitada i es troba en arrest domiciliari. Chamorro, filla de l'expresidenta Violeta Chamorro (1990-1997), que va derrotar Ortega el 1990, ha estat processada per la Fiscalia acusada de blanqueig de diners. La líder opositora s'estava preparant per fer una roda de premsa virtual per denunciar el bloqueig judicial a la seva candidatura quan la policia va entrar a casa seva per fer efectiu l'arrest domiciliari. Ho ha denunciat el seu germà, l'editor de Confidencial, un dels principals diaris opositors.

Caça i persecució contra el periodisme crític i ONGs dels drets humans. El govern de Nicaragua ha detingut informadors i ha irromput en diferents mitjans de comunicació que denuncien la brutal repressió que des del 18 d’abril passat exerceix contra la dissidència, en un conflicte que ja ha ocasionat entre 235 i 674 morts, segons les fonts -l’executiu en reconeix 200-, 675 presos polítics, centenars de desapareguts i desenes de milers d’exiliats en un país de poc més de 6 milions d’habitants.

La repressió del president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha anat una mica més enllà. Aquest divendres el líder nicaragüenc ha expulsat del país una missió de l'oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, que dimecres va denunciar un "alt grau de repressió" en les protestes contra el govern.

Les revoltes contra Daniel Ortega i Rosario Murillo compleixen aquest dijous 100 dies. Més de tres mesos de les protestes més multitudinàries que ha viscut Nicaragua en les últimes quatre dècades en la que ja és la crisi política més gran que sagna el país. La revolta que exigeix la dimissió del president i la seva vicepresidenta i esposa i el desmantellament d'un règim contestat pels continus abusos de poder s'ha cobrat almenys 448 morts i més de 2.800 ferits. El recompte provisional i no oficial l'elabora l'Associació Nicaragüenca Pro Drets Humans (APNDH), que té constància de 595 desapareguts per l'aparell repressor de forces de seguretat i paramilitars que Ortega ha preparat per respondre a les protestes.

Durant setmanes, la ciutat de Masaya, 30 quilòmetres al sud de Managua, ha sigut al cor del moviment d'oposició que busca treure del poder el president Daniel Ortega i la seva dona i vicepresidenta Rosario Murillo. En aquest vídeo, els reporters del 'New York Times' creuen les barricades improvisades pels veïns per reunir-se amb els residents que lideren la resistència.

El president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha carregat contra els bisbes de la Conferència Episcopal de Nicaragua, als quals ha qualificat de "colpistes", alhora que ha demanat als seus simpatitzants que no "abaixin la guàrdia" i ha cridat a l'"autodefensa" enmig de la greu crisi que viu el país des del 18 d'abril. Des de l'inici de la revolta popular contra el règim autoritari, la repressió oficial ha deixat més de 350 morts i 2.000 ferits, alguns dels quals amb seqüeles permanents.

La ciutat de Masaya ha caigut en mans de les forces governamentals de Daniel Ortega després de set hores de setge i l'ús d'almenys un miler d'agents i paramilitars fortament armats i un brutal bombardeig. Segons els organismes de defensa dels drets humans, la jornada de resistència ciutadana i repressió governamental ha acabat amb tres morts: un noi de 15 anys, una dona i un policia. Són víctimes que s'afegeixen a les més de 350 comptabilitzades fins la setmana passada des que el passat 18 d'abril va esclatar la revolta contra l'executiu del dictador. Són 91 dies d'assassinats, segrestos, execucions extrajudicials i tortures que relaten els testimonis i la premsa lliure de Nicaragua. A poc a poc, la comunitat internacional alça la veu amb més força contra Ortega i la seva vicepresidenta i dona, Rosario Murillo, que es resisteixen amb violència al crit de "dimissió". Fins i tot, la crítica arriba des de les files de companys revolucionaris com ara la historiadora Dora María Téllez, que a través de Twitter denuncia que el govern ja no és un "règim legítim" sinó una "banda del crim organitzat".

El govern de Daniel Ortega ha llançat aquest dimarts un fort atac contra la comunitat indígena de la ciutat rebel de Masaya, a l'oest de Nicaragua, un bastió sandinista durant la revolució i una de les que més resistència ha oposat durant la sublevació popular que es va iniciar el 18 d'abril i que fins ara, i segons dades provisionals, s'ha cobrat la vida d'almenys 350 persones.

A punt de complir-se dos mesos de revolta popular contestada amb una forta repressió policial, la patronal, sindicats i organitzacions estudiantils de Nicaragua –aplegades sota l'Aliança Cívica per la Justícia i la Democràcia– han convocat per aquest dijous un aturada de 24 hores per exigir la dimissió del president Daniel Ortega. Almenys 154 persones, la majoria adolescents i joves, han sigut assassinats per forces policials i parapolicials en les manifestacions que cada dia es fan a les principals ciutats en el que ja és la pitjor crisi de les últimes dècades al país centreamericà, segons les dades de l'ONG Centre Nicaragüenc pels Drets Humans.

Nicaragua continua immersa en una crisi política contra el president Daniel Ortega, que es va veure obligat a tirar enrere la reforma fiscal que incrementava els impostos a treballadors, empresaris i pensionistes. En les últimes 24 hores han mort un mínim de 15 persones, segons ha confirmat la ministra de Salut, que fan augmentar a una vuitantena la xifra de víctimes d'aquesta rebel·lió que ha fet que la patronal del país trenqui relacions amb l'executiu de l'exguerriller sandinista. Les protestes han deixat, a més, un miler de ferits.

El president de Nicaragua ha fet marxa enrere i ha derogat aquest diumenge el decret de la reforma de la Seguretat Social en un intent desesperat d'intentar acabar amb les multitudinàries protestes que en els últims cinc dies han deixat una trentena de persones mortes. En un discurs televisat, Daniel Ortega ha justificat la rectificació per la "inviabilitat" de les mesures i ha proposat, com ja va fer dissabte, una taula de negociacions amb els sectors privats per trobar una alternativa que garanteixi la viabilitat del sistema.

El president de Nicaragua, Daniel Ortega, i la seva dona, Rosario Murillo, formaran tàndem electoral en les eleccions del 6 de novembre, en què, si no hi ha sorpreses d’última hora, tenen assegurada la victòria. L’oposició ha retret al duet presidencial que aprofiti la falta d’oposició real per repetir un episodi negre de la història recent de l’estat, perpetuar-se en el poder i instal·lar-hi una dinastia civil, a l’estil dels Somoza, la família que va governar el país centreamericà com si fos una propietat durant quatre dècades. Una acusació que fa mal: tant Ortega com Murillo van formar part de la guerrilla que va lluitar i desallotjar la dictadura dels Somoza. El 1979, l’any de la Revolució Sandinista, tots dos van passar a l’activitat política i des de llavors Ortega ha ocupat la presidència durant quatre legislatures i ara aspira a renovar el seu tercer mandat consecutiu.